La pressió del castellà, principal amenaça per al futur de l'aranès

Enguany es compleixen 10 anys del reconeixement oficial de l'aranès a Catalunya, mitjançant l'Estatut que posteriorment va tombar el Tribunal Constitucional espanyol. Una dècada després, des de l'Institut d'Estudis Aranesi valoren positivament l'augment de prestigi de la llengua i el fet que sigui més valorada pels seus habitants, però alerten que la principal amenaça per al seu futur és l'expansió del castellà, que les darreres dècades s'ha convertit en la llengua predominant en l'ús social a la vall.

Jusèp Loís Sans, president de l'IEA-Acadèmia Aranesa dera Llengua Occitana, reconeix a l'ACN que es parla poc de ''la forta pressió del castellà'', que de mica en mica ha anat ocupant l'espai que hauria de correspondre a l'aranès al carrer. Alhora, adverteix que l'Aran és una comunitat de parlants molt petita, amb tant sols 9.993 habitants. Durant els darrers anys el català s'ha mantingut pràcticament en el mateix percentatge d'ús, en tercer lloc, mentre que en canvi el castellà ha pres el primer lloc a l'aranès pel que fa a l'ús habitual. D'altra banda, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, afegeix que la llengua, deu anys després de ser reconeguda oficialment al país, manté com a reptes ser més present en l'educació i en els mitjans de comunicació per entendre-la com normalitzada.

Ara, quan s'està a punt de complir el desè aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia que reconeix l'aranès, Jusèp Loís Sans recorda que era un somni que l'occità fos oficial a tot Catalunya i afirma que la declaració d'oficialitat de l'aranès per part de la Generalitat és ''l'acte de respecte més important de la història cap a la llengua occitana''.

Sans destaca que per a la població ha suposat ''desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia fet fins ara'' i ''una consideració que fa 20 anys era impensable''. En aquest sentit, afegeix que ara ''hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. Sans recorda que s'ha "superat èpoques on hi havia certa vergonya de parlar-lo", en referència als anys 50 i 60, en ple franquisme.

Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la llei de l'Occità el 2010, ''ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015 és va crear l'Acadèmia aranesa dera llengua occitana que en el seu primer any de vida ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua amb dos volums; 'Gramatica bàsica der occitan aranès' i 'Per escriure l'occitan'.
L'aprovació de la llei, ara fa 10 anys, també ha aconseguit una presència molt forta de l'aranès en àmbits com les institucions, la política, l'escola, les publicacions i els mitjans de comunicació. Però que fa a l'ús habitual de l'aranès al carrer, "està força malmès", conclou Sans.

Substitució de l'aranès pel castellà

De fet, un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 30% el castellà i un 10% el català. Pel que fa a les dades del 2013, en canvi, s'han capgirat: el 55,1% parlen habitualment castellà, i només el 17,6% l'aranès, mentre que el 16,4% utilitzen el català i un 10,6% d'altres llengües, que probablement s'incorporaran al grup majoritari del castellà.

Des de 2008 i fins al 2013 la població que entén l'aranès ha crescut lleument, un 2,5%, mentre que la parla, la lectura i l'escriptura pràcticament s'han mantingut igual. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar. Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s'observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts) i una pèrdua d'11,8 punts per a les altres llengües.

Menys de 3.000 aranesos el saben escriure

En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700; la que el sap llegir, una mica més de 5.000 persones; i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades de 2013, són molt similars a les de l'any 2008.