La reintroducció de marmotes als Pirineus es consolida malgrat la baixa diversitat genètica

Un estudi publicat a la revista Conservation Genetics revela que les marmotes reintroduïdes al Pirineu mostren molt poca variabilitat genètica perquè provenen de només dues localitats alpines i no s'han barrejat entre elles. De manera sorprenent, aquesta baixa diversitat genètica no ha suposat cap impediment perquè la reintroducció hagi estat un èxit.

Les investigacions, portades a terme per Mariona Ferrandiz-Rovira, Bernat Claramunt (CREAF i UAB) i Irene Figueroa (CREAF) s'han situat a tres indrets del Pirineu (Andorra, la Cerdanya i el Ripollès). El baix nombre d'individus fundadors (uns 400 reintroduïts en 40 anys), juntament amb l'aïllament geogràfic i genètic, ''ha provocat que la diversitat genètica de les tres poblacions pirinenques s'hagi vist molt reduïda. La població del Ripollès és molt diferent genèticament a les altres dues'', explica Mariona Ferrandiz-Rovira.

''En no mesclar-se entre elles, cada població del Pirineu encara s'assembla molt a la població d'origen dels Alps, i per això hem pogut identificar d'on provenen amb molta precisió'', explica la investigadora a l'ACN. Inicialment, els investigadors sospitaven que totes les marmotes van ser reintroduïdes a partir d'una única regió alpina de procedència, però ara s'ha vist que n'hi ha dues: les marmotes reintroduïdes a Andorra i la Cerdanya provenen de Mercantour, al sud dels Alps; mentre que la població del Ripollès prové del nord, de la regió de Vanoise.

La reintroducció de marmotes alpines als Pirineus durant bona part del segle XX ha estat un procés sovint poc coordinat i mal documentat, sense un registre clar de l'origen dels individus reintroduïts. Les marmotes del Pirineu, extingides fa uns 15.000 anys, es van reintroduir a diverses zones del Pirineu francès entre els anys 1948 i 1988, on ràpidament es van establir i van colonitzar gairebé tot el vessant sud del Pirineu.

La perdiu blanca, d'origen àrtic

D'altra banda, un altre estudi constata que es manté estable la població de perdiu blanca, una de les poques espècies d'aus que viuen a Catalunya originàries de l'Àrtic. És una espècie protegida per la legislació catalana, estatal i europea. Les poblacions més orientals tenen índexs més febles que a la zona axial pirinenca. En aquest primer recompte primaveral s'han censat tres sectors ubicats al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; l'Alt Pirineu; Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Des de fa ja uns 10 anys el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya realitza censos primaverals per determinar les densitats de mascles territorials i censos d'estiu per obtenir dades sobre el nombre de cries per femella. El seu origen àrtic fa que visqui als Pirineus reclosa a les zones alpines, a partir dels 2.300 metres a la zona oriental i dels 2.200 metres a la zona axial, un fet que la fa vulnerable als efectes del canvi climàtic. La metodologia és complexa perquè cal accedir a zones elevades i dur a terme la localització dels mascles territorials mitjançant la detecció del seu cant des de punts fixos d'escolta, abans de la sortida del sol.

Els censos es fan de forma conjunta i coordinada amb l'Office Nationale de la Chasse et de la Faune Sauvage (ONCFS) de França i amb el govern d'Andorra, com també amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; l'Alt Pirineu, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; els Serveis Territorials de Girona i el Cos d'Agents Rurals. Aquesta activitat permet obtenir informació sobre l'evolució a les zones més perifèriques i als sectors amb presència d'activitat humana, com ara estacions d'esquí.