La Generalitat fa públics informes de l'anterior legislatura sobre la possibilitat de fer els Jocs d'Hivern centrats a Catalunya

La Generalitat ha fet públics aquest dimecres els informes que es van elaborar la legislatura passada, i que fins ara no s'havien donat a conèixer, que segons el Govern "avalen la viabilitat d'organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern a Catalunya", sense necessitat de fer-los conjuntament amb l'Aragó. Des de l'executiu deixen clar que aquests documents "no responen a la candidatura que s'acabarà presentant" sinó que es tracta d'"informació preliminar per analitzar les debilitats i fortaleses que té Catalunya davant la possibilitat d'organitzar uns Jocs Olímpics".

Els 16 informes, elaborats entre el 2018 i el 2021 des de Ferrocarrils de la Generalitat, es resumeixen en un document de 184 pàgines. Una de les conclusions és que l'organització dels Jocs, si es fessin només a Catalunya, suposarien una despesa de 1.391 milions d'euros i que es preveu que "quedaria coberta per la previsió d'ingressos de 1.504 MEUR". L'objectiu dels informes, que analitzen aspectes organitzatius, tècnics, pressupostaris i d'infraestructures, entre altres, "no és presentar-los al Comitè Olímpic Internacional (COI) sinó demostrar que és viable tirar endavant la candidatura". De fet, en aquests documents anteriors no es contemplava en cap cas que l'Aragó aculli algunes de les disciplines olímpiques, cosa que sí que estableix l'acord tècnic que no ha volgut ratificar president aragonès, Javier Lambán. En aquest sentit, des del Govern asseguren que "el COI mateix va demanar a Catalunya que fes els estudis preliminars com si organitzés els jocs en solitari".

Els informes s'han publicat finalment després de les reiterades sol·licituds d'informació pública que havien fet diversos grups parlamentaris i també la plataforma Stop JJOO, que denunciaven manca de transparència del projecte. Segons dades del Govern, els informes han costat 304.000 euros i, en total l'executiu s'ha gastat 475.000 euros en estudiar la possibilitat d'organitzar els Jocs d'hivern sumant la resta de despeses.

Impacte mediambiental

En aquests informes de l'anterior legislatura no s'hi analitzen les diferents situacions meteorològiques que es poden donar l'any 2030. I aquest serà un dels informes que, segons l'executiu, s'haurà de fer quan hi hagi una candidatura tancada i sabent els detalls del projecte, perquè aquest és un dels requisits que posa el Comitè Olímpic Internacional.

En canvi, els informes que s'han fet públics avui sí que estableixen "neutralitat" en les emissions de gasos contaminants. És a dir, "que l'organització dels Jocs d'Hivern no han de suposar més emissions". I també inclouen un històric de neu des del 2013 al 2019, a més de la capacitat de producció de neu artificial que tenen tant La Molina i Masella com Baqueira Beret.

Nou circuit d'esquí nòrdic per complir amb el límit d'altitud del COI

Una de les conclusions que s'assenyala al document és que per acollir l'esquí nòrdic i el biatló a Catalunya s'hauria d'habilitar un circuit expressament a la zona del Pla d'Anyella, a tocar de l'estació de La Molina, perquè un dels requisits del COI és que aquestes proves de fons no es facin a una altitud superior als 1.800 metres. Una exigència que fa impossible celebrar-les a les set estacions de nòrdic que ja hi ha actualment entre la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà (Lles, Aransa, Guils-Fontanera, Sant Joan de l'Erm, Tuixent-la Vansa, Tavascan i Virós). Això, indiquen, "podria treure punts a la candidatura, perquè es valora que no suposi la construcció de noves instal·lacions".

Pel que fa precisament a infraestructures necessàries, l'informe diu que "cal treure els vehicles dels clústers on es faran les proves" i, per aquest motiu, s'apunta a la recuperació de telecabines d'accés a La Molina i al Pla de Beret que ja havien existit anys enrere, partint des de l'estació de tren de la Molina des del nucli de Baqueira respectivament.

Viles olímpiques a Barcelona, Puigcerdà i Vielha

L'informe de l'anterior legislatura també contemplava habilitar viles olímpiques, per acollir els esportistes i els seus equips, i que després es convertissin en habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, la documentació assenyala tres ubicacions: A Barcelona, concretament a la Marina del Prat Vermell (propera a l'anella olímpica de Montjuïc), per allotjar-hi els participants de tots els esports de gel. A la Cerdanya, la vila es construiria a prop de l'entrada sud de Puigcerdà i de la carretera N-260 en direcció a Bolvir; i a Vielha, a l'antiga caserna militar o bé a l'actual aparcament de Baqueira.

Tot i aquest triple projecte constructiu, l'informe matisa que, tenint en compte l'àmplia capacitat hotelera i d'allotjaments d'aquestes tres àrees, no es preveu que es construeixen nous hotels, amb l'excepció de les viles olímpiques, que es farien tenint en compte el plantejament urbanístic actual.

La documentació també proposa recuperar el Xalet de la Molina, que va ser el primer allotjament de l’estació d’esquí, per convertir-lo en un Centre de Tecnificació Esportiva. El refugi està en desús des del 2007 per motius de seguretat estructural.

Millora de l'R3 i desdoblament de la C-16 fins a Cercs

Pel que fa a les infraestructures, l'informe constata que el servei actual de la línia de tren R3 comunica Barcelona i La Molina en 2 hores i 35 minuts. I recorda que el Ministeri de Foment, competent en aquesta infraestructura, ja té en marxa diversos projectes per augmentar-ne la seva capacitat, com ara el desdoblament en alguns trams.

Finalment, quant a la C-16, l'estudi recorda que, tant si es fan com si no es fan els Jocs, ja està prevista des de fa anys la continuïtat de l’autovia entre Berga i Cercs, tot desdoblant la carretera actual, a més de l’eixamplament del tram Cercs-Bagà amb un tercer carril reversible amb mitjana mòbil.