Actualització. 13.30 h
La justícia andorrana ha admès a tràmit una querella contra l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, juntament amb els llavors ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i tres ex alts càrrecs més, per un presumpte delicte extorsió a directius de Banca Privada d'Andorra (BPA) i a destacats dirigents polítics del Principat. Els mandataris espanyols van pressionar-los perquè trenquessin el secret bancari del país i se'ls facilités informació de presumptes comptes tant de la família Pujol com del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i del líder d'ERC, Oriol Junqueras. En aquests dos últims casos, sense cap prova evident que guardessin diners al país veí, tal com s'ha constatat posteriorment.
Tot plegat, segons exposen els denunciants, tenia l'objectiu de desestabilitzar les institucions catalanes i els principals partits sobiranistes en ple procés per al referèndum d'independència. Segons ha publicat el mitjà digital 'El Món', la batllessa d'un jutjat d'Andorra ja ha remès una comissió rogatòria internacional a la justícia espanyola perquè comuniqui als sis ex dirigents espanyols que els investiga com a querellats i que, per tant, han de buscar-se advocat a Andorra. La querella la van interposar l'Institut de Drets Humans d'Andorra i el col·lectiu d'advocats Drets, tot i que posteriorment s'hi van sumar també els propietaris de BPA.
A banda de Rajoy, Fernández Díaz (ex ministre d'Interior) i Montoro (ex ministre d'Hisenda), la batllessa també ha decidit investigar l'ex secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez; l'ex director general de la Policia Nacional espanyola, Eugenio Pino, i l'inspector Bonifacio Díez, com a presumptes màxims responsables del que es va conèixer com a "policia patriòtica".
Segons s'exposa a la comissió rogatòria, que el mitjà 'El Món' publica extractada, els fets que es denuncien a les querelles estarien relacionats amb els delictes d'extorsions, coaccions i xantatge que el 2014 haurien perpetrat, en territori estranger, agents de la policia espanyola contra responsables de BPA per conèixer, sempre per vies il·legals, una informació bancària secreta sobre Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras i les seves famílies. Els fets es van produir en el marc d'una visita de Rajoy i Montoro al Principat la tardor de 2014, que va començar amb una recepció al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell per part de l'arquebisbe copríncep, Joan-Enric Vives.
Violació de la sobirania nacional d'Andorra
Els agents haurien amenaçat els responsables de l'entitat d'un país veí, com és Andorra, de provocar-ne la intervenció si no trencaven el secret bancari i els donaven dades d'aquests polítics catalans. En el cas de Mas i Junqueras, tanmateix, aquesta operació policial irregular només va servir per evidenciar que no tenien cap compte a Andorra. En aquest context, a més a més, es dóna la circumstància que, malgrat cedir a aquest xantatge, finalment els amos de BPA van veure com igualment se'ls intervenia i confiscava el banc, arran d'un requeriment de l'FBI, en un cas que encara està pendent de judici.
Els demandants han denunciat des de llavors que aquells fets van constituir una violació molt greu de la sobirania nacional d'Andorra per part d'Espanya, tant a nivell polític com econòmic. Des de l'Institut de Drets Humans d'Andorra i des de Drets no dubten a veure-ho com "un atac en tota regla" a la integritat territorial del país pirinenc. Ambdues entitats ja van formalitzar la demanda davant la Batllia ara fa més d'un any, el febrer de 2021.
El Govern català qualifica de "vergonya" que "els comportaments mafiosos" no s'hagin investigat a Espanya
La Generalitat ja ha reaccionat a l'obertura de diligències judicials a Andorra i ha qualificat com una "vergonya" que hagi de ser el Principat, i no Espanya, qui esclareixi aquests fets, pel fet que la justícia espanyola no ha mostrat ni el més mínim interès a investigar-los. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha apuntat que "amb la quantitat d'indicis, o proves, que s'han anat coneixent els darrers anys" sobre "els comportaments mafiosos de les persones involucrades en l''Operació Catalunya'", no hi "cap justificació jurídica perquè fins ara la justícia espanyola no hagi fet res per investigar-ho". Plaja denuncia que això demostra obertament "la impunitat de determinats càrrecs polítics, en actiu o ja retirats", per "la complicitat de l'Estat espanyol quan per allò que se'ls ha d'investigar té a veure amb Catalunya".
Tot i això, el Govern celebra que almenys ara "s'obri una opció" mitjançant la justícia andorrana, encara que això els serveixi per constatar "que una vegada més s'ha hagut de tornar a buscar la justícia a fora de l'Estat", tal com ha passat per exemple amb els presos polítics i exiliats catalans. Per això, l'executiu ha ofert "tota la col·laboració" de les autoritats catalanes i hi ha afegit que espera "que les institucions espanyoles també hi col·laborin".
El govern espanyol evita pronunciar-s'hi
En canvi, el Govern espanyol ha evitat aquest dimarts pronunciar-se sobre la investigació oberta a Andorra i hi ha passat de puntetes quan se li ha preguntat sobre la qüestió a la seva portaveu, Isabel Rodríguez. En la seva compareixença de premsa, la també ministra de Territori s'ha limitat a dir: "no tinc més informació que la que he vist publicada i no em puc pronunciar amb rigor".
