La Generalitat limita la il·luminació nocturna a les Valls de Valira i a catorze municipis més del Parc de l'Alt Pirineu

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat aquest divendres dues resolucions en què declara 19 municipis pirinencs com a "noves àrees protegides de contaminació lumínica" i on, per tant, s'hi limita la il·luminació nocturna en aquells terrenys que formen part de zones protegides. Entre ells hi ha les Valls de Valira, a l'Alt Urgell, que té una part del seu terme a dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

En total, aquesta decisió afecta 15 municipis que formen part d'aquest parc. La resta són de la comarca del Pallars Sobirà: Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Soriguera, Rialp, Llavorsí, Tírvia, la Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, Farrera i Baix Pallars.

A aquesta limitació, promulgada pel Departament d'Acció Climàtica, s'hi ha afegit també tres municipis englobats al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Espot, la Torre de Capdella, Vilaller i la Vall de Boí. Igualment, la regulació inclou terrenys d'Aigüestortes en quatre municipis que també tenen presència al Parc de l'Alt Pirineu: Sort, la Guingueta, Esterri i Alt Àneu. En total aquesta zona compresa entre dos parcs abasta 2.088 km2, on des d'ara estarà molt més restringits els permisos per a il·luminació. Aigüestortes i el Parc de l'Alt Pirineu conformen l'àrea de protecció lumínica més gran de Catalunya. Aquest divendres mateix es lliuren a Llavorsí els certificats acreditatius de "qualitat del cel nocturn" a representants dels ajuntaments que participen en el projecte.

Aquesta figura de protecció ja existeix des de l'any 2013 al voltant de l'Observatori Astronòmic del Montsec, amb una superfície afectada molt semblant: de 2.034 km2. I des del 2018 també s'aplica al Parc de la Serra de Montsant, que suma 32 municipis implicats i una superfície protegida de 736 km2. Amb tot plegat, ara ja són 74 els municipis d'arreu de Catalunya amb aquesta restricció.

Requisits específics en la il·luminació

La resolució determina les "característiques específiques" que han de complir les instal·lacions d’enllumenat situades en aquestes zones i la seva àrea d’influència. En "zones d’especial protecció", s'exigeix que el to de la llum sigui de color carbassa, el flux de llum ha d’anar cap avall per, afirmen, "evitar enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor", i cal disposar de "sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan per seguretat la llum no calgui".

El Departament d'Acció Climàtica justifica aquestes restricció perquè consideren que "la pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i és un factor més que amenaça la biodiversitat, ja que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d’alimentació i reproducció". En aquest sentit, asseguren que "el Parc Natural de l’Alt Pirineu gaudeix d’una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d’Europa" i "hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc".

Xarxa de miradors

En el cas del Montsec, actualment ja és un referent internacional pel que fa a observació del cel nocturn. De la seva part, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha creat una xarxa de 7 miradors d’estels que s’afegeixen al que ja hi ha a Port Ainé: Mirador del Burganàs (Llavorsí), Ermita de Sant Quirc (Alins), Ermita de la Mare de Déu de la Serra (Farrera), Baén (Baix Pallars), Port del Cantó (Soriguera), Isil (Alt Àneu), i Castell de Tavascan (Lladorre). La intenció és instal·lar-ne 6 més l’any vinent, de manera que tots els municipis protegits del parc en tinguin un.