La població de l'Alt Urgell ha augmentat més d'un 3% des de la pandèmia de COVID

La població fixa de l'Alt Urgell ha augmentat un 3,08% a l'inici de l'actual dècada -des que va esclatar la pandèmia de la COVID- fins a situar-se al voltant dels 21.000 habitants, segons un estudi que ha publicat recentment l'ACN sobre l'evolució demogràfica de Catalunya, tant per comarques com per municipis, des de l'any 2000 i fins al començament de 2023, amb dades dels padrons dels ajuntaments. Pel que fa a la Seu, l'increment entre 2020 i 2023 ha estat molt semblant al de la comarca (2,97%), tot i que si es fa la comparació amb l'any 2000 la variació ha estat molt més forta (del 15%) i, a més a més, la capital comarcal ha començat el 2024 amb un altre augment al voltant del 3%. A la resta del Pirineu també hi ha hagut una evolució semblant o més intensa, especialment a la Cerdanya -amb un increment de més del 7% en només tres anys- i al Pallars Sobirà, on ha estat de quasi un 4,6%.

En el cas concret de la Seu d'Urgell, la dada més recent en què es basa l'estudi -l'inici del 2023- donava un padró de 12.568 habitants, prop d'un 3% més que l'any 2020 -quan eren 12.206- i un 14,85% més que al començament de l'actual segle (any 2000), quan la capital de l'Alt Urgell tenia 10.943 empadronats. Val a dir, alhora, que la darrera actualització pública del padró -el 5 de gener passat- constata que la dada d'ara fa un any ja ha quedat desfasada, perquè la ciutat ha començat el 2024 amb 12.948 habitants; és a dir; un 15,48% més que ara fa 24 anys.

A nivell de l'Alt Urgell (i sempre amb l'inici del 2023 com a referència), la comarca té una població de 20.855 habitants fixos, un 3,08% més que l'any 2020 (quan n'hi havia 20.231) i un 8% més que l'any 2000, quan eren 19.315. Si s'hi afegeix l'augment de la Seu els darrers dotze mesos, amb tota probabilitat ara ja s'ha superat la barrera dels 21.000. Tot i això, l'evolució per municipis presenta força contrastos, tant d'increments com de pèrdua d'habitants.

Montferrer i Castellbò, entre els municipis pirinencs amb més augment

A la principal població del sud de la comarca, Oliana, es dóna la circumstància que ara té exactament els mateixos habitants que al començament de segle: 1.864. I, després d'uns anys de lleuger retrocés, n'ha guanyat un 1,14% respecte del 2020, quan eren 1.843. I l'actual tercer municipi de l'Alt Urgell, Montferrer i Castellbò, figura entre els que han crescut més de l'Alt Pirineu el darrer quart de segle: té 1.093 empadronats, un 48,1% més que l'any 2000 (quan eren 738) i un 5,7% més que al 2020, quan n'hi havia 1.034.

També ha crescut el padró a Ribera d'Urgellet (938 habitants), en un 0,6% sobre el 2020 i en un 15,6% sobre el 2000, quan eren 811 veïns. I a les Valls de Valira, tenen 792 habitants (+1% respecte de tres anys enrere i +4,62% respecte del 2000).

Recuperació a quasi tota la comarca des de la pandèmia

En canvi, a Organyà (797 habitants) la tendència d'aquest començament de segle ha estat negativa: tot i haver arrencat l'actual dècada amb una recuperació del 3,3%, ara té quasi un 20% menys d'empadronats que al 2000, quan en tenia 992 i encara era el tercer municipi més poblat de l'Alt Urgell. El mateix ha passat a Coll de Nargó (568 habitants), on ara són un 6,2% menys de veïns que 24 anys enrere (606), tot i que en els darrers tres anys estudiats n'han recuperat un 5,2% respecte dels 540 en què estaven llavors. A Peramola, tenen 345 habitants, pràcticament els mateixos que al 2020 però un 12,4% menys que al 2000, quan s'atansaven als 400. I a les Valls d'Aguilar, estan en uns 270 empadronats, un 10% més que a l'inici de la dècada però un 8,7% menys que a l'inici del segle, quan eren 296.

A Alàs i Cerc, els darrers anys es mantenen en uns 320 habitants, si bé són un 19,5% menys que a l'inici de segle, quan eren 400 justos. Fígols i Alinyà compta amb 255 veïns, un 4,5% més en tres anys però un 13,8% menys que al 2000. A Bassella, en tenen 221, un 1,8% més que al 2020, tot i que ara són un 28,2% menys que els 308 habitants que al 2000 (any en què es va inaugurar l'embassament de Rialb).

La Vansa i Fórnols (181 habitants) i Josa i Tuixent (125) han liderat el creixement percentual d'aquest inici de dècada a l'Alt Urgell, amb més d'un 21% per a cadascun. Si es compara amb el canvi de mil·lenni, des de llavors en el primer cas han guanyat un 6,5% de població, respecte dels 170 veïns que hi havia al 2000. En canvi, en el segon han baixat un 26%, atès que en aquell moment eren 169 habitants.

El Pont de Bar té 163 residents, un augment del 7% en tres anys que li ha permès tornar-se a situar al nivell del començament de segle, quan en tenia 160. Estamariu (133 habitants) n'ha guanyat un 6,4% des de la pandèmia i un 8,1% des del 2000, quan n'eren 123. A Cabó, ara n'hi ha 99, un 6,4% més que a l'inici de la dècada però un 19,5% menys que 24 anys enrere, quan eren 123 veïns.

Finalment, Arsèguel (77 habitants) i Cava (44) són els únics municipis alturgellencs on ha baixat la població tant des del 2000 (-28,7% i -22,8% respectivament) com els darrers anys: al 2020 eren 81 veïns en un cas i 45 en l'altre.

Ampliació | La #població fixa de la #Cerdanya ha augmentat un 7% des del 2020 i un 41% des de l'any 2000. L'increment percentual de #Puigcerdà en aquestes dues dècades ha estat semblant. #Pirineu https://t.co/hQTY61yZ59

— RàdioSeu (@RadioSeu) February 9, 2024