La secció del Col·legi de Fisioterapeutes a l'Alt Pirineu i Aran treballa per la recuperació dels infectats per COVID-19
La Secció Territorial de l’Alt Pirineu i Aran de Fisioterapeutes de Catalunya ha iniciat una sèrie de comunicats divulgatius amb els quals vol ajudar la població a entendre millor què és el coronavirus i com la fisioteràpia pot ajudar a millorar el benestar dels qui la pateixen.
Des de la recentment creada delegació pirinenca del Col·legi de Fisioterapeutes han recordat que "des del primer moment", quan es va iniciar la pandèmia, han procurat estar en contacte amb els pacients ingressats amb patologia greu, tot i les limitacions per seguretat, i que hi seguiran sent, especialment amb aquelles persones que han patit seqüeles per haver contret la COVID-19 i que necessiten un tractament posterior per recuperar-se plenament.
En aquests comunicats, des del col·lectiu han destacat la Fisioteràpia Respiratòria com "una de les grans descobertes per part de la gent", atès que fins ara "pràcticament no se sabia ni que existia aquesta especialitat". Una teràpia que ha estat "d'especial rellevància en el maneig de pacients a les UCI" tenint en compte que hi arriben "sovint sedats, traqueostomitzats, amb deliris i immobilitat".
Un altre aspecte en el qual han treballat especialment els fisioterapeutes és en el els problemes pulmonars, la disminució de la mobilitat i la pèrdua de força muscular que causa el coronavirus en les seves afectacions més greus. Un apartat "de vital importància i que cal millorar per intentar sufragar les complicacions de l’estada hospitalària".
Adaptar els exercicis a cada pacient
Pel que fa a com funcionen actualment, des del CFC indiquen que el tractament de la fisioteràpia respiratòria varia segons l’estat i les necessitats del pacient i va encaminat a la "ràpida recuperació funcional i millora de la qualitat de vida", tot preservant i millorant la funció respiratòria, disminuint la dispnea, afavorint el drenatge de secrecions, millorant la capacitat funcional pulmonar i prevenint complicacions.
Els pacients aguts greus ingressats a UCI son tractats per un equip multidisciplinar, on el fisioterapeuta té un paper cada vegada més rellevant. El seu objectiu es recuperar com més aviat millor la respiració espontània i la funcionalitat del pacient, tot reduint l’estada a l'UCI i disminuint al màxim els efectes de la sedació i la immobilització. Inicialment es valora el pacient per tenir clar quines son les necessitats. I és que en un estadi tan delicat només es permeten intervencions en aquells pacients que presentin una estabilitat dins la gravetat.
En pacients que estan en una fase resolutòria a planta (hagin requerit ingrés o no a UCI), o en confinament a casa per simptomatologia lleu o moderada, se’ls realitza un tractament personalitzat, que es desenvolupa de forma progressiva i que té com a objectiu mantenir i millorar la capacitat respiratòria i la millora de la condició física i muscular. Inicialment es comença amb exercicis que molt suaus per evitar la sensació d’ofec i fatiga, tot combinant exercicis respiratoris amb moviments de braços i cames si és possible.
Pel que fa als tipus concrets d'exercici, es detalla que es pauten segons la situació clínica del pacient i en base a la seva condició física prèvia. Preferiblement, es comença amb exercicis simples (flexió de genolls, malucs, elevació i abducció de braços) per després progressar cap a exercicis més complexes (asseure’s i aixecar-se de la cadira, marxa estàtica) tot fent servir l'escala de Borg per monitoritzar la sensació de fatiga muscular. Més endavant es pot anar incrementant el nombre de repeticions per exercici i també la seva intensitat.
Saber què és el coronavirus
La secció de l'Alt Pirineu i Aran ha recordat, partint del començament, que un virus és, essencialment, un agent infecciós que s’introdueix com un paràsit en una cèl·lula pe reproduir-se dins d’ella. Necessiten infectar cèl·lules i usar els seus components per fer còpies d'ells mateixos.
El que més alerta sobre el coronavirus és la seva forta i ràpida capacitat de transmissió, amb accions quotidianes com ara parlar, esternudar o tossir. El període mitjà d’Incubació, recorden, és de 5 dies (entre 3-7, tot i que pot arribar a un màxim). La Prevenció ha estat i serà essencial en la propagació del contagi, sobretot, fins que no hi hagi una vacuna per tractar la malaltia. Per això s'insisteix en la importància de la higiene de mans, la protecció amb el colze alhora de tossir o esternudar, el distanciament social (amb o sense mascareta) i evitar tocar-se ulls, boca o nas per impedir que les mans, que han tocat superfícies on poden estar les gotes contaminades, puguin passar el virus a dins del cos.
Els símptomes més habituals són Febre (90%), fatiga i tos seca (80%) i sensació de falta d’aire (30%), tot i que, també, s’ha observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea; i, en menor grau, disminució d’olfacte i problemes de la pell. Les Complicacions poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica, amb opcions d’aparèixer destrés respiratori agut, xoc sèptic i una disfunció multi orgànica. Poden produir-se , també, trastorns de la coagulació o lesions no isquèmiques al cor, afectacions renals i hepàtiques (en aquest cas, en estats greus).
