La Generalitat posarà en marxa el primer corredor de transport sanitari amb drons entre Tremp i Lleida

Catalunya posarà en marxa a partir de l’estiu un servei regular de transport sanitari amb drons entre l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. El projecte el lideren el Departament de la Presidència, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i el Departament de Salut, a través de la Fundació TIC Salut i Social. L'objectiu de la iniciativa és millorar els temps de resposta i l’equitat territorial en l’enviament de bosses de sang, altres tipus de mostres biològiques, fàrmacs i material mèdic de petites dimensions a zones rurals i de muntanya.

El futur corredor s’ha anunciat aquest divendres a Tremp, a la jornada de presentació de l’informe "Integració de drons en el sistema de Salut: zones clau per al desplegament territorial". Després d’analitzar la viabilitat de la integració d’aquesta tecnologia en les operacions logístiques dels hospitals públics del Sistema de Salut de Catalunya (SISCAT), el document ha identificat deu zones estratègiques amb 15 hospitals en què es considera factible desplegar rutes de logística sanitària a curt i mitjà termini. Entre aquestes zones troben Lleida i Alt Pirineu i Aran, on es desplegarà la primera ruta i ja s'està treballant per obrir pròximament dos nous itineraris que connectin les poblacions de Tremp, Sort i Vielha i els seus diferents centres assistencials, com hospitals i Centres d’Atenció Primària.

La consellera de Salut, Olga Pané, ha destacat que "l'ús de drons millora els temps de desplaçament, redueix l'emissió de CO2 i millora la qualitat amb què arriben les mostres biològiques". Pané ha incidit en el fet que "aquesta tecnologia reforça la connectivitat dels centres en entorns rurals i facilita una connexió més directa entre equipaments, fet que contribueix a fer més equitatiu el servei". I ha afegit: “És una alegria que els drons serveixin per tecnologia positiva en favor de les persones i la sanitat”.

Per la seva banda, el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha posat en valor que el projecte “demostra l’aposta de la Generalitat per assolir el lideratge quant a innovació responsable i amb propòsit de millora dels serveis públics a través de la tecnologia, en aquest cas en l’àmbit de la salut”. El projecte, pioner a l'Estat, compta amb la participació del Banc de Sang i Teixits per a la validació del transport de components sanguinis, T-Systems com a col·laborador tecnològic i Pirineos Drone com a operadora de vol de drons.

Primers vols entre Tremp i Lleida

El projecte del corredor aeri entre Tremp i Lleida ja ha consolidat la primera fase tècnica i de seguretat. Actualment s’està tramitant amb l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) l’autorització avançada que permetrà obrir rutes regulars de vols autònoms amb totes les garanties. Quan s’obtingui el permís, previst a partir de l’estiu, s’iniciaran els primers vols, amb una durada d’entre 40 i 45 minuts respecte dels prop de 75 minuts que implica la ruta convencional per carretera. El servei permetrà també fer vols no programats i peticions a demanda. 

A banda de la imminent ruta Lleida-Tremp, la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran estudia establir pròximament nous corredors de drons per al transport de mostres biològiques, fàrmacs i equipament sanitari entre Tremp, Sort i Vielha. Amb l’activació d’aquests corredors, Catalunya es consolidarà com a cas de referència i marcarà "un precedent a tot l’Estat en la integració de drons logístics dins dels serveis sanitaris, amb un model escalable i exportable a altres territoris i serveis".

Experiències prèvies de drons en salut

Des del 2023, la Generalitat ha avaluat el potencial dels drons per transformar la logística sanitària mitjançant dues proves pilot a la Garrotxa i a la Regió Sanitària Metropolitana Nord. Els resultats van confirmar la viabilitat tècnica i assistencial del model, amb una reducció dels temps de transport superior al 70% i i un descens del 98% en les emissions de CO₂.

D'altra banda, també es va constatar una millora de la qualitat clínica de les mostres. A la Garrotxa es va observar una disminució de la degradació de les mostres (hemòlisi, que provoca la destrucció dels glòbuls vermells en sang) d’aproximadament el 50%, i a l’àrea metropolitana les mostres van arribar en condicions òptimes, sense veure’s afectades per les irregularitats del ferm.