La Seu i Organyà homenatgen Cebrià Baraut amb una jornada sobre el naixement de la llengua catalana

La Seu d'Urgell i Organyà han acollit aquest cap de setmana passat sengles jornades d'homenatge al pare Cebrià Baraut i Obiols, per reconèixer la tasca de recerca, relacionada principalment amb la història del Bisbat d'Urgell i de la llengua catalana, que va dur a terme l'historiador i monjo benedictí, nascut al Vilar de Cabó l'any 1917 i mort a Montserrat l'any 2003.

El conjunt de conferències i activitats previstes va començar dissabte a la Sala Xart, amb la introducció per part de l'Associació Amics de la Vall de Caboet, la Ruta Pompeu Fabra i l'alcalde d'Organyà, Celestí Vilà, juntament amb una intervenció de familiars de Cebrià Baraut i una conferència de l'historiador urgellenc Carles Gascón, sobre l'aportació que va fer l'homenatjat a l'estudi de l'antiga canònica agustiniana del municipi ganxo.

David Paloma, responsable de la Ruta Pompeu Fabra i coorganitzador de les jornades, ha explicat que l'objectiu era donar rellevància al llegat que ha deixat el pare Cebrià Baraut pel que fa a l'estudi dels orígens de la llengua del país i el paper que hi va tenir el territori del Bisbat d'Urgell, d'on són molts dels textos més antics escrits en català. Paloma assegura que Baraut va esdevenir "una autoritat internacional" en l'estudi d'aquesta matèria i en recorda que va ser l'impulsor de les publicacions 'Urgelia'. També en destaca que actualment és reconegut com "la principal figura intel·lectual de l'Alt Urgell de finals del segle XX, per la feina ingent va fer amb allò que tenia a l'abast en aquell moment" a l'hora d'analitzar els primers textos en llengua catalana.

Diumenge l'activitat es va traslladar a la Sala de la Immaculada de la Seu, on es va projectar un vídeo i al llarg del dia es va poder escoltar les conferències de Susanna Vela, Jesús Alturo, Tània Alaix, Joan Anton Rabella i mossèn Benigne Marquès. Els estudiosos convidats van parlar de temes com la recerca feta per Cebrià Baraut pel que fa al Bisbat d'Urgell i a Andorra, el paper del sotsdiaca Ramon de Cabó en els textos medievals de la Diòcesi urgellenca, les darreres conclusions sobre els orígens de la llengua catalana i la història resumida dels arxius del Bisbat.

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, va intervenir a la inauguració, juntament amb l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives. Barrera ha volgut posar en valor la importància de tot allò que té a veure amb la conservació i divulgació del patrimoni. El batlle urgellenc ha recordat que des de l'Ajuntament ja es treballa des de fa temps per recuperar o mantenir les restes i els vestigis del "passat gloriós de la Seu a l'època medieval", a través de l'Arxiu Diocesà d'Urgell i de la conservació dels antics documents del Consolat de la ciutat, que es conserven a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell.

Per acabar la jornada, es va dur a terme una taula rodona titulada 'La llengua escrita com a procés de construcció d'una realitat. El cas català'. A més de Rabella, Alturo i Alaix, també hi va prendre part Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

#EnImatges Acte inaugural a la sala Immaculada de #laSeu de la jornada d'homenatge en els 20 anys de la mort de l'historiador i monjo benedictí Cebrià Baraut. L'acte de reconeixement inclou una taula rodona i quatre conferències. pic.twitter.com/2OwJcOGtB9

— RàdioSeu (@RadioSeu) September 16, 2023