La Seu d'Urgell organitzarà actes amb motiu del 50è aniversari de la fi de la dictadura franquista
El ple municipal ho ha aprovat per unanimitat, a proposta d'ERC, per recordar les represàlies, execucions, desaparicions o negació de llibertats que va comportar el règim militar, també al Pirineu. La commemoració vol incidir especialment en la gent jove perquè sàpiguen què implica realment un sistema dictatorial i no democràtic
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell impulsarà activitats per commemorar el 50è aniversari de la fi de la dictadura militar franquista. El ple municipal ha aprovat per unanimitat una moció presentada per ERC tot coincidint amb el fet que dijous passat, 20 de novembre, es complien cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Al text s'hi han adherit l'equip de govern (Compromís) i els grups de Junts i la CUP.
En l'exposició de motius el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, recordava que la mort de Franco l'any 1975 va marcar l'inici de la fi "d’un règim de repressió" que al llarg de gairebé quatre dècades va portar a tot l'Estat espanyol, i especialment a Catalunya, "represàlies, afusellaments, desaparicions, negació de llibertats" i, pel que fa justament als ens municipals, la "utilització dels ajuntaments com a instruments de control no democràtic". Per tot plegat, Viaplana veu necessari seguir garantint el "dret a la reparació moral de les víctimes" de la dictadura, i subratlla que "aquest cinquantè aniversari no ha de servir només per recordar, sinó per reforçar valors republicans".
El regidor i també exalcalde sosté que "els ajuntaments hem de mantenir viva aquella memòria", especialment enfront de l'actual "auge de l’extrema dreta, que revisa sense estupor què va ser la dictadura". Sobre aquest fet, Viaplana creu que de fet "el franquisme no s’ha acabat mai" perquè "ara tenim el seu hereu, i el règim segueix present a molts llocs". Des d'ERC conclouen que "no podem permetre-ho, pels qui venen darrere", i per això proposen organitzar actes de record de caire local i fer especial èmfasi en que la gent jove conegui què és realment una dictadura i, de manera concreta, la que es va imposar a Catalunya i a tot Espanya mitjançant el cop d'estat de 1936 i la posterior Guerra Civil. La moció contempla que es faci una campanya informativa i s'impulsi un punt d’atenció de sol·licituds, a més de formar personal de l’OAC en aquesta qüestió i instar els governs català i espanyol a fomentar aquesta memòria.
Valoració dels grups
En nom de l'equip de govern, el regidor de Solidaritat i Cooperació, Jordi Mas, va agrair a ERC el fet d'haver presentat aquesta moció perquè hi estan "totalment d’acord". Mas es va referir a la necessitat de fer efectiva la llei estatal de Memòria Democràtica, aprovada l'any 2022, per tal de garantir "la dignificació de les víctimes, la revocació de condemnes i la supressió de símbols franquistes", com també la llei impulsada per la Generalitat per reparar les víctimes i anul·lar les condemnes que va imposar el franquisme. I també coincideix en la necessitat d'"incidir en els joves", enfront també de "l'augment dels discursos xenòfobs".
El regidor va esmentar que ara fa prop de dues dècades, sota la presidència de José Montilla i amb Àngel Joval com a delegat de Govern, ja es va fer un acte de reconeixement a la Seu, i veu adient tornar a recuperar aquesta memòria perquè són moltes les persones que tenen familiars que van ser perseguits o represaliats pel franquisme. Entre elles Mas esmentava el seu pare, que va ser torturat a la tristament famosa Comissaria de Via Laietana, sobre la qual fa anys que se'n reclama el tancament per convertir l'edifici en un centre de memòria de la repressió.
Des de Junts, Jordi Fàbrega manifestava al final del ple que "és molt important fer pedagogia de què va significar aquest règim feixista del general Franco al nostre país". Fàbrega esmenta que quasi tothom té familiars que van patir aquesta repressió a gran escala, però darrerament s'observa com "la gent jove, per la llunyania del temps i perquè no ho han viscut o no se'ls hi ha parlat, no veuen o no són conscients de què representa realment una dictadura", i això "els acosta a partits d'extrema dreta, també aquí a la Seu". Per això, Fàbrega considera "important commemorar que ara fa cinquanta anys es va acabar un règim" i, sobretot, "fer pedagogia de què va significar, perquè no hi podem tornar i malauradament molta gent jove no n'és conscient". En aquest sentit, el també diputat al Parlament adverteix que "hi ha gent que es pensa que allò era la solució, quan en realitat era el problema".
Finalment, per la CUP Núria Valls també agraïa la presentació d'aquesta moció i incidia en el fet que, afirma, "la mort de Franco no va ser la fi de la dictadura, sinó la seva reformulació", mitjançant "una monarquia imposada i un sistema judicial que és hereu del franquisme". En aquest sentit, Valls creu que "és un insult parlar de democràcia quan encara hi ha fosses per obrir, artistes a la presó i una extrema dreta que fa apologia del franquisme de manera impune".
