La Seu dóna suport a l'acollida de població refugiada víctima de conflictes armats

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns per unanimitat una moció de suport a l'acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània. Aquest pas se suma a l'anunci del consistori urgellenc d'elaborar un registre de famílies per acollir persones refugiades, per al qual ja s'han interessat diversos urgellencs i urgellenques.

El text tramès pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament manifesta la preocupació per la crisi humanitària en matèria de refugi, tenint en compte que, segons dades de l’ACNUR, aproximadament 322.000 persones han creuat la Mediterrània durant el 2015, fugint de la violència i la persecució, de les quals almenys la meitat provenen de Síria. La moció alerta també que 2.750 persones han desaparegut o mort en els primers vuit mesos de l’any i es preveu que el nombre d’arribades continuï augmentant els propers dos mesos.

Entre els punts aprovats en la proposta hi ha demanar a l'Estat espanyol una major dotació de recursos a la UE per a suport jurídic, assistència, acollida i integració social, i que s’estableixin mecanismes perquè es transfereixin a les administracions municipals per a la gestió descentralitzada. També se sol.licita augmentar el nombre de places d'asil i la dotació pressupostària per millorar la qualitat en les diferents fases de l'atenció a aquest col·lectiu. Així mateix, es proposa incrementar de sis mesos a un mínim de 24 mesos el període d'acollida de les persones sol•licitants d'asil, en funció de la vulnerabilitat de cada persona, i donar suport als països acollidors, normalment empobrits, on es concentren el 85% de les persones refugiades del món.

El text també insta la Generalitat a actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya (PPIC), aprovat el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual, assegurant-ne el desplegament. També es proposa territorialitzar els serveis d'atenció a les persones demandants d'asil i en paral·lel formar aquelles persones dels municipis que s'hauran de fer càrrec del suport i l'atenció a les persones sol•licitants. Un altre aspecte que es reivindica és el suport als municipis acollidors i facilitar-ne la coordinació.

Revisió dels plans d'acollida municipals

La proposta consensuada a l'Ajuntament de la Seu contempla finalment revisar i actualitzar els plans d'acollida municipals (o comarcals) per a incorporar-hi l'asil; donar suport i col•laborar amb les entitats catalanes que treballen en l'acollida i el servei a les persones sol•licitants d'asil; definir quin suport (servei i infraestructura) pot oferir el municipi per acollir les persones sol•licitants; i treballar en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidària.

En el text també s'exigeix endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora; oferir els municipis com a territori d’acollida; i sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a la reunió en matèria de refugi, celebrada el passat 4 de setembre de 2015 a la seu del Fons Català amb la participació de més d’una vuitantena d’ajuntaments.

Finalment, la moció del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, acorda coordinar i concentrar els esforços del món local davant la situació d’emergència actual, a través del Fons Català, en el seu rol de coordinació entre institucions, entitats municipalistes i municipis catalans per tal de tenir una veu conjunta que interlocuti amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol.

Demanda ciutadana

La moció aprovada pel ple urgellenc es justifica per la crida de la Plataforma Stop Mare Mortum als municipis catalans per la creació d'una Xarxa de Municipis Acollidors. També s'hi expressa que l'article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix que tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, a qualsevol país i es fa referència a la Convenció de Ginebra del 1951 i el Protocol sobre l’Estatut del Refugiat de 1967, tots dos signats i ratificats per l’Estat espanyol, que preveuen que cal facilitar l’estatut de refugiat i garantir els drets que es preveu.

Del 2013 al 2014 a Catalunya vam passar de 484 a 786 peticions d'asil i només 28 places d'acollida, i s'assenyala que la societat civil catalana demana ara una resposta a la situació d'ajut, tenint en compte també el fet que els municipis catalans s’han caracteritzat per respondre solidàriament a l’arribada de persones refugiades de conflictes com el dels Balcans i que compten amb un teixit associatiu vinculat a la pau, els drets humans i el desenvolupament.

L’any 2013 el Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població arran de la guerra civil a Síria en la qual ha continuat treballant des de llavors, amb l'ajut dels municipis catalans.

Posicionament dels grups municipals

Tots els grups representants a l'Ajuntament de la Seu consideren que cal continuar en aquesta línia. La tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Anna Vives, explicava que en un primer moment, abans de rebre consignes concretes, l'Ajuntament de la Seu ja es posar a disposició a través de l’estratègia d’acollida als refugiats, endegada per la Generalitat de Catalunya, "per tal de col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats a pal·liar els efectes del drama que està provocant l’èxode de sirians”. Vives va comenta que “l’encàrrec a través de la moció proposada pel Fons Català de Cooperació clarifica i coordina la tasca que podem fer”.

La regidora de Compromís X La Seu, Conxita Rabassa, instava ahir a reflexionar sobre la problemàtica i intervenir en els països d'origen. Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, proposava col.laborar de forma especial amb el Bisbat per disposar d'espais d'acollida. D'altra banda, el portaveu de la CUP, Pau Lozano, va assenyalar que cal "anar més enllà" i resoldre el problema d'arrel, trobant respostes sobre les causes de la guerra i la inestabilitat a la zona siriana.