La Reserva de Caça de Boumort té actualment 65 voltors negres

La Reserva Nacional de Caça de Boumort, a cavall de l'Alt Urgell i el Pallars Jussà, acumula actualment un mínim de 65 exemplars de voltor negre, segons els tècnics que en fan el seguiment. Aquesta àrea prepirinenca concentra el gruix principal de la població d'aquesta au carronyaire a Catalunya, en el marc de la campanya de repoblament que hi han dut a terme les administracions superiors després que a la segona meitat del segle XIX l'espècie havia desaparegut del país. De fet, actualment la immensa majoria de la seva població europea (el 86%) està concentrada a l'Estat espanyol. 

Dels 65 voltors negres presents a Boumort, 23 hi han estat introduïts de fora, mentre que 28 ja són nascuts a la colònia. La resta hi han vingut d'altres àrees i, per exemple, n'hi ha 7 d'ibèrics i 3 de francesos. Aquest darrer any, en conjunt, han format 18 parelles i d'aquest procés n'han nascut 11 polls, 9 dels quals han sobreviscut. Segons els seus responsables, la serra ha esdevingut "un pont ecològic entre poblacions ja que, a banda de recuperar un territori de cria històric per al voltor negre, garanteix la connectivitat i l'intercanvi genètic entre poblacions i redueix el risc d'extinció".

Evolució del nombre de parelles de voltor negre formades als Pirineus

Analitzades les dades, ja són 80 el total de polls nascuts en llibertat des de l'inici del projecte de reintroducció i 54 els polls volats. Tenint en compte totes les dades recopilades des del 2010, la taxa de vol (polls volats/parelles en vol) és del 82% (lleugerament superior al 64% observat el 2021), i la productivitat (polls volats/parella amb posta) del 43% (lleugerament superior a l'observada el 2021).

Analitzant únicament les dades de l'any 2022, la taxa de vol ha estat del 82% i la productivitat del 56%. Considerant les dades recollides des del 2010, l'èxit reproductor de la colònia (parella en vol/parelles amb posta) és del 52%, superior al 46% i al 28% del 2021 i el 2020, respectivament. Específicament el 2022, l'èxit reproductor ha estat del 56%, una xifra que es troba per sota del 70-75% que es considera necessari perquè la població sigui autosostenible en el temps.

Davant les 18 parelles que hi ha actualment a la colònia, i tenint en compte que el massís pirinenc disposa d'hàbitat favorable suficient, un rang d'entre 35 i 40 parelles reproductores constituiria un nucli fort i clau per a la conservació del voltor negre a escala europea.

D'altra banda, els individus exògens emparellats i fixats al territori confirmen el paper connector de la colònia pirinenca entre les poblacions ibèriques i les del sud de França, amb implicacions en la conservació de l'espècie a escala europea. Una conservació que depèn de factors externs com la disponibilitat d'aliment i diverses amenaces directes i indirectes, que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar la viabilitat efectiva de la població. Així doncs, les entitats implicades en el projecte, continuaran treballant en aquest sentit, expliquen.

Entre els projectes que han contribuït des de fa ja 10 anys a la reproducció i conservació de l'espècie a la zona, destaca el de la Fundació Trenca que compta amb el suport d'Endesa. El projecte de radioseguiment és un projecte conjunt en el qual intervenen la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Aragó, SARGA, l'RNC de Boumort, el Cos d'Agents Rurals i la UAB, entre d'altres.

Tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS)

Més enllà del seu establiment a Boumort, l'objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l'oest dels Pirineus. Per això, adquireixen una rellevància especial els PAS o Punts d'Alimentació Suplementària, femers des dels quals La Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. Concretament, ha estat la creació i gestió dels PAS l'aspecte del projecte que s'ha fet possible mitjançant la participació d'Endesa des de 2013. Trenca ha posat en funcionament i gestiona una xarxa de quatre Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) o específica (PAE) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d'alliberament.

A més del PAS de Codó, a Senterada, aquesta xarxa compta amb el PAS de Siall (ubicat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà) i el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l'Alt Urgell). De tots ells, expliquen, se'n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com el trencalòs, l'aufrany o el milà reial.

Al llarg de l'any, s'han abocat, entre els tres PAS, un total de 18.013 quilograms de carronya. A diferència d'altres punts d'alimentació similars, des d'aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s'aporten peces petites de carronya (sobretot guatlles i potes de xai) i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat de les espècies que se'n beneficien. Aquest sistema d'alimentació, a més, ha suposat l'estalvi de 6.490 quilograms de CO2 a l'atmosfera, atès que s'ha evitat la incineració d'aquests elements.