La Generalitat i la Fundació Endesa col·laboraran en la conservació de tres espècies d'aus amenaçades al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Ambdues institucions impulsen un projecte per protegir el gall fer pirinenc, la perdiu blanca i el mussol pirinenc. La durada de l'acord és de tres anys
La Generalitat de Catalunya i la Fundació Endesa col·laboraran en la conservació de tres aus amenaçades al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta del gall fer pirinenc, la perdiu blanca i el mussol pirinenc. Ambdues institucions han signat aquest dimecres un conveni amb una durada de tres anys que permetrà generar coneixement científic per identificar les àrees crítiques de supervivència d'aquestes espècies, afectades pel canvi climàtic i la pressió sobre els seus hàbitats.
L'acte de signatura ha tingut lloc a la Casa del Parc de Boí, a la Vall de Boí, i l'han subscrit el secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la patrona de la Fundació Endesa, Isabel Buesa. També hi ha assistit el director del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Lluís Florit.
L'objectiu és desenvolupar mesures de gestió i protecció de les aus dins el mateix parc. Entre els indicadors previstos hi ha la delimitació de fins a 90 àrees crítiques per al gall fer i la perdiu blanca, 36 àrees prioritàries per al mussol pirinenc, i el seguiment de més d'un centenar d'exemplars o zones d'interès ecològic durant la durada de la recerca.
Poblacions reduïdes i en regressió
Concretament, el projecte se centrarà en el gall fer ('Tetrao urogallus'), en perill d'extinció; la perdiu blanca ('Lagopus muta'), catalogada com a vulnerable; i el mussol pirinenc ('Aegolius funereus'), també vulnerable. Les tres espècies tenen poblacions reduïdes i en regressió, i depenen d'hàbitats molt específics i sensibles al canvi climàtic i a la pressió humana. També es farà seguiment d'altres ocells d'alta muntanya, com el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), la pela-roques ('Tichodroma muraria'), el pardal d’ala blanca ('Montifringilla nivalis'), el cercavores alpí ('Prunella collaris'), la piula dels arbres ('Anthus trivialis') o el grasset de muntanya ('Anthus spinoletta').
Seguiment de les aus
En el cas del gall fer, es faran prospeccions per localitzar-ne àrees de cant, reproducció i hivernada, amb eines de bioacústica, geolocalització GPS i anàlisis genètiques per estudiar la connectivitat entre poblacions i detectar possibles problemes de consanguinitat.
Per a la perdiu blanca, s'identificaran refugis climàtics i àrees crítiques de supervivència a l'alta muntanya, amb atenció especial a l'impacte de l'escalfament global i de les activitats hivernals -com l'esquí de muntanya o les rutes amb raquetes- sobre el seu comportament.
Quant al mussol pirinenc, el projecte establirà per primera vegada al parc un sistema de seguiment a llarg termini, amb censos de cant, control de caixes niu i monitoratge per GPS de femelles i joves per conèixer els seus moviments i àrees vitals. La investigació inclourà també l'estudi del conjunt de passeriformes alpins del parc, l'anàlisi de contaminants i substàncies tòxiques en la fauna, i el desenvolupament de solucions innovadores per reduir col·lisions amb infraestructures i millorar la convivència entre la biodiversitat i l'activitat humana.
Avaluació dels efectes de fàrmacs i rodenticides
Per a l'avaluació dels efectes nocius de fàrmacs i altres productes tòxics sobre les espècies amenaçades, es preveu la realització de prospeccions sobre el terreny per a la recollida de mostres de rastres d'animals, vives i mortes. Aquest material es traslladarà al laboratori, on s’analitzarà la presència de fins a 71 fàrmacs utilitzats especialment en medicina veterinària (antiinflamatoris, antibiòtics i antiparasitaris), així com pesticides, rodenticides i similars, per tenir un coneixement acurat de l’afectació que produeixen.
Així mateix, es preveu fer un estudi específic per avaluar l’espectre visible per a la perdiu blanca i el gall fer. Cal tenir en compte, que la majoria de les aus perceben l'entorn de manera diferent als humans, ja que poden veure longituds d'ona que nosaltres no detectem, incloent-hi part de l'espectre ultraviolat. Per això, elements que per als humans poden semblar molt visibles o neutres, poden resultar especialment atractius, dissuasius o fins i tot invisibles per a aquestes espècies. Aquesta nova línia de recerca innovadora ha de proporcionar informació molt útil per aplicar mesures de conservació més eficaces i menys invasives, especialment en espècies tan sensibles a la presència humana com el gall fer i la perdiu blanca. A més, els resultats podrien ser extrapolables a altres espècies d'ocells de muntanya i a altres espais naturals protegits.
