Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La Plataforma Andorrana per la Llengua constata que més de la meitat d'empleats del comerç s'adrecen al client en castellà

La Plataforma Andorrana per la Llengua constata que més de la meitat d'empleats del comerç s'adrecen al client en castellà

La nova entitat es presenta amb l'objectiu d'implicar la societat en la defensa de la llengua pròpia i oficial del Principat i en l'aplicació de la Llei que la protegeix. Els àmbits on més s'incompleix l'ús del català són els grans centres comercials i l'hostaleria

04/10/2024 19:50

Més de la meitat dels treballadors dels comerços d'Andorra la Vella fan servir el castellà, en lloc de la llengua del país, per adreçar-se d'entrada als clients. És un dels fets que ha constatat la nova Plataforma Andorrana per la Llengua, mitjançant un estudi amb el qual aquest divendres s'ha presentat públicament com a entitat. La nova associació neix amb l'objectiu d'implicar la societat en la defensa de la llengua pròpia i oficial del Principat. Tindrà com a primer president l'exministre Marc Vila i Amigó, que des de fa uns mesos també forma part de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua.

Una altra de les conclusions de l'anàlisi que han fet és que, entre aquest més del 50% d'empleats que no fa servir la llengua oficial per defecte, la meitat es passa al català si el client els parla aquesta llengua, però l'altra meitat els segueixen parlant en castellà, incomplint així l'actual obligació legal de saber atendre en la llengua del país. La plataforma ha incidit en el fet que es tracta d'un estudi ampli, que s'ha realitzat a un total de 550 establiments comercials d'Andorra la Vella.

El treball l'ha dirigit la lingüista Carla Piñol, que ha analitzat les interaccions que hi ha en totes aquestes empreses. Piñol remarca que" la llengua d'inici és molt important per determinar en quina llengua es mantindrà la conversa", perquè "les dades indiquen que l'oferta lingüística del comerç condiciona la tria lingüística del client" i que aquest "associa un determinat tipus d'establiment a l'ús d'una llengua concreta".

En aquest sentit, s'ha constatat que els sectors on s'incompleix més l'ús del català són l'hostaleria -que inclou bars, restaurants, hotels i d’altres allotjaments- i els grans centres comercials, com ara hipermercats, grans magatzems i franquícies. En aquests dos àmbits, el 40% dels empleats opten pel castellà per adreçar-se als clients, fins i tot encara que aquest els respongui en català. Al petit comerç, aquest percentatge és més baix però tot i així arriba fins al 25%.

A l'altre extrem dels grans magatzems i l'hostaleria, al sector financer és on més s'empra la llengua del país per adreçar-se al client: en aquest cas el 80% dels empleats fan servir el català per defecte.

Només un 12% d'originaris de Sud-Amèrica s'adreça inicialment en la llengua del país

També es detecten diferències en els usos lingüístics en funció de la procedència dels treballadors. Una de les dades que destaca la plataforma és que el percentatge de treballadors que fan servir el català per defecte és més elevat entre els nascuts a Catalunya (el fan servir el 84%) que entre els qui han nascut a Andorra mateix, entre els quals només ho fan el 69%. Tot i això, en tots dos col·lectius gairebé el 100% respon en català si el client els parla en aquesta llengua.

Entre els que han nascut a la resta de l'Estat espanyol -deixant de banda Catalunya- tan sols el 40% d'empleats s'adrecen en català als clients. Un percentatge que encara és més baix entre els nascuts a Portugal (30%) i, especialment, entre els originaris d'Amèrica del Sud o d'Amèrica Central: en aquest darrer col·lectiu, només un 12% dels empleats parla inicialment en català. A més a més, si el client els respon en la llengua d'Andorra, només un 25% de llatinoamericans fan el gest de passar a parlar en català. Entre els originaris d'Espanya aquest segon percentatge arriba al 69%, mentre que entre els d'origen portuguès es queda en el 57%.

Davant d'aquestes dades, Marc Vila ha lamentat que la Llei de la Llengua Pròpia i Oficial, aprovada recentment amb una molt àmplia majoria del Consell General, "finalment limités les obligacions legals per iniciar la conversa en català només als serveis sanitaris i socials i al transport públic". Vila ha defensat que caldria obligar a començar les converses en català també als establiments comercials, perquè "això fomentaria que aquestes s'acabin desenvolupant en català".

L'ús del català augmenta com més temps es porta vivint a Andorra

L'estudi, tanmateix també relaciona aquestes dades amb el temps de residència al país. El "curt temps d'estada de molts treballadors", conclouen, "no contribueix a un augment de l'ús del català ni a una oferta lingüística satisfactòria, més aviat al contrari".

Pel costat positiu, però, en calcular els índexs del català d'aquestes persones nascudes més enllà d'Andorra o de Catalunya, "es detecta una tendència a l'alça favorable al català a mesura que el temps de residència a Andorra augmenta", tant pel que fa a la llengua amb què se saluda com amb la que es respon després al client. 

Alt compliment en la retolació, tot i l'expansió de l'anglès

L'estudi també demostra que les obligacions lingüístiques són útils per augmentar la presència del català. En el cas de la llengua escrita, l'obligació legal de retolar en català és molt efectiva. Més de tres quartes parts de la mostra observada fan servir el català -en general, de forma exclusiva, però també majoritària- per a la retolació informativa i horària. En molt pocs casos es fan servir d'altres llengües, de fet.

En la retolació identificativa, però, l'anglès té un pes important i una cinquena part dels establiments inclouen l'anglès al nom (de manera exclusiva o majoritària, al costat d'altres idiomes), en detriment de l'ús del català. En general, als rètols el català hi és, de forma indiscutible, la llengua predominant, i l'ús exclusiu del castellà és pràcticament inexistent.

Els objectius de la Plataforma

Plataforma Andorrana per la Llengua s'ha presentat en societat en un acte que ha comptat amb membres de Plataforma per la Llengua de Catalunya, les Illes Balears, Catalunya Nord i l'Alguer, a més del president de l'entitat, Òscar Escuder. Per part de Catalunya, hi ha assistit Francesc Marco, secretari de l'entitat; de les Illes, Fanny Tur, membre del Consell Consultiu; de Catalunya Nord, Enric Balaguer, delegat territorial, i per part de l'Alguer, Mauro Mulas, també delegat territorial.

Escuder ha destacat la importància que el grup de socis i voluntaris que conformen Plataforma Andorrana per la Llengua puguin treballar encara més estretament per fer millorar la situació de la llengua catalana al Principat d'Andorra. "Posarem l'experiència dels 30 anys de Plataforma per la Llengua al seu servei en un territori, Andorra, que té la particularitat de ser l'únic estat en què l'única prioritat lingüística sigui el català", ha assenyalat Escuder.

De la seva banda, Marc Vila ha defensat que "és important no deixar les institucions soles" i que "cal la implicació de la societat civil", i ha explicat que l'objectiu és "acompanyar persones, empreses i col·lectius en qualsevol denúncia o tràmit per a garantir els seus drets lingüístics", tal com es fa amb la llengua pròpia i oficial a qualsevol país normal. El representant de l'entitat a Andorra també ha expressat que vol "fer compatible l'arrelament a la singularitat de la nostra terra i la tasca comuna de fer front als reptes de la comunitat global catalanoparlant".

  • Presentació de la nova Plataforma Andorrana per la Llengua
    Presentació de la nova Plataforma Andorrana per la Llengua
  • La primera junta de la Plataforma Andorrana, amb responsables d'altres agrupacions territorials de la Plataforma per la Llengua
    La primera junta de la Plataforma Andorrana, amb responsables d'altres agrupacions territorials de la Plataforma per la Llengua

Mostrar formulari de contacte