La moció de suport a la investigació dels crims del franquisme es debatrà en Junta de Govern
El grup d’ICV a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va acceptar ahir debatre una moció de suport a la investigació dels crims del franquisme en Junta de Govern i no pas en el ple municipal, tal i com estava previst. Els partits van acordar que el text no se cenyeix a l’àmbit local i que, per tant, no cal votar-lo en sessió plenària, "així com tampoc s’hi discuteixen nombroses mocions que es fan arribar al consistori sobre temàtiques ben diverses", va indicar l'alcalde de la Seu, Albert Batalla.
Malgrat tot, el portaveu ecosocialista, Josep Maria Carles, va llegir el text durant el ple per deixar constància de la importància de la seva petició. La proposta expressa la solidaritat i recolzament al jutge Baltasar Garzón i defensa la possibilitat d’utilitzar la justícia “com a instrument de lluita contra la impunitat de responsables de crims de dret internacional”.
El text qualifica de “campanya s’assetjament” el procés judicial que està patint Garzón “pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat a Espanya”. Alhora, també s’hi manifesta el rebuig al fet que qualsevol persona pugui ser jutjada per intentar aplicar aquesta normativa.
En el tercer punt de la moció, s’exigeix que les víctimes del franquisme que van propiciar l’inici del procediment judicial obert pels crims del franquisme puguin ser part en el procediment judicial contra el jutge Baltasar Garzón en el Tribunal Suprem. Finalment, la moció d’ICV insta a donar trasllat d’aquests acords als grups polítics de l’Ajuntament, a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern Espanyol, al Congrés i el Senat espanyols, al Consejo General del Poder Judicial i a les associacions de jutges i fiscals de Catalunya i l’Estat.
El regidor del Partit Popular, José Galindo, ja ha avançat que s’oposa fermament a la moció presentada per ICV, fent referència a la Guerra Civil, "que també va comptar amb assassinats per part del bàndol republicà". Així mateix, va justificar el judici per l’aval del Tribunal Suprem.
