La Seu ja disposa un Pla local d'impuls al català per al període 2027-2030
El document, aprovat per unanimitat en sessió plenària, desplega 8 línies estratègiques i 19 actuacions concretes amb un pressupost global estimat de 46.900 euros. Les accions posen èmfasi en l'acollida lingüística de la població nouvinguda, el teixit comercial i la revitalització de l’ús oral entre el jovent
El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat per unanimitat aquest dilluns, 16 de novembre, el Pla local d’impuls al català, l’instrument de planificació que marcarà l’estratègia municipal per promoure l’ús i la presència de la llengua catalana en tots els àmbits de la ciutat durant el període 2027-2030. El document, elaborat en coordinació amb el Servei Comarcal de Català de l’Alt Urgell (Consorci per a la Normalització Lingüística), neix de la voluntat de consolidar el català com a llengua d’ús institucional, de cohesió social i de participació ciutadana, tenint en compte el paper estratègic de la Seu com a capital de comarca i ciutat fronterera amb Andorra.
L’alcalde urgellenc, Joan Barrera, ha manifestat que “el català forma part de la nostra identitat com a ciutat, però sobretot és una llengua que ens uneix; per això volem que totes les persones que viuen a la Seu, hagin nascut aquí o hi hagin arribat fa poc, tinguin l’oportunitat d’aprendre’l, parlar-lo i sentir-lo com una llengua també seva". Barrera assenyala el fet que "defensar el català és també construir una ciutat més cohesionada, més acollidora i amb més oportunitats per a tothom".
El pla s’ha dissenyat a mida dels recursos i la dimensió del municipi, prioritzant 19 actuacions realistes i de baix cost que s’assumiran amb el personal actual, els mitjans propis -com RàdioSeu- i els serveis gratuïts del CPNL. El cost total estimat del desplegament és de 46.900 euros (14.200 € el 2027 i 10.900 € anuals entre el 2028 i el 2030), que es finançaran a través del pressupost ordinari i de les línies de subvenció del Departament de Política Lingüística.
Respecte a la funció d’aquest Pla, l’alcalde Barrera ha afirmat que la intenció és que no sigui un document que quedi guardat en un calaix. "Volem que el català sigui més present als carrers, als comerços, a les activitats culturals, entre els joves i en la vida quotidiana de la Seu, i això no ho aconseguirem només des de l’Ajuntament, sinó que necessitem la implicació de les entitats, dels establiments comercials i de tota la ciutadania", ha asseverat.
Diagnosi: un nou escenari demogràfic i sociolingüístic
L’aprovació del pla respon a una diagnosi prèvia que posa de manifest els reptes actuals de la llengua a la ciutat i al Pirineu. Segons el padró municipal (a 30 de setembre de 2026), la Seu d’Urgell compta amb 13.551 habitants, un creixement del 7,1 per cent des del juny del 2023 que s’explica en un 88 per cent per l’arribada de població de nacionalitat estrangera (que ja representa el 21,8 per cent del total).
A aquesta realitat se suma la davallada de l’ús habitual del català registrada a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran -que va passar del 65,7 per cent el 2018 al 56,4 per c ent el 2023-, el retrocés de l’ús oral entre adolescents i joves per l’impacte del consum digital, i la inèrcia al canvi de llengua en el comerç i els entorns laborals transfronterers.
L'anàlisi indica que cal aconseguir que els i les joves continuïn fent servir el català amb naturalitat, també en els seus espais d’oci, a les xarxes socials i en les seves relacions personals. "La llengua catalana ha de ser una llengua de present, però sobretot una llengua de futur”, ha remarcat Joan Barrera.
Vuit eixos per fer fàcil el català a tota la ciutat
Per revertir aquesta situació, el Pla local d’impuls al català estableix vuit línies estratègiques d’actuació que abracen diferents àmbits de la vida municipal. En l’àmbit de les institucions locals i les empreses públiques, es preveu aprovar criteris d’ús lingüístic comuns per a l’Ajuntament, el Parc del Segre SA, HiULS i RàdioSeu, així com oferir formació al personal per garantir que el català sigui la llengua inicial d’atenció a la ciutadania. També s’incorporaran clàusules lingüístiques obligatòries als nous plecs de contractació pública.
Pel que fa a l’aprenentatge social i l’acollida, el document planteja ampliar l’oferta de cursos del Servei Comarcal de Català amb horaris compatibles amb la jornada laboral, facilitar informació lingüística a les persones en el moment d’empadronar-se i impulsar anualment el programa Voluntariat per la llengua, amb l’objectiu d’arribar a 25 parelles cada any. A més, es proposa crear un club de lectura fàcil a la biblioteca municipal.
Una altra de les línies se centra en el comerç, la restauració i les fires, amb campanyes d’assessorament lingüístic i de retolació adreçades als establiments, sota el lema «Aquí t’atenem en català». També es vol incorporar criteris lingüístics a les bases de participació de la Fira de Sant Ermengol i del mercat, així com distribuir estovalles de paper amb jocs i passatemps en català per als infants als restaurants.
En l’àmbit de l’educació, la joventut i les persones grans, el Pla preveu establir criteris d’ús del català a les llars d’infants i als casals municipals, promoure activitats adreçades als joves vinculades a la música urbana, els videojocs i la creació de continguts digitals, i organitzar propostes intergeneracionals amb el Consell Municipal de les Persones Grans. Aquestes activitats també comptaran amb la participació de persones grans com a voluntàries lingüístiques.
La cinquena línia aborda la cultura, l’esport i el lleure, amb l’objectiu que almenys el 85 % de la programació cultural municipal sigui en català, incloent-hi sis sessions anuals del cicle de cinema infantil CINC. També es fixa que com a mínim la meitat de les actuacions musicals de la Festa Major i de la Fira de Sant Ermengol siguin en aquesta llengua, mentre que la megafonia municipal i la del Parc del Segre SA hauran de funcionar íntegrament en català.
Quant al teixit associatiu, es preveu facilitar informació sobre els ajuts disponibles i oferir assessorament lingüístic a les entitats, així com donar visibilitat a les seves activitats a través de l’agenda municipal. A partir del 2027, les bases de les subvencions municipals incorporaran com a requisit la difusió de les activitats en català.
El Pla també inclou una línia de sensibilització i foment dels hàbits lingüístics, amb una campanya anual coincidint amb Sant Jordi per promoure que els parlants mantinguin el català durant les converses, especialment quan s’adrecin a persones nouvingudes. Paral·lelament, es crearà una comissió de seguiment amb participació oberta als diferents agents locals.
Finalment, en l’apartat dels nous recursos i la comunicació, es proposa habilitar un espai específic anomenat "Català a la Seu" al web municipal, elaborar un autotest lingüístic per al personal de l’Ajuntament i estrenar una secció mensual dedicada a la llengua a RàdioSeu.
Seguiment i presentació ciutadana
La Regidoria de Cultura, amb el suport d’una figura tècnica referent de política lingüística, s’encarregarà de coordinar el desplegament del pla. El seguiment s’articularà mitjançant dues reunions anuals de la comissió de seguiment i una memòria d’avaluació pública.
Pròximament, l’Ajuntament de la Seu convocarà una sessió informativa oberta a tota la ciutadania i una sessió interna per al personal municipal per presentar-ne els detalls.
Posicionament dels grups municipals
Tots els grups municipals de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell (Compromís, Junts, ERC i la CUP) han votat a favor del Pla local d’impuls al català, tot i coincidir a assenyalar que el document és un punt de partida i que caldrà concretar i desplegar les actuacions previstes per donar resposta a la situació d’emergència lingüística.
Durant el debat, la regidora de Junts, Carme Espuga, ha reivindicat que la promoció de la llengua és una responsabilitat compartida i que no es pot deixar únicament en mans de les institucions. En aquest sentit, ha subratllat que "la feina per potenciar el català és de tots" i ha apel·lat a la implicació de la ciutadania, tant de les persones catalanoparlants com de les nouvingudes. Espuga ha insistit en la importància de prendre consciència de la situació i de fer el primer pas per utilitzar la llengua en el dia a dia: "Fins que no siguem conscients i ens hi aboquem, no ho aconseguirem".
Per la seva banda, la regidora d’ERC, Núria Tomàs, ha valorat positivament l’aprovació del pla, però ha advertit que les propostes són "molt generalistes" i que cal evitar que el document acabi sent "paper mullat". Tomàs ha demanat que les actuacions es puguin dur efectivament a terme i que no es tracti d’un pla elaborat de pressa per donar resposta a les peticions dels grups. També ha qüestionat la percepció que la proximitat d’Andorra sigui necessàriament un avantatge per al català, ja que, segons ha apuntat, al Principat la llengua no sempre és necessària en la pràctica quotidiana, malgrat ser oficial. Per això, ha defensat la necessitat d'adreçar les polítiques de promoció lingüística no només a la població nouvinguda, sinó també a la catalanoparlant. "La llengua s’ha de veure com una oportunitat i com un deure", ha afirmat, tot reclamant que es facilitin els recursos necessaris perquè tothom la pugui aprendre i utilitzar.
La CUP també ha expressat reserves sobre el contingut i l’ambició del document. El seu portaveu, Miquel Albero, considera que el pla s’ha elaborat "a correcuita" i que, tenint en compte l’emergència lingüística, hauria de ser més ambiciós tant pel que fa al pressupost com al nombre i l’abast de les actuacions. La formació ha recordat que fa més d’un any va impulsar una moció, aprovada pel plenari, per treballar en l’elaboració d’aquest pla, però ha lamentat que les dues reunions que es van fer posteriorment no tinguessin continuïtat ni permetessin impulsar un procés més participatiu. També ha qüestionat els recursos econòmics previstos, que considera insuficients, i ha posat sobre la taula les dades d’ús social del català, que ha davallat de forma clara a l’Alt Urgell i a Andorra. Tot i això, Albero ha defensat que qualsevol pas endavant és important, encara que sigui petit, però ha advertit que el català ha de ser una llengua útil perquè la ciutadania la incorpori realment a la seva vida quotidiana. "Si una llengua no és útil, la gent no la utilitzarà per moltes accions que fem", ha assenyalat.
En el tancament del debat, l’alcalde de la Seu (Compromís), Joan Barrera, ha defensat el pla com un "punt de partida, no d’arribada" i ha recordat que l’Ajuntament ja havia començat a treballar en diverses iniciatives de promoció de la llengua. Barrera ha discrepat de les valoracions més crítiques sobre la influència d’Andorra i ha considerat que tenir el Principat com a territori veí és un avantatge, especialment perquè molts treballadors de la Seu i de l’Alt Urgell s’hi desplacen diàriament. Ha admès, però, que també hi ha dificultats en l’ús del català a Andorra. L’alcalde ha insistit que la llengua ha de ser "útil, d’acollida i d’integració" i que la seva promoció requereix la implicació de tothom: "Si no ens ho creiem, no anem bé".
