La Generalitat insta el Govern espanyol a signar "de forma immediata" els convenis per modernitzar l'Eix Pirinenc

La consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, ha exigit aquest dilluns que "se signin de forma immediata" els acords que "han de permetre a la Generalitat estudiar, licitar i executar obres" al tram català de la carretera N-260, que és de titularitat estatal.

En una visita al municipi de Soriguera, al tram del Port del Cantó de l'N-260, Capella ha detallat que la setmana passada es van enviar els convenis que han estat treballant els dos executius. Tanmateix, la consellera ha confirmat que de moment els acords encara no estan signats. Per això, ha advertit que des del Govern català "no es pot continuar acceptant l'excusa i la cantarella" que, assegura, "des de l'Estat espanyol ens estan dient des del moment que es van signar els protocols, que necessiten quatre mesos per signar uns convenis que ja estan redactats" i que són l'última passa perquè aquests projectes es puguin executar. La titular de Territori subratlla que "si hi ha voluntat política" aquest últim tràmit es pot rubricar "demà mateix". A més a més, ha recordat que el document ja explicita que la signatura definitiva s'ha de fer al cap de pocs dies.

En aquestes declaracions a l'ACN, i acompanyada de diversos representants d'institucions locals de l'Alt Pirineu, Ester Capella ha recordat que l'acord contempla que "finalment serà la Generalitat de Catalunya qui liderarà l'execució d'un conjunt d'intervencions a l'N-260 que dignificaran l'Eix Pirinenc". Aquestes obres, assegura, s'han de traduir en "més seguretat viària, més fiabilitat, millor accessibilitat, més comoditat, més funcionalitat i millors condicions de viatge, en un eix que és essencial" per garantir la connexió entre les comarques del Pirineu català.

L'actual titular del Departament de Territori creu que l'N-260 és un exemple paradigmàtic de "via que l'Estat ha desatès al llarg d'anys i panys, sobretot al pas per la demarcació de Lleida". En aquest recorregut, entre Bellver de Cerdanya i el Pont de Suert, Capella creu que "hi ha encara diversos trams amb característiques tècniques inadequades tant pel que fa al seu traçat com a la seva secció". I hi afegeix que calen "actuacions que han estat llargament reivindicades pel territori" i que "són en part un deute històric del Govern de l'Estat amb el nostre país", fruit d'un "dèficit estructural d'inversió i de manteniment d'infraestructures que pateix Catalunya per part de l'Estat". A més del Port del Cantó, on s'ha fet aquesta visita, entre els trams més obsolets que hi ha actualment a l'Eix Pirinenc també destaquen la Collada de Toses -entre el Ripollès i la Cerdanya- i especialment el port de Perves, entre Xerallo i el Pont de Suert.

Acusa l'Estat d'anar contra la població catalana pel recurs a la Llei de sequera

En aquesta visita, i en la mateixa línia de la reclamació relativa a l'Eix Pirinenc, Ester Capella s'ha adreçat també al PSC per demanar-li "que faci respectar davant el PSOE les lleis que ells mateixos aproven al Parlament", en referència a l'amenaça feta pel Govern espanyol de portar al Tribunal Constitucional la Llei catalana per fer front a la sequera. Sobre aquesta altra qüestió, i sobre les mesures previstes per la cambra catalana per gestionar els problemes d'abastiment d'aigua, la política pallaresa considera que "al govern espanyol, la sequera que afecta Catalunya li importa zero", perquè "frenar aquesta llei és anar contra Catalunya, els seus ciutadans i municipis" i tractar la població catalana com a "ciutadans de segona".

Per això, finalment, la representant de la Generalitat ha instat l'executiu espanyol a "deixar d'interposar recursos a lleis catalanes que es fan per donar solucions a les necessitats diàries dels ciutadans". En aquesta visita a Soriguera, Ester Capella s'ha trobat, entre d'altres, amb el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells; el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isus, i l'alcalde de Soriguera i nou representant del Pallars Sobirà a la Diputació de Lleida, Josep Ramon Fondevilla.