La Generalitat afegeix Bellver de Cerdanya, Vielha, el Pont de Suert i Bagà a les poblacions amb limitacions al preu de lloguer

Bellver de Cerdanya, Vielha e Mijaran, el Pont de Suert i Bagà tindran a curt termini un límit al preu dels lloguers d'habitatges. Aquestes quatre poblacions pirinenques figuren entre les 131 que el Departament de Territori de la Generalitat ha incorporat aquesta setmana a la llista del que considera com a "zones tensionades" pel que fa a l'oferta i demanda de pisos.

De moment només s'han iniciat els tràmits per fer aquesta ampliació, però si es fa efectiva -calculen que entrarà en vigor al juliol- significarà que aquesta limitació ja afectarà un total de 271 termes municipals: fins ara n'hi havia 140 i ara se n'hi incorporaran 131 més. A més a més, tots aquests municipis concentren en conjunt més de 7 milions d'habitants, de manera que la mesura ja abastarà prop del 90% de la població actual de Catalunya. Precisament el fort augment demogràfic que ha experimentat el país aquests darrers anys -recentment el Govern mateix ha admès que ja s'ha superat els 8 milions d'habitants- és un dels motius que ha portat a aquesta escalada de preus dels lloguers i, ara, a la limitació dels mateixos per part de l'executiu en funcions, que ha afirmat que la decisió "respon als canvis del mercat de l'habitatge i a la tendència alcista experimentada els darrers mesos".

A l'Alt Pirineu i Aran, des de començament d'aquest any ja està limitat el preu dels lloguers a la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp i Sort. I d'altres comarques de muntanya, també formen part de la llista Solsona, Berga i Ripoll. En aquesta primera relació, un dels fets que més va sorprendre va ser la no presència de cap municipi de la Val d'Aran, tenint en compte que és la zona de la meitat nord de Catalunya on més van augmentar els lloguers l'any passat i on són més cars ara mateix, tot superant comarques com la Cerdanya o el Gironès. Per això, el Conselh Generau d'Aran va demanar-ne la incorporació i ara el Govern hi ha respost afegint-hi la seva capital, Vielha e Mijaran. La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha dit a l'ACN que aquesta mesura era una reivindicació lògica del Conselh Generau perquè el preu de l'habitatge ha esdevingut un dels principals problemes que pateixen. En aquest sentit, Vergés hi afegeix que, de fet, fins i tot volen demanar que sigui "tota la Val d'Aran" la que pugui entrar a la llista de "zones tensionades".

Més municipis del litoral i de l'interior

De la resta de Catalunya, destaca la incorporació d'un gran nombre de municipis turístics del litoral. Entre ells hi ha Roses, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Platja d'Aro, Tossa de Mar, Cunit, Calafell, Roda de Berà, Mont-roig del Camp, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Deltebre. També s'hi afegeixen, però, diverses poblacions d'interior desvinculades de l'activitat turística, com ara Ponts, Artesa de Segre, Alcarràs, les Borges Blanques, Navàs, Puig-reig, Súria, Moià, Òdena, Taradell o Celrà.

Aquesta ampliació s'ha fet bàsicament incorporant-hi municipis de més de 2.000 habitants, mentre que la gran majoria dels que ja en formen part tenen com a mínim 10.000 habitants. Segons el Govern, el principal criteri que es té en compte és que siguin poblacions on, de mitjana, les unitats familiars es vegin obligades a dedicar més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics, o bé que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d'almenys 3 punts per sobre de l'IPC.

En els municipis inclosos a la llista, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del contracte vigent els darrers últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d'actualització anual d'aquell contracte. En cas de tractar-se d'un gran tenidor (entès com una persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats en zones de mercat residencial tens), el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència. Ara s'obre un període d'informació pública de vint dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar-hi al·legacions. Un cop finalitzat, s'analitzaran i es respondran i la resolució final es notificarà al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè la publiqui i entri en vigor.