La Seu d'Urgell acollirà una sortida de la Volta a Catalunya 2026

La Seu d’Urgell serà el punt de sortida d’una de les etapes de la Volta a Catalunya 2026. L'Ajuntament urgellenc, amb el suport de la Diputació de Lleida, ha arribat a un acord amb l'organització de la ronda ciclista catalana perquè la ciutat aculli la centenària prova, inclosa actualment a l'UCI World Tour i que en aquesta nova edició - la número 105- es disputarà entre el 23 i el 29 de març. Pròximament es donaran més detalls del recorregut.

L’alcalde de la Seu, Joan Barrera, ha manifestat que han rebut amb "una gran alegria" la confirmació que la Volta tornarà a fer parada a la Seu, que de fet compta amb una llarga tradició de col·laboració amb l'esdeveniment, un dels més importants del país a nivell esportiu. En aquest sentit, Barrera recorda que la capital de l'Alt Urgell, per la seva situació estratègica, sempre ha tingut "una relació molt especial amb aquesta cursa" i valora que "veure com els millors ciclistes del món surten des dels nostres carrers és un orgull per a tots els urgellencs i urgellenques”.

El batlle urgellenc hi afegeix que "aquesta oportunitat reforça la vocació esportiva de la Seu d’Urgell", una ciutat que, assenyala, "ha sabut fer de l’esport un element d’identitat i de promoció, amb equipaments com el Parc Olímpic del Segre o el nostre entorn natural privilegiat, al Pirineu". I conclou que "acollir la Volta és també projectar la nostra ciutat i contribuir a dinamitzar el territori i el comerç local". Per tot plegat, Barrera ha volgut agrair el suport dels organitzadors i de la Diputació de Lleida i s'ha compromès a "fer que sigui una jornada especial, amb el suport de tota la ciutadania, perquè la Seu sempre respon quan es tracta de viure grans esdeveniments".

El president de la Volta, Rubèn Peris, ha agraït el suport que sempre han tingut per part tant de la capital urgellenca com de la Diputació de Lleida perquè, tal com recorda, "la Seu d’Urgell és un nom que sempre estarà vinculat a la Volta Ciclista a Catalunya" i "el seu compromís des de fa anys i la seva aposta pel ciclisme estan més que demostrats amb les nombroses ocasions que han acollit la prova". Peris es mostra "segur" que al voltant de la Seu es dissenyarà novament un recorregut "molt atractiu" i assegura que sempre els agrada tornar tant a l'Alt Pirineu com a les Terres de Lleida "perquè la bona disposició que ens trobem per part de les institucions facilita molt la nostra feina i, a més a més, la ciutadania sempre respon recolzant els participants i la cursa catalana, tot generant un gran ambient". 

De la seva part el president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat la col·laboració entre ambdues administracions per "la promoció del territori" i per "col·laborar amb aquesta fita esportiva tan important". Per Talarn, la sortida d’etapa des de la Seu "serà una gran oportunitat per posar-nos al mapa esportiu del país".

Presència de la Seu en 22 edicions

Des de la Volta han recordat que el vincle amb la Seu d'Urgell es remunta ja a l'any 1930. En aquella ocasió la victòria d'etapa se la va endur un dels millors ciclistes catalans de la història: Mariano Cañardo, que encara avui ostenta el rècord de victòries a la prova, amb un total de 7. Des de llavors la Seu ha acollit la Volta fins a 22 vegades, de les quals en 13 ocasions ha estat sortida d'etapa -la darrera, l'any 2022- i en les 9 restants ha rebut la meta. La darrera vegada que s'hi va veure un final d'etapa va ser al 2010, en una jornada en què va guanyar Xavi Tondo. A aquest bagatge s'hi ha afegit el fet que l'any passat la ciutat va prendre part en l'estrena de la Volta a Catalunya femenina, en què va acollir la sortida d'una etapa que va finalitzar a la Molina.  

Fora de l'àmbit esportiu, l'organització també destaca que "la capital de l’Alt Urgell és posseïdora d’un llegat romànic important", encapçalat per l'única catedral romànica de Catalunya, datada del segle XII, que "juntament amb el seu claustre i l’església de Sant Miquel, ofereixen al visitant una escapada de gran interès arquitectònic". Igualment, n'esmenten que "és una ciutat molt activa amb nombroses propostes gastronòmiques i culturals, que atrau a nombrosos turistes al llarg de l’any". 

La Molina repeteix i Vallter reapareix

Aquests darrers dies també s'ha anunciat que l'estació d'esquí de La Molina tornarà a ser aquest 2026 una de les metes d'alta muntanya. En aquesta ocasió, però, l'arribada no serà com en anteriors ocasions a la zona de Font Canaleta, sinó al sector de Coll de Pal (2.106 m.), ja al municipi de Bagà i al límit entre el Berguedà i la Cerdanya.

Prèviament ja hi haurà hagut una arribada a l'estació de Vallter, també a 2.100 metres d'altitud. Tots dos complexos del Grup FGC ja han acollit moltes altres edicions de la Volta. La darrera experiència va ser l'any passat, al 2024, en què l'etapa la va guanyar l'eslovè Tadej Pogacar, que acabaria sent el guanyador d'aquella edició.

El Berguedà tornarà a acollir una etapa sencera de la Volta

I encara pel que fa a etapes de muntanya, el mes de maig passat -poc després de l'edició d'enguany- ja es va confirmar que per tercer any consecutiu el Berguedà acollirà íntegrament una de les etapes decisives, amb sortida a Berga i meta al Santuari de Queralt. Aquest indret ja va rebre la Volta 2024 i havia de rebre també la del 2025, tot i que en aquest cas a última hora el fort vent va impedir que es fes aquesta ascensió, que sí que s'espera poder fer pel 2026. Amb tots aquests elements de muntanya, els organitzadors ja han avançat que preveuen que serà una edició "força exigent" per als corredors.

I ja fora del Pirineu, darrerament també s'ha anunciat que Mataró acollirà una sortida tant de la Volta masculina com de la femenina. I encara al Maresme, Santa Susanna serà el punt de partida de la Volta femenina, que constarà de tres etapes. 

Com en anteriors edicions, la Volta 2026 constarà de set etapes, de dilluns a diumenge. Aquests darrers anys s'hi ha pogut veure els millors ciclistes actuals, encapçalats per Tadej Pogacar però també per d'altres noms destacats com el també eslovè Primoz Roglic -vigent campió- o el belga Remco Evenepoel. La ronda catalana és la tercera cursa ciclista per etapes més antiga del món, només superada pel Tour de França i el Giro d'Itàlia.