La justícia andorrana tornarà a demanar als seus homòlegs espanyols de poder interrogar l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz , per esclarir la seva implicació en la coneguda com a 'Operació Catalunya'.
Concretament, la Batllia investiga si l'any 2015 l'executiu liderat llavors per Rajoy va cometre un presumpte delicte d'extorsió contra el banc d'un país veí, la Banca Privada d'Andorra, per exigir-los que els facilitessin informació sobre suposats comptes de la família Pujol i de líders independentistes d'aquell moment com Artur Mas i Oriol Junqueras.
Segons ha informat el mitjà digital català 'El Nacional', la magistrada andorrana que porta el cas ha tramès noves comissions rogatòries internacionals, tot aportant-hi més detalls sobre els fets investigats. És la resposta al fet que l'any passat la justícia espanyola havia denegat la petició dels seus homòlegs andorrans tot que creuen que no s'especificava de forma clara per què es feia la investigació.
A més a més, segons les mateixes informacions, que ha corroborat l'ACN, la magistrada ja ha citat a declarar pel 4 de novembre vinent, en qualitat de testimonis, els llavors ministres andorrans Jordi Cinca (que era el titular de Finances) i Gilbert Saboya (llavors ministre d'Exteriors), l'advocat barceloní José María Fuster Fabra i l'excomissari de la Policia espanyola José Manuel Villarejo.
En la causa oberta a Andorra es treballa amb la hipòtesi que, en el marc d'una visita de Rajoy i Montoro al començament de 2015 a Andorra (en què també van ser rebuts pel copríncep al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell), alts càrrecs del ministeri espanyol d'Interior haurien amenaçat els dirigents de BPA de forçar el tancament de l'entitat si no els facilitaven la vulneració del secret bancari. Es dóna la circumstància que, de fet, el banc va acabar tancant posteriorment per la intervenció del Govern andorrà a instàncies del FinCEN dels Estats Units, que sospitava que BPA estava implicada en un cas de blanqueig de capitals.
Precisament el macrojudici pel 'cas BPA' ha finalitzat ara fa tot just dues setmanes i, tot i que la sentència encara no és ferma, la Batllia ha dictat penes d'entre 3 anys i mig i 7 anys de presó per a 18 exgestors de la ja desapareguda entitat financera. La pena més alta, acompanyada d'una sanció de fins a 30 milions d'euros, s'ha imposat a qui era el conseller delegat, Joan Pau Miquel, que ja ha anunciat que presentarà recurs. Recentment, en una compareixença al Senat espanyol, Miquel va assenyalar directament Jorge Fernández Díaz com a principal inductor d'aquella operació de xantatge i va assegurar que ha estat una de les diverses víctimes col·laterals del "lawfare" que va posar en marxa l'Estat espanyol, a tots els nivells, per intentar frenar el referèndum d'independència de Catalunya.
