La Seu d'Urgell s'adhereix a la campanya per l'oficialitat del català a la UE impulsada des de la Catalunya Nord
El ple ha aprovat per unanimitat la moció presentada per Junts, que ja han ratificat més de 265 ajuntaments d'arreu del país. El text demana més suport i respecte per l'ús del català tant a les institucions europees com a l'Estat francès
El darrer ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, corresponent a aquest febrer, ha aprovat per unanimitat una moció amb la qual s'adhereix a la campanya per l'oficialitat del català a la Unió Europea. Aquesta acció va ser endegada per ajuntaments de la Catalunya Nord, però actualment ja s'hi han adherit molts consistoris dels dos costats de la frontera i ara també s'hi ha afegit la capital de l'Alt Urgell. La proposta, presentada al plenari per Junts, ha rebut també el suport de l'equip de govern (Compromís), ERC i la CUP.
En l'exposició de motius, la regidora de Junts Urgell Isús va recordar que la Catalunya Nord ha mostrat una gran actitud de solidaritat i suport envers el sud del país al llarg dels darrers anys, especialment durant el procés per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la posterior ofensiva judicial i política per part de l'Estat espanyol. Per això, considera més que justificat expressar "l'agraïment" a aquesta solidaritat tot donant suport a aquesta campanya impulsada per ajuntaments nord-catalans en defensa de la llengua, una qüestió que de fet implica tot Catalunya.
Isús també ha detallat que la iniciativa reivindica el reconeixement oficial de l'ús del català no només a nivell de la Unió Europea sinó també, a escala estatal, per part de la República Francesa, tenint en compte que a data d'avui la llengua segueix patint moltes limitacions i discriminacions a l'Estat francès, fins al punt que se n'ha arribat a prohibir l'ús als plens municipals. Un fet que va marcar un punt i a part per a diversos batlles de les comarques nord-catalanes, que han protestat per aquesta i d'altres situacions de discriminació i que actualment impulsen aquesta campanya. Des de Junts, a més a més, remarquen que no demanen res més que el que ja s'ha fet a d'altres zones frontereres de la UE i del mateix Estat francès; per exemple, al País Basc, on hi ha hagut avenços molt més significatius i on darrerament la llengua basca ha recuperat terreny al territori d'Iparralde.
Per l'equip de govern, la tinent d'alcalde d'Acció Social, Christina Moreno, valorava la moció com a "molt interessant" i recordava que l'Ajuntament de la Seu s'ha implicat en la necessitat evident de protegir el català, amb accions com la recent creació de la la Trobada de Llengua i Cultura Catalana al Pirineu, que es va estrenar l'octubre passat i que va comptar amb representants de tots els territoris de parla catalana. En aquest nou esdeveniment, recorda Moreno, també s'hi va parlar de la situació crítica en què es troba el català a la Catalunya Nord. La regidora considera important i constructiva aquesta iniciativa transfronterera, perquè "l'amor a la llengua inclou més qüestions, com el fet de compartir història i tradicions", i creu que "el seu reconeixement és molt rellevant" per "garantir-ne el futur" mitjançant el treball conjunt, alhora que s'afegeix al reconeixement a "la tasca que fan els ajuntaments de la Catalunya Nord en un context difícil".
Per ERC, Marian Lamolla va mostrar el suport inequívoc a la moció atès que "la llengua és un dels eixos principals" de la seva formació, com també "la solidaritat amb tots els indrets dels Països Catalans". Des d'Esquerra hi afegeixen que en qüestions com aquesta "hi hem estat, hi som i hi serem" per donar-hi suport.
La portaveu de la CUP, Núria Valls, hi afegia que també donaran suport sempre a iniciatives com aquesta, si bé matisa que ho fan des d'una certa "incredulitat, perquè ja fa temps que s'està demanant que el català sigui oficial a la UE". Tot i això, espera que la idea "tingui recorregut" i s'arribi finalment a l'oficialització.
Adhesió de desenes de municipis pirinencs
La campanya 'Una llengua sense fronteres', coordinada per l'entitat nord-catalana Angelets de la Terra, compta actualment -amb dades d'aquest començament d'any- amb el suport de més de 265 ajuntaments de tot Catalunya, tant del costat nord com del costat sud. De l'Alt Urgell ja s'hi havien adherit Organyà i Ribera d'Urgellet, als quals ara s'hi ha afegit la Seu. A la Baixa Cerdanya hi han donat suport nou consistoris (Alp, Bellver, Das, Fontanals, Ger, Lles, Montellà i Martinet, Prats i Sansor i Puigcerdà); i a l'Alta Cerdanya, nou més (Bolquera, Èguet, Eina, Er, Estavar, Font-romeu, la Guingueta d'Ix, Naüja i Vallcebollera).
Pel que fa a d'altres comarques del Pirineu, al Pallars Sobirà hi han donat suport Salàs de Pallars i la Torre de Capdella; al Pallars Sobirà, Esterri de Cardós; a l'Alta Ribagorça, la Vall de Boí, al Berguedà, Berga, Borredà, Guardiola, la Nou, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig i Gósol; al Solsonès, Lladurs, Llobera, Pinell i Sant Llorenç de Morunys; al Ripollès, Campdevànol, Molló, Planoles, Queralbs i Sant Joan de les Abadesses; i del Capcir, els municipis dels Angles, Formiguera, Font-rabiosa, Matamala, Puigbalador i Real. D'altra banda, a les comarques del Rosselló, el Conflent i l'Alt Empordà s'hi han afegit més d'una vintena d'ajuntaments en cada cas.
