La Seu commemora el 25-N amb una cursa-caminada i amb una manifestació nocturna
El manifest de la jornada apel·la al canvi de mentalitat per aturar la violència envers les dones i reivindica que la problemàtica formi part "de l'agenda de país"
La Seu d'Urgell s'ha sumat aquest cap de setmana a la commemoració del 25-N, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. L'acte central d'aquest diumenge ha estat una cursa i caminada popular a l'entorn del Parc del Segre i del camí d'Alàs, que oferia tres opcions per a tots els nivells: de 2, 5 i 9 quilòmetres.
La jornada va ser introduïda per l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, acompanyat de la regidora d'Igualtat, Montse Bonet, i d'esportistes locals que van llegir el manifest d'enguany, consensuat amb la Generalitat, les quatre diputacions catalanes i les principals entitats municipalistes. El text comença expressant que "els temps estan canviant" perquè "la violència masclista és ara un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema del que se’n parla, del que en parlem; i no només el 25 de novembre sinó tot l'any".
Enguany fa 10 anys que Catalunya té una llei per afrontar de manera més clara casos de violacions, agressions sexuals, assetjament o tràfic i explotació de dones "però també els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina". Tot i això, les institucions remarquen que "amb les lleis no n’hi ha prou tal com demostren les dades", que asseguren que "a Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat. El manifest també fa referència a la polèmica sentència judicial de 'La Manada', "que ha sacsejat consciències i que ha fet entendre a molts i moltes de què va això de les violències sexuals. El darrer any, a Catalunya, més de 12 mil dones van denunciar a la policia estar patint violència exercida per les seves parelles o ex parelles, i a l'Estat espanyol 44 dones han estat assassinades per la seva parella o ex parella a tota Espanya, mentre que a Catalunya n'hi ha hagut 6.
Per això, les signants demanen "prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella", i "recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència", com també "recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per elles i els seus fills i filles".
Crema de fotos de Vives, Macron i el papa Francesc
Prèviament, dissabte a la nit es va dur a terme una manifestació nocturna pel centre de la Seu, organitzada per Dones Feministes de l'Alt Urgell. En el marc d'aquesta marxa, el col·lectiu va llegir el seu propi manifest, en el qual asseguren que "aquest 25N ha de servir per començar una cursa de fons cap a la vaga general feminista del proper 8 de març" i "per reactivar l'autoorganització popular gestada a la comarca, per retrobar les xarxes solidàries i combatives i per continuar avançant" en el que qualifiquen de "guerra contra el patriarcat".
Al final d'aquesta marxa, un grup de manifestants amb la cara tapada es van concentrar davant la Sala de Sant Domènec i van cremar retrats dels dos coprínceps d'Andorra (l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i el president de França, Emmanuel Macron) i del papa Francesc. Volien protestar així per la negativa tant del Govern d'Andorra com d'aquests mandataris a despenalitzar l'avortament al Principat.
L'acció ha estat reivindicada per l'assemblea alturgellenca de l'organització juvenil Arran, que n'ha penjat un vídeo a les xarxes socials. Feministes Alt Urgell, organitzadores de la manifestació, també ha donat suport a aquesta crema d'imatges, mitjançant un tuit en què animen a "cremar el patriarcat".
Segons l'associació, "la violència masclista té culpables amb noms i cognoms i còmplices que ho legitimen", i hi esmenten "una justicia patriarcal que ignora la necessària visió de gènere, una educació i sanitat on manquen actituds feministes que treballin per la igualtat entre homes i dones i gèneres dissidents, un gobierno feminista que s'ho mira, passiu, sense que res canviï, així com tots els estats on la ultradreta avança en detriment dels drets de totes les persones que no formen part de l'hegemònic gènere masculí, cis i hetero". El manifest de Feministes de l'Alt Urgell també afirma que "no ens falten motius, i ens sobren víctimes i assassinades", i advoca per "denunciar totes les víctimes reconegudes a Catalunya i totes aquelles persones que opten pel silenci, que és una peça clau del patriarcat".