La Sala de Sant Domènec ofereix l'exposició 'Somnis d'una pintora', de Rosa Nicolás Roca
L'autora presenta les seves pintures expressionistes, amb l'Àfrica, el color i el dinamisme com a eixos principals La mostra, inclosa en el Cicle d'Art Contemporani, s'inaugurarà aquest divendres, a les 8 del vespre, i es podrà veure fins al 31 d'agost
El Cicle d'Art Contemporani de la Seu continua aquest mes amb l'exposició 'Somnis d'una pintora', de Rosa Nicolás Roca, que es podrà veure del 8 al 31 d'agost a la Sala de Sant Domènec. La mostra s'inaugurarà demà divendres a les 8 del vespre.
L'obra de Rosa Nicolás s'inscriu en l'expressionisme abstracte, tot i que arrossega un bagatge estètic molt divers. L'expressionisme abstracte va néixer a la dècada de 1940 als Estats Units, de la mà d’artistes com Wilhem De Kooning, Robert Motherwell, Mark Rothko o Jackson Pollock. Suposa la continuació “americana” d’un primer expressionisme europeu de caire figuratiu, nascut a principis del segle XX, amb noms tan coneguts com Edward Munch, Franz March, EmilNolde, James Ensor, Henri Matisse i Oscar Kokoshka, entre d'altres.
Rosa Nicolás Roca ha recorregut tot aquest camí i ha passat d’uns principis figuratius a un camí cap a l’abstracció, i amb una energia creativa que mai l’ha abandonada. La seva obra té tres eixos principals: Àfrica, el color i el dinamisme visual. Per a Nicolás, l'Àfrica és l’origen de tot i marca tota la seva obra. No només per haver nascut allà, sinó perquè queda impregnada de ben petita de la seva essència.
Pel que fa al color, opta pels primaris o els secundaris, o bé tots dos alhora, amb la mateixa forma desacomplexada que els artistes abstractes nord-americans, amb la mateixa vitalitat i el gust pels grans formats. Finalment, la gran majoria de la seva producció gaudeix d’una passió molt clara pel ritme visual, amb repetició de motius, grafismes i figures.
Rosa Nicolás Roca va néixer a la generació de la rebel•lia i del crit al canvi. Amb la creació de l’art, la força dels colors i els grans formats, l’automatisme pictòric i l’exaltació de l’abstracció, uneix Pirineu, vida i art.
