La Fundació Planes Corts vol contribuir al desenvolupament d'Estamariu i Bescaran

La Fundació Planes Corts impulsa un projecte per ajudar a repoblar i reactivar els pobles d'Estamariu i Bescaran, que conformen la Vall del Port Negre. L'entitat és impulsada per l'empresari Joan Planes Vila, nascut a Estamariu i fundador d'Astral Pool i de la multinacional Fluidra, de la qual actualment n'és el president honorífic. En la presentació del document, Planes resumeix clarament què el mou a fer aquesta actuació: "Vull retornar a la vall el que em va donar: vida".

La nova fundació, que es va donar a conèixer dissabte, es proposa "promoure el desenvolupament sostenible de les comunitats d'Estamariu i Bescaran, tot creant oportunitats de treball, qualitat de vida i cultura per al conjunt dels seus habitants". Entre els objectius específics hi ha "revertir el despoblament, fixar població, crear llocs de treball, generar projectes sostenibles i d'impacte positiu sobre el territori; generar sinergies publicoprivades, fomentar l'orgull de pertinença, dinamitzar la vida cultural i social" i "reconèixer, respectar i posar en valor el passat i el present", a més de millorar la qualitat de vida d'aquesta vall de l'Alt Urgell, garantir-hi l'autonomia energètica i esdevenir un model que es pugui transferir a d'altres zones rurals.

Per aconseguir-ho, la Fundació Planes Corts preveu establir col·laboracions amb institucions públiques o privades, produir energia en base a recursos autòctons (sol, residus, aigua o biomassa), garantir preus reduïts i estables d'electricitat als membres de la comunitat, mirar de convertir aquesta generació d'energia en una font de riquesa, "repensar el sector primari" tot introduint-hi innovacions que la facin viable i garantir un urbanisme harmònic i adaptat al paisatge.

Inversió d'1,2 milions per crear una comunitat energètica

Quant a un dels principals reptes d'aquest pla, l'autonomia energètica, contemplen impulsar una inversió de fins a 1,2 milions d'euros, dels quals 385.000€ provindrien d'una subvenció del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 'Implementa', que impulsa la UE. En aquest punt, també detallen que el termini d'execució seria de 14 mesos des de la seva publicació al BOE i que es podria amortitzar en 13 anys. El funcionament consistirà en la creació d'una "comunitat energètica" amb els veïns i residents, cosa que asseguren que permetrà estalviar entre un 30% i un 50% en la llum respecte de dels preus de mercat, com també que els preus siguin estables. L'objectiu principal serà l'autoconsum i l'energia que sobri es vendrà.

En una primera fase, es proposa als habitants instal·lar plaques fotovoltaiques al llosat del Museu (25 kWn) i també a la carretera entre Estamariu i Bescaran, a la teulada del Restaurant La Canal i a l'aparcament de Bescaran, en aquests tres casos amb 20 kWn. Aquestes quantitats permetrien garantir tota l'energia necessària per als dos pobles, com també emmagatzemar-ne i instal·lar fins a 8 punts de recàrrega de vehicles elèctrics (6 a Estamariu i 2 a Bescaran). En una segona fase, es contempla també la instal·lació de minicentrals elèctriques al riu.

Paral·lelament, també es vol desenvolupar una planta de biogàs per generar energia elèctrica i tèrmica i millorar així el tractament dels purins i els residus orgànics. En aquest punt, es concreta que es gestionaran fins a 10 tones al dia de fems i purins i es "codigestarà" fins a una tona al dia de residu orgànic i urbà. "La suma de tots dos residus", hi afegeixen, "produirà 251.800 normometres cúbics (Nm3) de biogàs cada any per convertir-lo en electricitat, ja sigui per a consum propi dels habitants o per al mateix procés de la planta de biogàs. En aquest cas, en una segona fase es contempla igualment instal·lar una planta de biomassa.

Quant a l'agricultura, la Fundació Planes Corts planteja la repoblació d'entre 3 i 5 hectàrees de vinya, per recuperar l'antic cultiu de vi de muntanya i convertir-lo en un vi de qualitat i comercialitzable, a més de desenvolupar-hi l'enoturisme. I en ramaderia, proposen "fomentar la reparcel·lació per aconseguir ser competitius en termes d'economia d'escala", a més de "racionalitzar el treball" de les persones implicades en el sector per millorar-ne la qualitat de vida. Tot i això, també es vol donar suport a les microexplotacions ramaderes mitjançant la seva especialització i la creació de productes amb valor afegit.

El projecte també fa esment del turisme, en què plantegen "posar en valor el patrimoni material i immaterial de la Vall" i els "elements singulars" com ara l'aigua, el silenci i el paisatge. Finalment, en l'àmbit social, es vol impulsar trobades periòdiques amb institucions i entitats, crear esdeveniments promocionals i implantar espais formatius i tallers participatius, a més de millorar la vida de col·lectius vulnerables a la zona.