La setena excavació arqueològica al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d'Urgell tanca amb la troballa d'una bomba de morter del segle XVII

La setena campanya d’intervenció arqueològica al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell ha finalitzat aquest mes de juny de manera excepcional. Els treballs, que estan promoguts conjuntament per l’Ajuntament de la Seu i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, s'han tancat amb valuoses troballes que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’evolució històrica d’aquest espai urbà i del conjunt de la ciutat. Els resultats, en què destaca la localització d'una bomba de morter del segle XVII, els han donat a conèixer aquest dimarts l'alcalde urgellenc, Joan Barrera, i la directora de l’excavació de l’empresa Pirena Patrimoni, Carla Garrido.

L'equip d'arqueòlegs ha concentrat l'excavació actual en l’espai obert que se situa a l’entorn dels antics forns terrissaires, unes estructures de gran valor que ja havien estat trobades en intervencions anteriors. En aquesta àrea concreta, s’ha pogut documentar amb precisió diversos nivells d’ús i d'estrats, a més de recuperar-s'hi un abundant i ric conjunt de materials ceràmics. "Són peces que aporten informació de primera mà sobre el procés de producció terrissaire i del dia a dia de l’activitat artesanal que hi va haver en aquest sector de la Seu d'Urgell fa segles”, ha remarcat Carla Garrido.

Malgrat la rellevància de les restes ceràmiques, la gran sorpresa ha estat l’aparició d’una bomba de morter de ferro d’uns 30 centímetres de diàmetre. L’anàlisi de la peça revela que es tracta d’un projectil esfèric de parets gruixudes i buit a l’interior, dissenyat originalment per ser omplert amb pólvora i metralla. Segons han explicat els experts, "el mecanisme de càrrega d’aquest tipus d’armament s’activava mitjançant una espoleta que consistia en un tap de fusta equipat amb una metxa". 

Intervenció d'urgència dels TEDAX 

El moment de màxima tensió de la campanya es va viure en comprovar que la bomba de morter es conservava aparentment íntegra i, el que era més alarmant, sense cap evidència d’haver detonat en el seu moment. Davant el perill potencial que suposava el projectil, els responsables de l’excavació van activar de manera immediata el protocol de seguretat que està establert per a aquest tipus de troballes bèl·liques. Desplaçats d’urgència fins al jaciment del Pati de les Monges, efectius del TEDAX-NRBQ (Subdivisió de Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra van procedir a la inspecció minuciosa de la bomba.

La intervenció dels especialistes va permetre retirar la peça amb totes les garanties de seguretat exigides. Actualment, l’objectiu de les tasques policials és intentar neutralitzar la càrrega explosiva interior sense haver de recórrer a la seva destrucció. D’aquesta manera, es busca prioritzar la conservació de la bomba de ferro i preservar el seu indubtable "interès patrimonial i històric". "L'objectiu és restaurar-la en un futur, ja que es troba en molt bones condicions", ha indicat Garrido.

Hipòtesi provisional d'un setge o episodi militar

La troballa, que es va dur a terme el passat 12 de juny, obre també un escenari científic d'interès. La relació estratigràfica de l’objecte amb el terreny on es trobava i la tipologia dels materials que l’envoltaven permeten plantejar, com a hipòtesi provisional, que la bomba correspondria a la primera meitat del segle XVII. Amb aquesta cronologia a la mà, guanya molta força la possibilitat que el projectil estigui directament vinculat a la guerra dels Segadors o a algun dels altres conflictes armats que van assolar la Seu d’Urgell durant aquest període històric tan convuls.

Aquesta línia d’investigació lliga a la perfecció amb els resultats obtinguts durant la campanya de l’any 2023. En aquella ocasió, en un àmbit situat a molt pocs metres d’on ha aparegut la bomba, es va descobrir un conjunt tancat de monedes, eines de ferro i objectes diversos que apuntaven clarament cap a un abandonament sobtat de l’activitat i un ràpid col·lapse d'una habitació.

Ara, la presència d’aquest potent projectil reforça de manera gairebé definitiva la hipòtesi que aquest sector artesanal de la ciutat es va veure directament afectat per un episodi de caràcter militar. Les conclusions definitives, en qualsevol cas, hauran de ser confirmades pròximament a través de l’estudi detallat i en profunditat dels materials recuperats i del seu context arqueològic. 

Interès ciutadà

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha manifestat que la setena fase d’excavacions demostra, una vegada més, que aquest jaciment és "una capsa de sorpreses que no deixa de revelar-nos capítols fascinants de la història medieval de la Seu”. Així mateix, a més de l’interès arqueològic, Barrera s'ha mostrat satisfet per la resposta ciutadana a les visites guiades programades al lloc. "Hi ha hagut més de 70 visitants aquest mes de juny", ha remarcat. 

L’Ajuntament treballa ara en un projecte ambiciós, que requerirà una inversió de més de 200.000 euros, per al qual ja s’ha demanat finançament a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. La idea és poder eliminar els murs opacs actuals que contenen aquest jaciment i substituir-los per un tancament de reixat. “Volem que l'espai excavat estigui completament integrat i visible des del carrer, millorar-ne els accessos i garantir-ne la conservació futura amb una segona fase que inclourà el cobriment de l’espai", ha assenyalat. I ha afegit: "És un patrimoni viu i volem que tothom el pugui gaudir de la manera més amable i segura possible”.