La Seu d'Urgell alerta del risc de convertir-se en una ciutat dormitori

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha expressat aquest dimecres la seva preocupació per l'augment de persones de nacionalitat colombiana que s'han desplaçat al municipi a causa de les "dificultats per reagrupar familiars a Andorra". L'Ajuntament urgellenc alerta que els problemes migratoris que està tenint aquesta comunitat sud-americana al Principat agreuja encara més el risc que la capital de l'Alt Urgell es converteixi en una ciutat dormitori.

Barrera constata que una part important de ciutadans que treballen al país veí pernocten diàriament a la Seu "en no poder afrontar l'alt nivell de vida i el preu de l'habitatge en territori andorrà". En aquest sentit, assegura que "no és possible absorbir tots els treballadors que no tenen la capacitat adquisitiva suficient i opten per creuar la frontera". L'alcalde urgellenc subratlla que "l'arribada de tantes persones nouvingudes repercuteix negativament en els serveis". I afegeix: "No podem ni volem assumir aquest impacte social, tenint en compte l'esforç que ja es fa en aquest àmbit".

El consistori urgellenc està treballant per evitar que la situació empitjori encara més i manté un contacte directe amb les institucions d'Andorra. Joan Barrera recorda que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va mantenir ara fa uns dies converses amb el cap de Govern, Xavier Espot, sobre aquesta qüestió. A més, l'alcalde de la Seu d'Urgell incideix en el fet que s'està fent molta feina en el tema de l'habitatge amb la creació de pisos per a joves, d'emergència social i destinats a lloguer assequible, però que aquest nou increment demogràfic pot tornar a afegir pressió sobre el preu dels pisos. Per això, ja ha avançat que a l'hora de concedir els nous habitatges públics de lloguer assequible s'hi tindrà en compte els anys que fa que s'està empadronat a la Seu. A nivell més general, Barrera recorda que "som una ciutat dimensionada a uns 13.000 habitants" i adverteix que "una arribada constant de persones comporta problemes de gestió i també implicacions a nivell educatiu, amb més matrícula viva que mai, però també en els serveis bàsics, els ajuts socials i, especialment, el preu de l'habitatge", insisteix.

Andorra expulsa els estrangers en situació irregular

Katherine Barbosa, fundadora i presidenta de l’Associació de Colombians a Andorra, va admetre ara fa uns dies en una entrevista al programa "Avui serà un bon dia", d'RTVA, que el "context normatiu" andorrà està provocat que darrerament en marxin moltes persones d'aquesta nacionalitat. I també reconeixia que "en la majoria dels casos" s'estableixen a la Seu, amb la intenció de seguir treballant al Principat o almenys seguir vivint al Pirineu, i que "només una minoria" decideixen tornar al seu país d'origen. 

Tot i que en alguns casos aquest moviment cap a la Seu és per motius econòmics, en els més recents ha estat sobretot per motius legals. I és que ara fa poques setmanes el Govern d'Andorra ha comunicat l'obligació d'abandonar el país per a uns 200 colombians sobre els quals s'havia comprovat que estaven al Principat en situació il·legal o bé havien fet reagrupaments familiars sense permís. En aquest cas, segons ha indicat Barbosa, més de la meitat ja s'han traslladat a la Seu o bé "estan en procés" de fer-ho. 

El padró de la Seu ja supera els 13.300 habitants

La Seu d'Urgell va tancar el 2024 amb un padró de 13.082 habitants i el seu creixement demogràfic ha estat del 4,12% en tres anys, després de la fi de la pandèmia de COVID. Al començament del 2025, d'aquestes tretze mil persones, 10.581 eren de nacionalitat espanyola, mentre que entre els prop de 2.500 estrangers hi havia 571 colombians, 325 portuguesos, 246 marroquins, 193 peruans i 155 argentins. També hi havia 85 persones amb nacionalitat brasilera, 81 amb la italiana, 65 veneçolans i 64 romanesos.

Aquest recull, però, ja ha quedat desfasat amb l'evolució del primer semestre d'aquest 2025. Segons dades fetes públiques ara fa pocs dies per l'Ajuntament, al començament de juny el padró de la Seu ja s'enfilava fins als 13.320 habitants censats. És a dir, un increment de 238 persones en menys de sis mesos. A més a més, per primer cop s'ha arribat a la xifra del 20% de població amb nacionalitat estrangera. L'actualització, de fet, també constatava grans fluctuacions al padró, perquè des de l'1 de gener de 2025 i fins a començament d'aquest mes s'hi havien inscrit 564 persones noves, cosa que representa més d'un centenar cada mes.

Des del consistori confirmaven que aquest augment es deu principalment a l'arribada de població d'origen sud-americà. Especialment els de nacionalitat colombiana, que ara ja són 615 residents (és a dir, 44 més que al començament d'aquest any); el Perú, amb 270 (+67 en sis mesos) i l'Argentina, amb 176 (+21). Entre aquests tres orígens sols, doncs, ja sumen 1.061 residents, quan ara fa un any i mig eren conjuntament 692; per tant, un augment de més del 50% en divuit mesos. També ha augmentat, de manera més lleu, la població amb nacionalitat de Portugal, que ara és de 334 persones (+9), i del Marroc, amb 247 (+1). Amb aquesta darrera actualització, la població d'origen colombià representa ara el 4,62% del cens de la Seu, per davant dels d'origen portuguès (2,51%) i peruà (2,03%). 

I pel que fa als ciutadans andorrans, les darreres actualitzacions han servit per mostrar que la seva incidència en l'habitatge a la Seu és mínima, perquè a la capital urgellenca només hi ha 86 veïns amb passaport andorrà, amb dades d'aquest començament d'any. De fet, en aquest cas la tendència ha estat a la baixa, perquè al començament del 2024 n'hi havia 96; i al 2023, 105.  

La Seu va superar per primer cop el llindar dels 13.000 habitants l'any 2010, quan es va arribar a un màxim de 13.060, també principalment per l'arribada de població estrangera al llarg dels anys anteriors. En aquella ocasió, però, el cens va tendir a la baixa a partir d'aquell moment, pels efectes de la crisi financera i immobiliària, i al 2018 es va situar en unes 12.000 persones, una quantitat semblant a la que hi havia hagut fins l'any 2006.