La Pobla de Segur qüestiona les previsions pel Pallars Jussà del pla PLATER d'implantació de renovables
Marc Baró insta el Govern a "no seguir estenent plaques i aerogeneradors indiscriminadament" en una comarca "que ja ha assumit més càrrega de la que li tocava". L'alcalde sosté que el Pirineu ja no accepta seguir assumint les necessitats energètiques de les àrees superpoblades
Baró defensa que "la transició energètica és imprescindible", però adverteix que "no pot ser a costa de repetir les injustícies del passat, que ja van condemnar les comarques del Pallars amb polítiques extractives de la muntanya en benefici exclusiu de la metròpoli", en al·lusió sobretot a l'àrea de Barcelona. Per això, sentencia que defensen les "energies renovables, però no a qualsevol preu". En aquest sentit, el batlle ha subratllat que el Pallars ja no accepta més "un model de repartiment d’infraestructures que torna a carregar el pes del país sobre els mateixos territoris de sempre, els més allunyats de les àrees superpoblades", que fan una contribució a la generació d'energia molt per sota de la seva demanda de consum i que són "les principals beneficiàries de l’energia neta que produïm, a costa dels esforços i renúncies que fem les comarques de muntanya".
L'alcalde de la Pobla de Segur ha argumentat que "el Pallars Jussà ja ha contribuït, i molt, a la producció d’energia renovable". I aprofita per denunciar que "la comarca va ser trinxada" el segle passat amb la construcció de les grans centrals hidroelèctriques, que encara avui generen una part molt important de l’energia neta del país. Baró ha afegit que el Jussà ha assumit preses, canals, línies d’alta tensió i impactes territorials que "cap altra zona de Catalunya ha suportat amb tanta intensitat". I el principal beneficiari de tot plegat, recorda, és l’àrea de Barcelona, des d'on s'ha dissenyat ara el nou PLATER.
Per tot plegat, el batlle de la Pobla defensa que s'incorpori "alternatives hidràuliques" i un desplegament renovable "solidari, equilibrat i just". Baró planteja, per exemple, la possibilitat de fer una central reversible addicional al costat del sistema actual de Sallente-Estany Gento, que el projecte inicial ja contemplava, a més d'actuar en la neteja i gestió de sediments dels pantans per tal de recuperar capacitat d’embassament, o bé aprofitar les sortides dels cabals ecològics d'alguns embassaments que podrien incorporar una turbina de baixa potència.
Per això, davant la proposta del PLATER, Marc Baró considera "injust i inapropiat tornar a concentrar noves infraestructures sobre un territori que ja ha fet, i fa, una aportació enorme al sistema energètic català", i ha demanat "no tornar a castigar doblement el Pallars amb noves accions erosionants".
Presentació a l'Alt Urgell
Precisament aquesta setmana passada la Generalitat ha donat a conèixer el PLATER als ajuntaments de l'Alt Urgell, en una reunió del Consell d'Alcaldes. En aquesta sessió, la directora de l'ICAEN, va explicar que en el cas de l'Alt Urgell preveuen exigir que la comarca hagi de tenir 454 MW d'energia fotovoltaica (plaques solars) i 113 d'eòlic (molins de vent).
I en l'apartat fotovoltaic, es Govern contempla que 268 d'aquests megawats siguin en "espais no artificialitzats". En el comunicat que han donat a conèixer no es detalla quantes plaques solars cal instal·lar per arribar a aquesta xifra, en quina mena de terrenys serien ni si pot afectar superfície agrícola. Només s'hi esmenta que es faria en terrenys "no urbanitzables". I pel que fa a la resta de la potència prevista, 110 MW s'ubicarien en pedreres o abocadors i només 75 en edificis.
L'executiu trametrà ara la documentació als ajuntaments perquè hi puguin presentar suggeriments, sol·licituds d'informació o al·legacions. Al conjunt de Catalunya, el pla contempla que fins al 2050 s'hagin d'implantar plaques solars o molins de vent equivalents a una potència total de fins a 62.000 MW.
