La Guàrdia Civil va apuntar als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà en un informe sobre rebel·lió i sedició

El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va remetre el 14 de novembre de 2015 a la Fiscalia de l'Audiència Nacional un primer informe sobre possibles delictes de rebel·lió i sedició on apuntava als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà (Gironès). En la investigació adjuntava, com a argument, dues notícies de premsa per "acreditar" que havien aprovat per ple mocions en suport a la declaració rupturista del Parlament del 9 de novembre.

Baena va fer arribar aquesta informació a l'Audiència Nacional després que el fiscal en cap, Javier Zaragoza (ara fiscal al judici de l'1-O), enviés una instrucció als Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP). En aquesta ordre demanava als tres cossos que li enviessin tota la informació sobre possibles fets delictius que es poguessin derivar de la resolució parlamentària. Aquesta instrucció va ser l'origen de les investigacions que ha fet Baena sobre el procés.

Daniel Baena va declarar com a testimoni al judici de l'1-O aquest dimarts. A preguntes de la fiscalia, va reconèixer que va començar amb les investigacions relacionades amb Catalunya el novembre de 2015, a petició de l'Audiència Nacional. En la seva intervenció, va justificar que sempre va actuar per ordre d'algun tribunal o fiscalia i mai per iniciativa pròpia, com volien acreditar algunes defenses que parlen de "causa general" contra l'independentisme. En canvi, Baena va dir que no investigava el procés sinó que, inicialment, va començar a per les sospites de desviació de fons públics per a fins il·legals.

Presumpte responsable de 'Tácito'

Més enllà del seu càrrec i del fet d'haver declarat com a testimoni al judici, Baena és conegut també perquè, segons informacions publicades pel diari madrileny Público, ell seria l'autor del polèmic compte de Twitter 'Tácito' (actualment clausurat), en el qual hi apareixien de manera constant dures crítiques contra l'independentisme i contra els seus líders, com també contra periodistes que informaven sobre el procés català o contra actuacions dels Mossos d'Esquadra.

De fet, aquest dimarts mateix Público ha tornat a divulgar la trucada en la qual el periodista Carlos Enrique Bayo mantenia una conversa telefònica amb Baena i el coronel començava reconeixent obertament que el compte 'Tácito' era seu, si bé al final de la trucada rectificava i negava ser-ne l'autor. Segons el diari digital, aquest àudio comportaria que l'agent "ha mentit" en la seva declaració al Suprem i que és difícilment compatible amb la tasca de recollir informació per a la justícia des d'una perspectiva objectiva.

Petició del fiscal

Javier Zaragoza era llavors el fiscal en cap a l'Audiència Nacional i, actualment, és un dels quatre fiscals al judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Segons consta a la causa, el 5 de novembre de 2015 Zaragoza va dirigir unes instruccions als tres cossos policials per demanar-los que li fessin arribar tota la informació que tinguessin sobre possibles delictes de rebel·lió o sedició i també prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics. En aquest escrit –enviat quatre dies abans de la declaració sobiranista del Parlament-, el fiscal advertia que si la cambra catalana aprovava el text se'n podien derivar "fets delictius". De fet, el TC va suspendre la resolució dos dies després que l'aprovés el Parlament, l'11 de novembre.

En aquesta instrucció a les policies –a la que ha tingut accés l'ANC-, a més, ja argumentava la competència de l'Audiència Nacional per investigar la rebel·lió o la sedició "amb la limitació que suposen aforaments especials".

Un informe amb dos retalls de premsa

Els únics que van respondre el requeriment van ser el CNP (a través de la secretaria d'Estat d'Interior) i la Guàrdia Civil, però no els Mossos. En el cas de l'informe de Guàrdia Civil, qui el signava ja era el tinent coronel Daniel Baena, que durant la declaració al Suprem va negar estar al darrera del perfil 'Tácito' de Twitter que carregava contra l'independentisme i que ja apuntava als delictes de rebel·lió i sedició.

En el cas del CNP, es va adjuntar una acta d'una reunió de l'ANC i una nota de premsa de la mateixa entitat, que demanava "compromís, coherència i responsabilitat" als 72 diputats independentistes. També una declaració de l'ANC titulada 'Fem la república catalana'.

En el cas de l'informe de Baena, el seu informe només incorporava dues notícies de premsa i deia que s'havien conegut per "fonts obertes", a través de revisar mitjans de comunicació i xarxes socials. Concretament, s'adjuntaven dues informacions sobre les mocions que van aprovar els ajuntaments de Celrà i la Seu d'Urgell. Segons consta a l'informe, Baena ho posava en coneixement del fiscal per si "l'execució d'alguns dels fets descrits se'n derivés algun delicte competència de l'Audiència Nacional".