La memòria del dia a dia dels nens de Fígols abans de la Guerra Civil, recuperada en un facsímil d'una revista escolar

Els veïns del nucli de Fígols podran conèixer aquest Sant Jordi les històries del dia a dia que alguns avantpassats seus plasmaven a la revista escolar 'Narieda'. La publicació es va editar durant el curs 1935-36, just abans de l'esclat de la Guerra Civil, i una de les particularitats que tenia és que els alumnes l'escrivien amb lletres d'impremta. Tot plegat es deriva de la implementació del sistema pedagògic Freinet en aquest centre alturgellenc, un sistema que, tot i que va néixer a França, va tenir un destacat arrelament a les demarcacions de Lleida i Barcelona. Ara, gràcies a la recuperació dels set exemplars de la revista, s'ha editat un llibre facsímil on es recullen tots els articles i es posa en context la publicació.

"Narieda, la veu dels nens i nenes amb lletra d’impremta" és el títol de l'obra que Edicions Salòria i l’Associació Lo Caliu Figolà editen amb la coordinació científica de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i la col·laboració de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. L’acte de presentació tindrà lloc aquest dissabte, a les 16 hores, a la localitat de Fígols.

Fons Joan Serradell

La col·lecció de la revista 'Narieda' és l’única de la qual es té notícia i procedeix del fons Joan Sarradell, l’alumne més brillant i actiu que va participar en la seva impressió, i responsable del nom de la publicació, un homònim de la muntanya que domina la localitat de Fígols. Originari de Voloriu, el nen recorria a peu i a diari els 8 quilòmetres (4 d’anada i 4 de tornada) que el separaven de l’escola on destinava el temps del dinar al treball amb la impremta del col·legi. Aquesta col·lecció va ser cedida generosament per la seva filla, Rosa Sarradell, el mes de maig de 2021 a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per a la seva digitalització i difusió. La seva conservació constitueix un cas extraordinari tenint en compte que gran part de les publicacions escolars impreses que seguien el mètode Freinet a Espanya, han arribat als nostres dies de forma fragmentada. Un fet excepcional que troba la seva explicació en una preciosa història d’amor per part d’un nen a un sistema educatiu, a un mestre i a la seva pròpia família; en Joan Sarradell, un infant de 12 anys que al poc d’imprimir les darreres paraules amb la impremta de l’escola, es veurà obligat a deixar els estudis i el seu somni d’esdevenir mestre per la mort dels seus germans grans a la Guerra Civil i que, anys després, llegarà com un tresor els seus quaderns a la seva neta, Noemí Tugues Sarradell, en assabentar-se, orgullós, que ella prendria el relleu del magisteri.

Història

En Joan Sarradell tenia 12 anys quan va arrencar el projecte de la revista. Rosa Sarradell explica a l'ACN que havia llegit tantes vegades les revistes que era capaç d'imaginar com devien ser els desplaçaments que feia el seu pare cap a l'escola, "amb aquella il·lusió i ganes d'aprendre que ell tenia", detalla. A més, assenyala que guardava les publicacions com un "tresor" i que eren molt importants per ell. La seva filla també posa en valor l'alta implicació que tenia, fins al punt que el seu mestre, al qual admirava i també qualificava de "molt exigent", li va regalar un llibre signat on li reconeixia la seva dedicació. Finalment, destaca la curiositat que li despertava el fet que poguessin rebre una educació en català quan ella mateixa, ja a l'etapa franquista, ho va fer tot en castellà.

Sarradell assegura que el seu pare també volia ser mestre però que amb l'inici de la Guerra Civil es va veure obligat a deixar els estudis. "El seu somni es va veure trencat amb l'esclat de la guerra", afirma, tot afegint que a partir d'aleshores es va haver de fer càrrec de la família. "Li va quedar un buit i una frustració que li va costar molt, crec que no ho va arribar a superar", detalla la seva filla. En assabentar-se, però, que la seva neta es volia dedicar a la docència va decidir regalar-li les revistes, on va escriure fins a catorze històries, i, gràcies a aquest gest, els set exemplars de la publicació s'han conservat fins avui dia.

Valor històric

Tal com diu ella mateixa, Noemí Tugues, "va ser un moment molt bonic" perquè va veure l'interès que tenia tant pels quadernets com per la lectura i escriptura. "Per mi tenien un valor molt sentimental i després, mirant-ho amb el temps, penso que també tenen un valor històric molt gran", relata, tot reconeixent que com que en aquell moment era petita "no era conscient de tot això". De fet, una de les coses que lamenta és el fet de no haver sabut "treure més suc" del seu avi, per una qüestió d'edat. Ara, el defineix com una persona que era "molt intel·ligent i treballadora" i recorda que sempre tenia resposta als dubtes que ella li plantejava.

Tot i això, la neta afegeix que "era molt humil i no presumia del que sabia" però que "amb els comentaris que feia es notava que donava molt valor al què havia viscut en aquella etapa". De fet, les històries vinculades a les vivències personals són les que més l'han atrapat: "Es percebia que li donava un valor molt gran a baixar a l'escola, rebre els coneixements del mestre i gaudir de l'aprenentatge", tot concloent que el sistema pedagògic que seguien devia ser molt innovador per ells.

Les primeres revistes, trobades en una maleta fa un any

La recuperació de la memòria a partir de la revista 'Narieda' va començar el 2021, quan dos dels quaderns impresos van aparèixer en una maleta d'una casa de Fígols, cal Borges, i Mar Garcia va voler compartir-los amb els seus veïns. Aleshores ja es va editar un facsímil a partir de les dues revistes amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, l'Associació Lo Caliu Figolà, l'Ajuntament de Fígols i Alinya i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell. Fruit d'aquest treball es va establir el contacte amb la família Sarradell, la qual ha permès l'accés a tota la col·lecció per digitalitzar-la i difondre-la al llibre.

A 'Narieda' hi van escriure 38 escolars d'entre 6 i 14 anys, 21 nenes i 17 nens. L'activitat de la revista servia per "fixar" els coneixements que adquirien a l'escola, que seguia un sistema educatiu que "posava l'alumne al centre" i era idoni per aplicar a l'entorn rural, tal com explica el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Julio Quílez. Qualifica el mètode Freinet de "revolucionari" i assenyala que aquest "estimulava la creativitat, l'autoexperimentació i l'observació de la natura", entre d'altres. Tot plegat, afegeix, amb l'objectiu de fer de l'ús de la impremta -innovador a l'època- una eina d'expressió lliure per tots ells.

Quílez destaca que la importància de la difusió de tot aquest material està en el fet que aquest arriba a totes les edats. "En el fons és una història de nens, nens que s'expressen a través de lletres d'impremta i que amb la seva puresa expliquen les seves històries que poden ser traslladables a l'actualitat", detalla el director de l'arxiu alturgellenc. També ressalta el valor "emocional" que té la recuperació dels exemplars de la publicació i de tot el procés de "redescobriment" d'aquesta història, ja sigui per part de les institucions com del poble a través de l'associació Lo Caliu Figolà.

Llegat per al poble

La presidenta d'aquesta entitat local, Mireia Tarrats, explica que senten "una gran satisfacció" amb tot el procés de recuperació de les revistes, que veuen com un "llegat" que deixaran al poble. De fet, consideren que ha estat "un trampolí de cultura" per l'associació, que oficialment va començar a treballar fa uns tres anys. Així, asseguren que tot plegat ha servit per projectar Fígols a l'exterior i que ho viuen com un "privilegi". Respecte al llibre que presentaran aquest Sant Jordi, destaca que el fet d'haver aconseguit reunir tota la col·lecció permet llegir articles de molts més infants que estaven escolaritzats en aquella etapa i que, en molts casos, tenen descendents vivint encara al poble.

L’enllaç al booktrailer en alta qualitat: https://vimeo.com/700166798

L’enllaç al booktrailer del canal de Youtube de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell és: https://youtu.be/SQMyMTFuIMI

Molt més que un facsímil

L’edició en facsímil de Narieda s’estructura en tres blocs clarament diferenciats: un apartat de textos introductoris, la reproducció dels originals i una secció d’annexos amb estadístiques extretes de l’estudi del seu contingut. L’objectiu és facilitar la contextualització, lectura i anàlisi dels exemplars des d’una perspectiva integral que no exclou, d’altra banda, la consulta o lectura individualitzada de cada secció.

El primer bloc, el dels textos preliminars, està integrat per sis aportacions distribuïdes uniformement en tres àmbits temàtics que permeten entendre l’origen, abast i significació de Narieda com ara el del context històric, la impremta i la pedagogia, redactats per professionals procedents de l’àmbit de la recerca històrica, el sector editorial i el món educatiu.

Des de la perspectiva històrica, s’inclouen els textos de Fernando Jiménez i Sergi Bernal. El primer, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México, esdevé un dels més destacats investigadors al voltant de la propagació de la metodologia Freinet a Espanya i, molt especialment a la província de Lleida i, posteriorment, a Barcelona. A través de les seves pàgines descriu la seva evolució, des de la constitució del grup Batec per part d’uns mestres entusiastes fins a la creació de la Cooperativa Española de la Técnica Freinet, l’òrgan oficial del moviment i del que formaren part el matrimoni de mestres que impulsaren 'Narieda', José Bonet i Teresa Bonjoch a la que, com a primícia, Fernando Jiménez, reivindica i rescata del silenci historiogràfic. De forma complementària i també com a novetat, Sergi Bernal recupera de l’oblit a la mestra de Canelles, Josefa Pont. Bernal és, en l’actualitat, el màxim divulgador del moviment freinetià a Espanya a través de la recerca que, des de fa dotze anys, duu a terme sobre el mestre republicà Antoni Benaiges, on des d’una perspectiva vivencial i amb l’ús de les noves tecnologies recrea les seves aportacions a través de tallers d’impremta, assessorament d’obres teatrals i eines de geolocalització d’escoles freinetianes durant la República arreu de l’Estat, on ara ja es troba accessible la de Fígols.

Dins de l’apartat destinat a la impremta a l’escola, la present edició compta amb la col·laboració d’Albert Royo, investigador de la premsa històrica a la província de Lleida, objecte de la seva tesi doctoral, el qual recrea el context històric i social de l’origen de la premsa escolar en tant que una nova forma d’experiència editorial on posa de relleu el fet que 'Narieda' és l’única revista escolar apareguda a la vessant occidental del Pirineu català des d’inicis del segle passat fins a la Guerra Civil Espanyola. Completa aquesta secció el text d’Isidre Domenjó, tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i el principal i més important editor de premsa local a la Seu d’Urgell al llarg dels anys 80 i 90 del segle xx.

Tanquen les introduccions, els treballs de Montserrat Camps i Carme Llimós amb una aproximació a la metodologia Freinet des de l’àmbit de la reforma pedagògica. Tot i que el seu contingut se situa cronològicament fora del període d’activitat de Narieda, el seu interès rau en posar de manifest la vigència i importància d’una metodologia que formà part de l’essència de moviments reformadors de l’ensenyament al llarg del tardofranquisme i dels primers anys de la democràcia, tant en entorns urbans com rurals, en un clar paral·lelisme amb el desig reformador de la Segona República després de la dictadura de Primo de Rivera. Camps ho fa des de la seva experiència com a pionera en la reintroducció de Freinet a l’Escola Lavínia al barri de les Corts de Barcelona i Llimós, a la mateixa escola de Fígols, quaranta anys després, amb alumnes que, en alguns casos, eren nets dels escolars impressors. En tots dos casos, l’esperit dels integrants de Batec trobà el seu mirall en els pedagogs Alexandre Galí i Isabel Arqué, respectivament.

La publicació, al centre d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria

La publicació facsímil constitueix l’eix vertebral d’un projecte més ampli de difusió del moviment Freinet a través de diferents perspectives, des de la pedagogia fins a la història passat per l’element més vivencial. En aquest sentit, des de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’Associació Lo Caliu Figolà i l’Ajuntament de Fígols i Alinyà s’ha iniciat un programa orientat a l’elaboració d’unitats didàctiques, conferències i jornades així com tallers que es duran a terme en els propers cinc anys. Dins d’aquest darrer aspecte, més vivencial, amb motiu de la presentació del llibre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha coordinat l’elaboració d’un reportatge sobre la reimpressió d’un text i un clixé de la revista 'Narieda' utilitzant una impremta original que permet contextualitzar el dia a dia d’uns nens i nenes que editaren les seves històries amb lletra d’impremta.