La presidenta de l'Audiència de Lleida reconeix una "problemàtica" amb les plantacions de marihuana en prats i muntanyes
Una altra problemàtica que reflecteix la memòria, en aquest cas de funcionament intern, és l'"alta mobilitat" dels jutges, molts dels quals són originaris d'altres comunitats autònomes i que, com és previsible, "quan surt una plaça a prop de casa seva, marxen". Preguntada per si falten vocacions a Catalunya, Jiménez matisa que "cada vegada n'hi ha més" però admet que "no son suficients per cobrir tota l'oferta". A Lleida, per exemple, han canviat tots els magistrats dels jutjats penals.
I pel que fa als jutjats territorials com el de la Seu d'Urgell, en tots hi ha algun jutge provisional provinent de la borsa de substituts, que al 2021 comptava amb 10 places (2 més que l'any anterior). Totes elles s'han cobert. A l'Audiència de Lleida també hi ha un jutge de reforç i la presidenta considera cal crear una cinquena plaça estable, ja que supera gairebé un 80% el mòdul d'entrada establert pel CGPJ.
Jiménez també demana mantenir el reforç al jutjat mercantil, que s'encarrega de temes com les clàusules sòl, fins que el jutjat número 6 es converteixi només en mercantil, la qual cosa sembla que serà una realitat l'1 de gener de 2023. Aquest jutjat, amb un jutge titular i un de reforç, és dels "més col·lapsats" que hi ha a la demarcació de Lleida. Actualment supera en un 93% el mòdul d'entrades establert i aquestes han incrementat un 89% del 2020 al 2021, tot i que la resolució de causes també ha augmentat un 124%, la qual cosa ha fet que el temps d'espera hagi baixat de 26 a 22 mesos. L'altra demanda, que ja fa anys que reclama, és la creació d'un tercer jutjat social.
Malgrat aquests problemes, i els efectes de la pandèmia des del 2020, la presidenta creu que els darrers mesos han millorat el funcionament i s'ha "notat un increment de resolucions de tots els òrgans judicials", alhora que s'ha reduït el temps de resposta judicial.