La mostra 'Abans miràvem la lluna per tot' reivindica la influència de la meteorologia en la vida quotidiana

'Abans miràvem la lluna per tot' és una exposició que acull l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, amb l'objectiu de reivindicar la influència de la meteorologia en la vida quotidiana del Pirineu als segles XIX i XX. La mostra recull peces vinculades amb antigues formes de predicció del temps o de protecció davant de tempestes o pedregades, i posa el focus en la meteorologia popular en l'àmbit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. "En un context de sequera i d'emergència climàtica com l'actual, l'exposició adquireix encara més vigència i pot esdevenir una eina per entendre el present a través d'un repàs del passat", indica a l'ACN Jordi Abella, director de l'Ecomuseu.

'Abans miràvem la lluna per tot', que es pot visitar fins a finals de maig, és el resultat d'una recerca bibliogràfica, documental i oral que recull testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local. "La lluna, els estels i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i continuen presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu", s'afirma.

Abella explica que la declaració del territori del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com a reserva i destinació Starlight va ser el detonant per ampliar els coneixements del cel des d'una vessant etnogràfica. Amb aquesta recerca s'han recollit la memòria, les percepcions i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local.

Júlia Carreras, guia i investigadora de l'Ecomuseu, detalla els quatre àmbits de l'exposició: l'estudi etnogràfic centrat en la figura de Violant i Simorra; com predir i canviar el temps amb diferents mètodes i creences; la mitologia i el vocabulari, i l'evolució i com canvien les maneres de predir el temps amb l'arribada de l'electricitat.

Pedra de llamp, plantes protectores i comunidors

Entre les peces que es poden veure a la mostra de l'Ecomuseu hi ha una pedra de llamp documentada a la Vall d'Àssua (Pallars Sobirà). Es tracta d'una pedra neolítica a la qual s'atribuïa la capacitat d'allunyar el llamp i protegir les cases del seu efecte destructiu. L'origen de les pedres s'explica màgicament amb l'impacte del llamp a terra, que se solidifica clavant-s'hi.

Plantes protectores com la gavarrera o l'arç blanc, les branques de les quals es col·locaven als llossats o fins i tot es duien a sobre per evitar que un llamp caigués a sobre de l'individu, també es troben a la mostra. A més, hi és la carlina, les branques de llorer i d'olivera, preferentment beneïdes, que es penjaven a la porta per allunyar llamps i tempestes.

Per espantar els llamps també es feien sonar les campanes amb el toc a trons o toc a temps. Però un dels testimonis més evidents de la rellevància de la meteorologia popular en la cultura pirinenca són els comunidors. Carreras detalla que eren petites construccions adjacents a l'església o camps de conreu, des d'on es comunia o excomunia el mal temps. Aquesta pràctica es duia a terme contra pedregades o en moments d'incertesa.

Aigua de la Font de Sant Lliser a l'Arieja i les diferents fases de la lluna

Per invocar la pluja al Pallars, a les valls d'Àneu i de Cardós anaven a buscar aigua a la Font de Sant Lliser, a l'Arieja (França). Aquesta creença continuava ben viva als anys 30, quan un jove d'una vintena d'anys fou comissionat l'any 1933 per a anar a buscar aigua a la font de Sant Lliser d'Uston per acabar amb la sequera. Aquest home recorda que tot just sortir de França ja van tirar una mica d'aigua a terra i quan encara li quedava dos hores de camí fins a casa va començar a ploure.

La influència de la meteorologia en les activitats econòmiques i la vida quotidiana era molt notòria. Jordi Abella recorda que les diferents fases de la lluna s'associen amb determinades activitats, com ara tallar llenya, sembrar plantes a l'hort o xollar el bestiar, matar el porc o pescar amb filat. Molta importància es donava també al comportament dels animals, que s'interpreta com un canvi de temps imminent. L'observació i coneixement permet també predir el temps que farà en l'àmbit local. "Si Montsent es posa barret, al cap de tres dies plourà" o "Si ve vent de Llessui, aigua segura" són exemples dels marcadors geogràfics que recull la mostra.

Tota aquesta informació era compartida entre valls i així ho mostren els llunaris copiats a l'escola, que circulaven de vall en vall i els escolars els copiaven a col·legi, concreta Carreras.

Nous invents

Aquests mètodes de control i predicció es comencen a abandonar amb l'aparició de nous invents com el frare del temps o els termòmetres. A poc a poc es van anar implantant coneixements meteorològics basats en mètodes científics i deixant de banda els tradicionals.