La Seu d'Urgell acorda per unanimitat una moció en defensa del català i del Correllengua Agermanat
L'aprovació ha coincidit amb el pas de la flama tant per la ciutat com per Organyà i OIiana. L'Ajuntament urgellenc vetllarà perquè els comerços i empreses del municipi compleixin amb el deure de retolar i informar en català
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, una moció en suport a la "normalització de la llengua catalana" i al nou Correllengua Agermanat, que s'ha estrenat aquest diumenge i que reivindica la presència de l'idioma del país en tots els àmbits i la recuperació del seu ús social. L'aprovació del text, presentat conjuntament per tots els grups municipals (Compromís, Junts, ERC i CUP), s'ha fet justament el dia en què el Correllengua ha passat per l'Alt Urgell, on ha fet parada tant a la capital comarcal com a Organyà i Oliana.
L'explicació de la moció la va fer la portaveu de la CUP a l'Ajuntament, Núria Valls, que va exposar que "el català és un element del patrimoni històric i col·lectiu del nostre municipi" i cal vetllar perquè també segueixi sent "fonamental per a la cohesió social". Per això, detalla, "els municipis han de treballar perquè sigui llengua d’integració i participació", tenint en compte que els ens locals són "l'administració més propera". Valls va recordar que el Correllengua Agermanat és "una iniciativa cívica per preservar i potenciar una llengua mil·lenària i defensar-ne la unitat", en un context de "clara minorització". Per intentar frenar aquest retrocés, la regidora assenyala que "cal que l’ajuntament prengui una posició activa" per la normalització i que també ho facin les administracions públiques de la resta dels Països Catalans.
Des de l'equip de govern (Compromís) la regidora d'Educació, Christina Moreno, va indicar que el pas del Correllengua convida a la "reflexió" i a valorar que "quan vius una llengua, no només l’aprens, sinó que també tens un vehicle amb què t’expresses, vius i sents". Per això, Moreno creu que "el Correllengua és necessari" i va mostrar el suport de l’Ajuntament a la nova etapa de la iniciativa, de cara a "afavorir que les persones nouvingudes estimin la llengua, no com a imposició sinó perquè és un enriquiment per a elles mateixes".
El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va mostrar també el suport a la moció però va advertir que el català viu "un moment delicat", perquè "tots els estudis demostren que la pressió demogràfica, i la manca d’eines perquè els nouvinguts la facin servir, posa el català en una situació molt complicada", que ara també afecta la seva presència en el comerç i les empreses, tal com demostren els darrers estudis. Per això, tot i que molts d'aquests problemes depenen de les administracions superiors, Fàbrega va aprofitar per demanar públicament que l'Ajuntament obligui tots els comerços i empreses del municipi a complir amb el deure legal de tenir la retolació i informació dels seus establiments en català, perquè aquest és "un dels punts que sí que és competència de l’Ajuntament" pel que fa a la potenciació i protecció de la llengua. En aquest sentit, va denunciar que una anàlisi recent indica que actualment almenys un 10% de locals de la ciutat incompleixen aquest requisit, teòricament necessari per obtenir la llicència d'obertura.
Des d'ERC, Marian Lamolla va parafrasejar l'escriptor Josep Maria Espinàs -a qui s'homenatja en el manifest del Correllengua Agermanat- per afirmar que "amb intel·ligència, autoexigència i mans a la feina continuem fent camí, pas a pas, paraula rere paraula. Lamolla hi afegeix que l'exemple d'Espinàs ha de servir "per recordar que viure en català no és cap anacronisme, sinó el nostre privilegi més gran".
Durant el debat l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, va respondre que vetllaran per garantir que els comerços de la ciutat facin servir el català i, al final del ple, va concloure que cal "posar en valor el català com l'idioma comú, que ens uneix i ens construeix com a comunitat". Per això el consistori prepara la posada en marxa d'un Pla Local per la llengua que inclogui mesures concretes per potenciar-la.
Pas del Correllengua Agermanat per l'Alt Urgell
El Correllengua Agermanat havia fet parada a la Seu poques hores abans d'aquest plenari. Després d'un recorregut pel centre de la ciutat, acompanyats d'entitats locals com el Sedis Airam i el Moto Club Ben Xops, a la plaça dels Oms es va llegir el manifest de l'esdeveniment, a càrrec de l'escriptor urgellenc Isidre Domenjó (president de l'Associació Llibre del Pirineu) i amb la presència també d'entitats d'Andorra, l'únic país on el català té actualment l'estatus d'única llengua pròpia i oficial.
Després el recorregut va continuar a través d'Organyà i Oliana, on també hi ha hagut la implicació d'entitats locals, abans d'entrar a la plana de Lleida i continuar per l'interior del país en direcció a Barcelona, on aquest dimecres la columna pirinenca es troba amb la que ha avançat a través de les comarques de Girona i del nord de l'Àrea Metropolitana. Des de la capital catalana continuaran per diversos pobles i ciutats del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, per després passar el relleu al País Valencià. El primer Correllengua Agermanat es completarà amb el pas per Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, i finalitzarà el 5 de maig vinent a l'Alguer.
