La reforma municipal de l'Estat planteja que la Seu sigui gestionada des de la Diputació de Lleida
Estupefacció amb el pla del Govern espanyol, que vol que els municipis menors de 20.000 habitants siguin tutelats per l'ens provincial Madrid també vol fer fusions amb els consistoris de menys de 5.000 habitants; és a dir, quasi tots els de l'Alt Urgell i del Pirineu El president de la Diputació, Joan Reñé, rebutja la idea i encarregarà un estudi per defensar la viabilitat dels petits municipis
La Seu d'Urgell seria gestionada des de la Diputació de Lleida si s'aplica al peu de la lletra la proposta de reformes municipals presentada pel Govern espanyol. A més a més, la resta de municipis de l'Alt Urgell s'haurien de fusionar en un màxim de dos o tres ajuntaments, ja que haurien de tenir un mínim de 5.000 habitants.
Són dues de les mesures de centralització que planteja el Ministeri d'Hisenda espanyol i que han estat rebudes amb estupefacció per bona part de les administracions catalanes, començant pel president de la Generalitat, Artur Mas.
El pla del PP suggereix, a instàncies de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), que els municipis de menys de 20.000 habitants només mantinguin un estatus polític i siguin tutelats per la corresponent diputació provincial. Això implicaria la Seu i onze capitals de comarca més de Catalunya, entre les quals hi ha Puigcerdà, Sort, Tremp, el Pont de Suert, Vielha, Berga i Solsona.
L'Estat també treballa amb la hipòtesi que els ens municipals hagin de tenir un mínim de 5.000 habitants. A efectes pràctics, això implicaria que l'Alt Urgell només tingués un o dos municipis al marge de la Seu. En el cas de la Cerdanya i el Pallars Jussà quedarien també dos o tres consistoris; i al Pallars Sobirà i Aran, un o dos. L'Alta Ribagorça ni tan sols arriba als 5.000 habitants sumant els tres municipis actuals.
Rebuig de la Diputació
A la demarcació de Lleida, la proposta ha rebut de moment el rebuig de la mateixa Diputació, que se'n desmarca clarament. El seu president, Joan Reñé, ha reafirmat "el compromís de defensar els petits municipis. Reñé ha qualificat de "despropòsit" les recomanacions d'Hisenda, instigades per la FEMP.
El dirigent territorial subratlla que “eliminar municipis en cap cas suposa un estalvi econòmic, ja que aquest només es produiria si l’eliminació fos de serveis, i aquest és un plantejament que no podem acceptar”. La Diputació encarregarà un estudi per tal d’avalar la viabilitat d’aquests ens locals.
Joan Reñé creu que la ncessitat d'oferir serveis més eficients i sense duplicitats no ha de passar per eliminar municipis indiscriminadament.
