La Seu d'Urgell viu un any més la tradició del Cant de la Sibil·la

La soprano Laura de Castellet fa el paper de la Sibil·la, la profetessa que canta la fi del món d’acord amb la partitura original que es conserva en l’Arxiu Capitular d’Urgell, inclosa en l’Ordinari de la Catedral de l’any 1536. Aquest cant és una profecia cantada que formava part d’un drama litúrgic medieval que es representava durant la llarga vetlla de Nadal. Diversos personatges, entre els quals la Sibil·la Eritrea, anunciaven un cataclisme terrenal i la vinguda de Crist en el Judici Final.

El cant complet abans de la mitjanit anirà precedit del Cant de la Sibil·leta i la Missa del Pollet, que tindrà lloc a les 7 del vespre, també a la Catedral.

Pel que fa a la Llar de Sant Josep, la Missa del Gall s'oficiarà a 2/4 de 7 de la tarda. I a l'església de Santa Magdalena, aquesta mateixa cerimònia tindrà lloc a la mitjanit.

A l'església de Sant Feliu de Castellciutat, la parròquia organitza la Missa del Pollet aquest dimarts mateix a les 5 de la tarda. Tot seguit es farà la cagada del Tió per als més menuts. I a la mitjanit, com a la Seu, s'oficiarà la Missa del Gall.

Actes i celebracions de la Parròquia de Sant Ot

El dia de Nadal, hi haurà missa a l'església de la Missió (9.00 h), a la Llar de Sant Josep (10.00), a la Catedral (11.30, 13.00 i 19.00 h) i a Santa Magdalena (12.00 i 17.00 h). I diumenge dia 29, al migdia (12.30 h), la Parròquia de Sant Ot celebrarà la Inauguració de l'Any Jubilar 2025. Per això, aquest dia no hi haurà missa a la Catedral ni al matí ni al migdia. Els dies 1 (Cap d'Any) i 6 de gener (Reis), hi haurà misses en els mateixos horaris dels diumenges (11.30 i 13.00 h)

Els orígens del cant

El Cant de la Sibil·la ja apareixia esmentat a Ripoll l’any 975, en els orígens de Catalunya com a nació, i durant tota l’edat mitjana va gaudir d’una creixent popularitat arreu del sud d’Europa, amb versions en llatí, català, occità i castellà, i amb arranjaments corals i instrumentals d’acord amb el temps.

A la Seu d’Urgell hi ha constància explícita que es cantava, com a mínim, des del segle XII. La versió interpretada actualment es troba a l’Ordinari de la Catedral, imprès l’any 1536, i indica que l'interpretava la Nit de Nadal un nen, membre de l’escolania catedralícia. A finals del segle XVI el Concili de Trento va prohibir aquesta mena de celebracions populars perquè les considerava massa teatrals. Es desconeix en quin moment es va deixar de cantar a la Seu, però els experts creuen que va ser al cap de pocs anys d'aquesta prohibició. Això va fer el Cant anés desapareixent dels rituals nadalencs dels Països Catalans, però sí que es va mantenir a Mallorca i a l’Alguer, on s’ha seguit interpretant de manera ininterrompuda.

Recuperació progressiva

El Cant de la Sibil·la s'ha anat recuperant progressivament en diverses esglésies i catedrals catalanes i se n’han enregistrat diverses versions. La de la Seu es va incorporar al Retaule de Sant Ermengol i l’han cantat diversos cors en concert, però no fou fins l’any 2011 que es va restablir en el seu context original: la Nit de Nadal, abans de començar la missa del Gall a la Catedral.

La publicació de l’Ordinari de 1536 per mossèn Xavier Parés l’any 2002, la declaració del Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l’any 2010 i la predisposició de tots els participants van ajudar que la Sibil·la tornés a interpel·lar els fidels amb la seva profecia, segles després que s’hi hagués deixat de cantar.