La PAC retalla en 19 milions d'euros anuals l'aportació al sector agrari català
Les explotacions del país rebran un 6,5% menys d'ajuts comunitaris en l'actual període 2015-2019. Tanmateix, la ramaderia de muntanya és dels sectors que notarà menys la reducció
La Política Agrària Comunitària (PAC) redueix la seva aportació a Catalunya en l'actual pla 2015-2019. Els ajuts de la UE que arriben a la pagesia catalana per aquest concepte seran en total, durant aquests cinc anys, de només 251,5 milions d'euros; és a dir, uns 19 milions d'euros menys cada any respecte dels anteriors. Això suposa una reducció del 6,5%., segons recull l’estudi ‘Impacte de la reforma de la política agrària comuna a Catalunya’ del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
En l’estudi s’explica que aquest impacte serà en termes globals més negatiu per l’activitat agrària de les comarques més meridionals, amb l’excepció del cultiu de l’arròs. En canvi, la ramaderia de muntanya és dels sectors que ho notarà menys, en no dependre tant de la PAC. En el càlcul dels ajuts s’inclouen els drets de pagament bàsic, el pagament verd i el conjunt dels ajuts associats que formen part de les noves línies de finançament de la PAC.
En termes globals, el conjunt de Catalunya mantindria un nivell d’ajudes inferiors en termes nominals a les del 2013, tot i que aquesta reducció no seria generalitzada ni igual en tots els sectors de l’activitat ni tampoc en tots els territoris. Les comarques del sud de la demarcació de Lleida i de Barcelona i en el conjunt de comarques de Tarragona, més dedicades a l’activitat agrària, veurien com els recursos minvarien substancialment, després de ser els destinataris del 20% dels fons associats. L’excepció podria ser els productors d’arròs de les Terres de l'Ebre.
Greuge dins de l'Estat espanyol
Davant d’aquest impacte, el CTESC acompanya l’estudi amb un total de 41 recomanacions de cara a defensar esmenes correctores en les sessions de revisió que la Comissió Europea preveu realitzar el 2017. S'hi posa de relleu "el gap diferencial2 de l’impacte de les ajudes associades a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol. Així, aquests ajuts associats a Catalunya suposarien entre el 9,4% i el 9,2% del total dels ajuts directes estimats per al sector primari català, mentre que en el conjunt de l’estat espanyol aquests percentatges serien entre el 12,08% per al 2015 i de l’11,95% per a l’any 2019.
Pere Castell, tècnic del CTESC i coordinador de l’estudi, ha reconegut que la nova PAC redueix el nivell d’ajuts directes a l’activitat agrària, malgrat que "l’objectiu inicial era que aquesta reducció fos equilibrada per activitats econòmiques i per territoris". En un principi, i vist els primers efectes de la nova PAC, sembla que no hi ha un equilibri entre sectors ni tampoc entre territoris de l’Estat espanyol, on Catalunya hi surt més perjudicada.
Entre les recomanacions s’aposta per crear instruments de concentració de l’oferta per millorar la posició estratègica dels sectors productius i neutralitzar d’aquesta manera els efectes sobre els preus que tenen les actuacions de les grans cadenes distribuïdores.
Una altra reivindicació és la necessitat de definir el concepte d’agricultor ‘’actiu’’ aplicat a l’Estat espanyol, atès que en l’actual con conceptualització "es poden generar equívocs". El CTESC adverteix que amb l’actual definició al final de la cadena "acaben rebent ajuts persones jurídiques o físiques que en cap cas tenen activitats agràries significatives".
