La Pobla de Segur torna a rememorar l'antic transport fluvial de la fusta amb la Diada dels Raiers
Tres embarcacions fetes amb troncs han baixat amb sis tripulants cadascuna per la Noguera Pallaresa. La celebració ha recuperat la normalitat després de la pandèmia
La Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa ha tornat a ser aquest cap de setmana la gran festa d'abans de la pandèmia. Per celebrar la tornada a la normalitat, aquest dissabte s'ha ofert una baixada inèdita per un dels trams més espectaculars del congost de Collegats i aquest diumenge s'ha fet la tradicional baixada de prop de sis quilòmetres, que transcorre el riu des de la presa de la Llania fins al Pont de Claverol. Divuit tripulants han baixat pel riu a bord de tres embarcacions fetes de troncs de fusta, tal com es construïen antigament. Totes han arribat a destí. L'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa rendeix així homenatge a l'antic ofici del transport de la fusta pels rius, en la 44a edició de la Diada.
La presidenta de l'Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, Paula Dalmau, ha destacat en declaracions a l'ACN la tornada a la normalitat després de la crisi sanitària de la COVID-19. "No hem deixat mai de baixar els rais, però enguany l'hem agafat amb més força, amb una baixada especial i organitzant una gimcana raiera", ha assenyalat. D'altra banda, Dalmau s'ha referit al descens pel congost de Collegats. Fa més de cent anys que l'Argenteria, la paret de roca que tant va inspirar les obres d'artistes com Verdaguer o Gaudí, no havia vist passar un raier, des que l'ofici va desaparèixer. "És un tram amb més dificultat tècnica a causa de l'acanalament del riu, l'augment de la velocitat de l'aigua, la gran quantitat de revolts i remolins i la profunditat, però els joves raiers de la Pobla de Segur es van preparar navegant-lo els dies previs a la festa amb rafting", ha explicat.
Pel que fa a la baixada d'aquest diumenge, Dalmau, que ha baixat amb el primer dels tres rais, reconeix que durant el recorregut ha tingut molts sentiments alhora, "com tensió i nervis, però, sobretot emoció". Per la seva banda, Roger Plana fa cinc anys que baixa amb el rai i ha subratllat que cal mantenir aquesta tradició per commemorar un ofici antic i perquè la Diada crea "molta germanor al poble". I ha remarcat: "Durant la pandèmia, a la festa li faltava alguna cosa i enguany ja venim amb moltes ganes i torna la festa en el seu màxim esplendor".
Un altre dels participants en la baixada d'aquest diumenge és Lluís Sandiumenge, que fa un any que viu i treballa com a professor al Pont de Suert. Hi va arribar des de Bellvís (Pla d'Urgell) i enguany ha baixat com a raier per primera vegada. "M'han acollit molt bé i estic molt content de formar part d'això", ha assegurat.
Endesa augmenta el cabal del riu
Perquè les embarcacions poguessin baixar pel riu, Endesa ha augmentat el cabal del riu mitjançant la posada en funcionament de les centrals de la Torrassa i Llavorsí. En concret, el cabal del riu aquest diumenge s'ha mantingut constant a 25 metres cúbics per segon entre les 10 del matí i les 14 hores a la presa de Sossís.
Una festa basada en la tradició
Històricament els raiers construïen les embarcacions amb troncs i les conduïen riu avall, desafiant el perill de les roques i els corrents d'aigua, per transportar la fusta dels boscos del Pirineu fins arribar al litoral. Tanmateix, als anys 30 del segle passat, la construcció de preses i la millora de les infraestructures, que van fer més rendible el transport per carretera, van condemnar l'ofici a la desaparició.
Els raiers van a buscar al bosc, un mes abans de la festa, les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió. Des de l'associació organitzadora es vol donar una visió global de l'ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l'arrossegament i la lligada dels troncs.
