La Fundació Kilian Jornet promou la restauració d'un dels senders més transitats de la Cerdanya

El tram del sender 119, que uneix el refugi i l'estany de Malniu, ha estat restaurat aquest estiu gràcies a dues jornades de voluntariat impulsades per la Fundació Kilian Jornet dins del projecte Restore the Trails, que té com a objectiu recuperar camins i zones degradades en entorns de muntanya, preservant-ne els valors naturals, paisatgístics i culturals. L'actuació també ha format part del projecte “Conservació i compatibilització d’usos a l’alta muntanya de l’EIN Tossa Plana de Lles i Puigpedrós i a l’EIN Tossals d’Isòvol i Olopte”, subvencionat per la Generalitat de Catalunya com a espai protegit dins de la Xarxa Natura 2000.

Les accions de restauració han comptat amb la col·laboració de Voiles, Túnels del Cadí, el Centre Excursionista de la Cerdanya (GREC), Cerdanya Acció pel Clima i Geosilva, així com amb el suport de l’Ajuntament de Meranges i l’associació Paisatges Vius. La Fundació Kilian Jornet destaca que "la suma d’esforç voluntari, coneixement tècnic i suport institucional ha estat clau per garantir una restauració efectiva i sostenible del camí".

La iniciativa es va endegar el 19 de juny amb una primera jornada que va tenir el suport de Voiles i Túnels del Cadí. L’acció va permetre recuperar un tram de 90 metres del Sender 119, eliminant pedres soltes i reduint riscos per a la seguretat dels excursionistes. El 30 d’agost es va dur a terme una segona jornada, en aquest cas amb la participació del GREC i Cerdanya Acció pel Clima. Els voluntaris van reforçar els treballs inicials, consolidant la restauració i garantint la durabilitat del camí.

Durant ambdues accions, es van retirar pedres, es va reestructurar el terreny i es va construir graons naturals de pedra per estabilitzar el sòl i prevenir l’erosió. Alhora, es van tancar diverses dreceres i traces paral·leles que havien aparegut al voltant del camí principal, les quals provocaven degradació d’hàbitats sensibles a prop de l’Estany de Malniu.

Un impacte més enllà del camí

A més de millorar la seguretat i la funcionalitat del Sender 119, aquestes accions han reforçat la protecció dels hàbitats de fauna com la perdiu blanca i el gall fer. Alhora, els voluntaris i la comunitat local han tingut l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la conservació de l’alta muntanya, generant consciència ambiental i un vincle més fort amb la natura. Jordi Tutusaus, tècnic de restauració de camins de Geosilva, ha incidit en el fet que “el voluntariat és clau per fer possible aquestes intervencions, ja que no només contribueix a restaurar els camins, sinó que també aprèn i esdevé un agent actiu en la preservació del nostre patrimoni natural”.

Les jornades van concloure amb un menjar comunitari a l’aire lliure, plantejat com "un moment de convivència que permet compartir experiències, reforçar els aprenentatges i aprofundir en la connexió amb la natura i amb la resta de participants".

Noves actuacions per compatibilitzar ús públic i conservació

Més enllà de la restauració del Sender 119, el projecte preveu noves actuacions a cims tan emblemàtics com el Puigpedrós i la Tossa Plana de Lles, on la pressió creixent de visitants i la manca de senyalització clara han generat un problema creixent: la proliferació de traces paral·leles i camins no oficials que afecten directament els hàbitats més fràgils. Per revertir aquesta situació, es posaran en marxa actuacions destinades a renaturalitzar els camins en desús i no oficials a reforçar els itineraris principals d’ascens amb una senyalització clara i adaptada a l’alta muntanya.

Aquest treball es considera "clau" per garantir que l’ús públic de la muntanya sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat: d’una banda, assegura que els visitants gaudeixin d’una experiència ordenada i segura, i de l’altra, protegeix espècies d’alt valor ecològic que depenen d’aquests entorns per sobreviure.