La Seu d'Urgell commemora el 8-M amb l'acte institucional a la Sala de Sant Domènec

La Sala de Sant Domènec ha acollit aquest dimecres al matí l'acte institucional del Dia Internacional de les Dones a la Seu d'Urgell. L'activitat ha començat amb la lectura de la Declaració impulsada enguany per les institucions catalanes. Ha anat a càrrec de l'alcalde urgellenc, Francesc Viaplana; la primera tinent d'alcalde, Mireia Font; la tinent d'alcalde i regidora d'Igualtat, Marian Lamolla; la vicepresidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós, i l'alcaldessa d'Oliana, Carme Lostao.

La trobada s'ha completat amb una petita actuació musical per part de Pilar 'Nina' Planavila i Agnès Aràjol, sota el títol 'La casa de les nines'. Aquesta obra convida a descobrir quatre obres musicals de quatre compositores catalanes. A través d’una casa de nines i els objectes que hi conté, es van desplegant al piano, la veu i l’acordió temes de Narcisa Freixas, Maria del Mar Bonet, Maria Aurèlia Pedrerol i Clara Peya. 

D'altra banda, la convocatòria de 'Vaga Feminista' que s'havia anunciat per avui a nivell general, per part de diverses entitats, col·lectius i partits polítics, ha tingut un seguiment escàs en centres educatius i administracions públiques a la Seu d'Urgell. D'acord amb les dades recollides per RàdioSeu, on ha tingut més repercussió és a l'Institut La Valira, on s'hi han adherit 67 alumnes d'un total de 240, dels quals només la meitat -els 120 de tercer i quart d'ESO- tenien dret a participar-hi.

Tant a les escoles Albert Vives, Pau Claris i Castellciutat com al Col·legi La Salle el seguiment ha estat nul: no s'hi ha afegit cap alumne ni tampoc cap mestre. Mentrestant, a l'Escola Agrària del Pirineu només han secundat l'aturada 2 alumnes, d'un total de 70, i no s'hi ha inscrit cap professor. De moment no s'ha facilitat dades de l'Institut Joan Brudieu. Pel que fa a d'altres administracions, a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell tan sols ha exercit el seu dret de vaga una persona, d'un total de 190, i al Consell Comarcal de l'Alt Urgell no ha secundat l'aturada ningú.

#EnImatges Acte institucional del #DiadelaDona a l'#AltUrgell, a #laSeu. L'acte ha consistit en la lectura d'un manifest commemoratiu i un concert de la mà de Pilar Planavila i Agnès Aràjol. @ccalturgell @ajlaseu pic.twitter.com/qJZzhJKJws

— RàdioSeu (@RadioSeu) March 8, 2023

Declaració institucional del 8 de març de 2023, Dia Internacional de les Dones

No naixem feministes; podríem dir, adaptant la icònica frase de Simone de Beauvoir, que arribem a ser-ho. Aquest esdevenir feministes no és necessàriament un acte conscient ni passa per haver llegit tota la producció teòrica dels darrers tres segles contra la normalitat patriarcal. Ni tan sols passa per conèixer la lluita de tantes dones que ens han precedit per aconseguir els drets que tenim avui.

De fet, el patriarcat s’ha ocupat d’invisibilitzar-les, de fer caure en l’oblit les seves aportacions. És més, el patriarcat ha treballat de manera incansable per escarnir i reprimir les feministes que l’han desemmascarat. I ho ha fet amb un objectiu molt clar: que reneguem del moviment sociopolític que lluita per acabar amb aquest sistema d’opressió i perquè ens incomodi identificar-nos com a feministes.

Però ni així s’ha sortit amb la seva. Ens fem feministes perquè ens neguem a acceptar com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències que condicionen la nostra vida, la de totes les dones. Que no et sembla normal cobrar menys per la mateixa feina o que els treballs més feminitzats estiguin més precaritzats? Feminista. Que no et sembla normal que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures, que no ens quedi temps per a nosaltres mateixes i que la societat ens eduqui per creure que ho fem com un acte d’amor i d’empatia natural? Feminista. Que t’irrita que s’identifiquin els colors i les joguines amb el gènere dels infants, o que certs esports s’associïn amb les dones i altres estiguin marcats com a masculins? Feminista.

Que t’indigna que s’imposin uns cànons de bellesa irreals que posen en risc la nostra autoestima i salut o que la publicitat cosifiqui les dones i hipersexualitzi les nenes? Doblement feminista. Que et sembla intolerable que la menstruació o la menopausa encara estiguin envoltades de tabús i que els productes menstruals no siguin gratuïts? Fe-mi-nis-ta.

Si t’exasperen les taules, tertúlies i cartelleres sense cap dona i ja et cansa l’excusa que no n’han «trobat» cap. Si estàs farta que et preguntin quan seràs mare, o per què no has volgut ser-ho, o que et diguin com has d’exercir la maternitat. Feminista. Si creus que sense educació sexual no hi ha relacions igualitàries i respectuoses basades en el consentiment. Tu ets mooooolt feminista.

Si et rebel·la que a la feina et tractin de nena, que es qüestioni la teva vàlua professional o que s’escampin rumors sobre favors sexuals quan ocupes un lloc de responsabilitat, ets feminista. Si t’enerven els comentaris no desitjats sobre el teu cos o que et xiulin pel carrer. Si estàs farta dels imaginaris del terror sexual que limiten la teva llibertat i l’ús de l’espai públic, mentre que la major part dels agressors sexuals són coneguts de l’entorn més proper. Clarament feminista.

Si estàs fart que t’imposin una masculinitat que es mesura sovint a partir de l’agressivitat, ets feminista. Si vols expressar lliurament les teves emocions, ets feminista. Si creus que ser gelós, controlador i possessiu no té res a veure amb l’amor; també, feminista. Si comparteixes les tasques domèstiques i de cures, acompanyes les teves criatures a la consulta mèdica o et preocupes de saber quin dia fan gimnàstica a l’escola i els prepares la bossa; fe-mi-nis-ta, sí. Si rebutges les bromes masclistes i no estàs disposat a tolerar que cap amic teu faci el «bavós» quan sortiu de festa; feminista, és clar. Si assumeixes el compromís actiu de combatre el masclisme, cada dia, en tots els espais; que sí, que ets feminista. I no ho ets perquè tinguis mare, germanes o filles. Ets feminista simplement perquè et resulta insuportable la normalitat patriarcal.

Com diu Angela Davis, hem de deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i canviar tot allò que no podem acceptar. Ens necessitem totes i tots per fer possible la normalitat feminista a les famílies, els centres educatius, els llocs de treball, els espais d’oci, les associacions i les institucions polítiques. A tot arreu! Una normalitat feminista que també ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè els feminismes són justícia global. No importa quan t’hagis sumat a aquest sentit comú feminista. En els feminismes, tot és començar!