La Reserva de Caça de Boumort s'incorpora al programa Wildlife Estates
Aquest segell de l’Organització Europea de Propietaris de Terres reconeix les bones pràctiques en territoris o finques amb fauna salvatge. L'espai és a cavall de l'Alt Urgell i el Pallars Jussà
La participació en el programa Wildlife Estates permet disposar d'un "millor assessorament per a una bona gestió de la fauna a la reserva", així com "intercanviar experiències amb altres finques o reserves que comparteixen reptes similars", segons explique des de l'organització. Segons l’article 1 de la Llei 17/1991, de creació de l’RNC de Boumort, la seva finalitat és “protegir, fomentar i aprofitar, mitjançant els corresponents plans de gestió, les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i preservar els ecosistemes als quals pertanyen”.
Els indrets de Boumort
La Reserva és gestionada pel Departament d’Agricultura i té una extensió de 13.097 hectàrees i és entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre. Aquest espai abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l’una a l’altra vall, d’entre les quals destaquen la serra de Boumort, que dona nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans. Entre els indrets que la delimiten hi ha els rius de Taús i de Noves, els Prats de Montanissell, la vall de Cabó, Sant Martí de Canals, Pessonada i Aramunt, a més dels cims de Sant Corneli (1.354 m), Montagut (1.346 m) i cap de Carreu (1.745 m).
L’espècie característica d'aquesta RNC és el cérvol, que gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades del Pirineu. Destaca també la presència de l’isard i del cabirol. Dins la fauna, eminentment forestal, destaca la presència del gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc —totes tres espècies protegides— i la becada.
Les reserves nacionals de caça són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori. Entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l’isard, el cérvol i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial.