Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La producció de bolets, estable a Catalunya des de fa 25 anys

La producció de bolets, estable a Catalunya des de fa 25 anys

Així ho indica un estudi del CREAF, que també assenyala que els boscos catalans capturen un 17% menys de CO2, tot i que al Pirineu no hi ha canvis perceptibles
10/06/2020 21:25

Els boscos de Catalunya capturen un 17% menys de CO2 de mitjana que fa 25 anys. Així ho constata l'informe 'FOREStime' centrat en detectar i quantificar els canvis dels serveis ecosistèmics en territori català elaborat pel CREAF per encàrrec de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC). El document també recull que l'aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i que arriba a rius i aqüífers, s'ha reduït en un quart de segle, així com l'oferta de fusta i la producció de bolets. Entre les conclusions, presentades aquest dimecres, s'ha destacat el paper clau de la gestió forestal en els canvis en serveis ecosistèmics. Les dades s'han extret a partir de l'anàlisi de 3.400 parcel·les de tres regions (boscos d'interior, mediterranis i de muntanya).

La presentació de l'estudi 'Forestime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans en els darrers 25 anys', s'ha fet en una conferència en línia amb un centenar de participants. Hi ha pres part la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, i el director del CREAF, Joan Pino. L’informe és un encàrrec de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) al CREAF per disposar d’una aproximació dels impactes del canvi global sobre els boscos.

Per fer l'estudi, el CREAF, conjuntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), han dividit les zones boscoses en tres regions: boscos d’interior, boscos mediterranis costaners i boscos de muntanya. En total, s’han utilitzat les dades dels mostrejos a 3.418 parcel·les en cadascun dels Inventaris Forestals des de l’any 1990 fins al 2014, que suposen 25 anys d’història dels boscos catalans.

Una de les dades més rellevants és que els boscos capturen un 17% menys de diòxid de carboni (C02) que fa 25 anys, si bé l'estudi també ha constatat que la situació no és uniforme a tot el territori. En el cas dels boscos d'interior i mediterranis costaners, la reducció és del 20% i 16%, respectivament, mentre que en boscos montans dels Pirineu no hi ha hagut canvis perceptibles.

Un 29% menys d'aigua blava

L'estudi ha constatat un increment del 73% de la biomassa en aquests 25 anys. L'aigua blava (l'excedent que no utilitzen les plantes i que va als aqüífers) s'ha reduït un 29% de mitjana, essent el percentatge encara més elevat en els boscos d'interior i els mediterranis en un 38% i un 33%, respectivament. Aquest és el servei ecosistèmic (SE) que més ha disminuït durant aquest període.

En menor mesura també ha baixat la fusta del bosc que es pot extreure de forma sostenible, que ha disminuït un 7%, tot i que la reducció és especialment marcada en boscos d'interior (un 14,5%) i mediterranis (8,2%), mentre que als de muntanya només s'ha reduït en un 1%.

Els bolets són l’únic servei que ha mostrat més estabilitat en els 25 anys estudiats. De fet, només s’ha observat una disminució de l’1% a tot Catalunya. Si s'analitzen les diferents regions, els boscos d’interior presenten una pèrdua propera al 17%, mentre que els montans i mediterranis han incrementat la producció un 2,5% i un 3,8%, respectivament.

La dada positiva és que l'augment de la superfície forestal ha fet augmentar en un 1,6% de mitjana la quantitat de sòl que no s'erosiona gràcies a la coberta vegetal. On més s'ha notat és als boscos d'interior i de la part més occidental del Pirineu, amb un augment del 20% i el 18% respectivament. Per contra, a les comarques gironines i del nord de Barcelona s'ha reduït aquesta capacitat en un 11%.

La gestió forestal recent, un paper clau

En tots els casos es constata que la gestió forestal té un paper clau a l’hora de millorar la capacitat dels boscos per proveir serveis ecosistèmics (SE). "Una de les conclusions importants és que ni el clima ni les anomalies climàtiques afecten els canvis en els SE però sí la gestió forestal recent, dels últims 15 anys", ha afirmat Jordi Vayreda investigador del CREAF. L'estudi també ha permès identificar la relació entre els diferents SE. Així per exemple s'ha vist que qualsevol millora que es vulgui fer als boscos per mantenir els serveis que ens ofereixen anirà en detriment de l’aigua blava, perquè els boscos creixeran més i consumiran més aigua que no arribarà als rius.

D'altra banda, també s'ha vist que "per mantenir l'aigua blava, cal fer actuacions de gestió forestal més extensa i amb més freqüència".

FORESTime completa les conclusions de l’informe FORESmap, de l’any 2016, i FORESCale, de 2017, posa el focus en els beneficis que aquests ecosistemes aporten a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones.

  • Bolets
  • Bolets

Mostrar formulari de contacte