La població d'os bru als Pirineus ja ascendeix a 108 exemplars, la meitat d'ells a Catalunya
El darrer any hi ha hagut vuit naixements i s'han comptabilitzat deu morts o desaparicions. El creixement es modera després que al 2024 havia estat exponencial, amb 24 noves cries
La població d’os bru als Pirineus ja supera àmpliament el centenar i, concretament, ara és de 108 exemplars. I d'aquests, la meitat (54) estan concentrats al Pirineu català. Així ho ha comunicat el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), en el recull de les observacions que ha fet aquest darrer any 2025. Aquest grup està format per la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França, l’Aragó i Navarra.
Pel que fa als naixements, a Catalunya s'ha identificat tres nous cadells (un mascle i dues femelles), de dues ventrades diferents i dos pares també diferents, però al conjunt dels Pirineus la xifra s’eleva a 8 cadells. Tot i això, el grup de seguiment afirma que es tracta d’un nombre inferior al de l’any anterior quan, això sí, l'augment va ser exponencial i es van detectar fins a 24 noves cries, la meitat d'elles (12) a Catalunya. D’altra banda, el darrer any 10 exemplars han mort o bé se'ls considera desapareguts.
Dels 54 exemplars d’os bru detectats al Pirineu català, 23 són femelles (13 adultes, 8 subadultes i 2 cries); 30 mascles (20 adults, 9 subadults i 1 cria) i hi ha un individu de qui no s'ha pogut identificar el gènere. Els guardes de reserva de fauna de l’Alt Pallars van trobar restes d’una femella subadulta que hauria mort l’any 2024.
La majoria d'ossos presents a Catalunya es mouen sobretot pel Pallars Sobirà i la Val d'Aran, on sovint hi causen incidents com ara atacs mortals al bestiar o bé aproximacions a zones habitades o turístiques. Tot i això, els darrers anys també se'ls ha localitzat movent-se per comarques veïnes com el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça, a més de fer algunes incursions a Andorra. Per tot plegat entitats locals i, sobretot, organitzacions agràries reclamen des de fa temps un major control en el creixement de la població de plantígrads i que es garanteixi la protecció i preservació de la ramaderia extensiva, perquè veuen aquest increment "incompatible" amb l'activitat ramadera tradicional del Pirineu.
