La Seu i la majoria de municipis de l'Alt Urgell, per sota la mitjana catalana en renda familiar mediana

La Seu d'Urgell té una renda familiar mediana declarada de 15.750 euros anuals, una xifra semblant a la d'altres municipis del nord de l'Alt Urgell però per sota les dades generals de la comarca, de l'Alt Pirineu i també del conjunt de Catalunya, on la referència a nivell nacional és de 19.950 €. És a dir, uns 4.000 euros més que la dada de la capital urgellenca.

L'estudi que s'ha presentat ara, i al qual ha tingut accés l'ACN, es basa en l'anàlisi d'àmbit nacional més recent feta fins ara sobre aquest indicador econòmic de poder adquisitiu, que correspon al 2022, un any que va estar marcat per la recuperació postpandèmia però també per l'inici d'un episodi de sequera i per l'impacte de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, ara fa dos anys la Seu va experimentar un increment de renda del 4,1%.

Cal recordar que la renda mediana d'una ciutat o territori és la xifra exacta que delimita la meitat de la població que ingressa per sobre d'aquesta quantitat i l'altra meitat d'habitants que cobren per sota d'aquest llindar, en dades anuals. Al conjunt de l'Alt Urgell, el municipi amb el millor resultat és Bassella, que amb 22.050 € és un dels dos únics de la comarca que supera còmodament la mitjana catalana. L'altre és Josa i Tuixent, amb 20.300. En tots dos casos, entre 2021 i 2022 aquestes poblacions van experimentar un increment al voltant del 10% en un sol any. D'altres, però, estan molt a prop d'aquesta mitjana nacional: Alàs i Cerc, Oliana i Fígols i Alinyà tenen una renda mediana de 19.250 € cadascun. Els segueix de prop Ribera d'Urgellet (18.550). Ja per sota, però encara a prop de la mitjana, Coll de Nargó, Cabó i Peramola se situen en 17.850.

Montferrer i Castellbò -tercer municipi de la comarca en nombre d'habitants- presenta una renda mediana de 17.150 €, la mateixa que tenen Organyà i la Vansa i Fórnols. Pel que fa a la resta de la meitat nord de la comarca (a banda dels termes ja esmentats), el Pont de Bar ofereix una dada de 16.450, i les Valls de Valira i Estamariu tenen la mateixa xifra que la Seu: 15.750.

En general, a l'any que s'ha estudiat els municipis de l'Alt Urgell van experimentar una recuperació de renda d'entre el 5% i el 10%. L'estudi no disposa de dades d'Arsèguel i Cava, tot i que sí que se sap que aquests dos municipis del Baridà figuren entre els millors de l'Alt Pirineu a l'estudi de desenvolupament socioeconòmic, també presentat enguany.

Deu dels disset municipis cerdans, per sobre la mitjana

Pel que fa justament a la resta del Pirineu, una de les seves comarques més turístiques, la Cerdanya, destaca per concentrar els quatre municipis amb la renda mediana més alta de l'Alt Pirineu i Aran, tots ells a la zona de la solana cerdana. El primer lloc correspon a Bolvir, amb 27.650 € i un increment del 8,2% en l'any al qual correspon l'estudi. Els segueixen de prop Fontanals (26.250), Guils de Cerdanya (24.850), Isòvol (24.150) i Urús (23.100), mentre que Das i Prats i Sansor tenen cadascun una dada de 22.750.

A la Cerdanya també superen àmpliament la mitjana catalana Alp (21.350 €) i Bellver i Meranges (20.650 cadascun), mentre que hi són molt a prop Llívia i Lles (19.250). Els termes cerdans més allunyats d'aquesta referència nacional són Prullans (17.850), Montellà i Martinet (també amb 17.850) i la capital, Puigcerdà, que ocupa l'últim lloc de la vall amb 17.150 €, tot i un increment del 4,3% en l'any analitzat.

Termes turístics o amb infraestructures, al capdavant

Quant a la resta de l'Alt Pirineu, els municipis que se situen més a prop dels més rics de la Cerdanya són Espot i la Torre de Capella, que amb 24.150 € cadascun lideren les dades del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, respectivament. Al Sobirà, a banda d'Espot, també superen o igualen la mitjana catalana d'altres municipis principalment turístics -alguns d'ells amb estacions d'esquí- com Alt Àneu (22.750), la Guingueta d'Àneu (també amb 22.750), Rialp (21.350) i Alins (amb la mateixa quantitat que Rialp), mentre que la igualen Lladorre, la Vall de Cardós, Esterri d'Àneu i Baix Pallars, amb 19.950 cadascun. La resta de termes ja es queden per sota, incloent Sort (17.850).

Al Jussà, la dada de la Torre de Capdella -que alberga la central hidroelèctrica homònima- contrasta amb la resta de la comarca, on només sobresurten Sarroca de Bellera (23.450 €) i Conca de Dalt (22.050), mentre que Talarn, Gavet, Castell de Mur i Llimiana es queden a prop de la mitjana catalana. Tremp ja se situa en 17.850; i Isona i Conca Dellà, en 17.150. En aquesta comarca hi ha el municipi amb menys renda mediana de tot l'Alt Pirineu i Aran: és Abella de la Conca, que es queda en 15.050 €, amb un descens del 8,5% en el període estudiat.

A la Val d'Aran, el primer lloc l'ocupa Naut Aran (seu de l'estació d'esquí de Baqueira Beret), amb 23.450 €. És el sisè municipi amb més renda de l'Alt Pirineu i Aran, un lloc que comparteix amb Es Bòrdes, tot i que aquest altre terme aranès és molt més petit. També supera la mitjana catalana Bossòst (20.650 €), mentre que la iguala Les (19.950) i s'hi queda a prop la capital aranesa, Vielha e Mijaran (19.250).

Finalment, a l'Alta Ribagorça, destaca la Vall de Boí (que alberga l'estació de Boí Taüll), amb una renda mediana de 22.050 €, sensiblement per sobre de Vilaller (18.550) i la capital comarcal, el Pont de Suert (17.850).

Les poblacions del Solsonès i el Berguedà, a prop o per sobre la mitjana

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, al Solsonès la majoria de municipis són molt a prop de la mitjana catalana o bé la superen. Els que ho fan més àmpliament són justament els que són més a prop de l'Alt Urgell: Odén (24.150 €), Lladurs (22.400) i la Coma i la Pedra (21.350). També destaca Olius (22.050), mentre que la capital comarcal, Solsona, és a prop de la referència nacional, amb 18.550, i Sant Llorenç de Morunys és just a la mitjana (19.950).

El mateix passa a bona part del Berguedà, tot i que, com al Solsonès, hi ha alguns municipis que sobresurten. Especialment Castellar del Riu i Sagàs (25.550 € cadascun), a més de termes del nord de la comarca com Vallcebre (25.200), Saldes (23.450), Sant Julià de Cerdanyola (22.750), Gósol (21.700) i Bagà (21.350). La capital, Berga, és a tocar de la mitjana catalana, amb 19.250 €. I una situació semblant presenta el Ripollès, amb les rendes més altes en poblacions petites com Campelles (24.150 €), Ogassa (23.450) i Planoles i Queralbs (22.750 cadascuna). També supera la mitjana, entre d'altres, la vila de Ripoll, amb 20.650 €.

Els municipis catalans més rics, al Vallès Occidental, Osona i el Maresme

A nivell de Catalunya, el primer lloc correspon a Matadepera (31.150 €), seguit de Sant Cugat del Vallès i Malla (29.750 cadascun). En els primers llocs també hi ha Sant Just Desvern, Tiana, Santa Cecília de Voltregà, Alella, Cabrils, Gurb i Sant Quirze del Vallès, tots ells per sobre els 26.000 €. Tots ells, tret de Sant Just, es concentren en tres comarques: el Vallès Occidental, Osona i el Maresme.

A la Catalunya Central, si es té en compte només municipis de més de 5.000 habitants, el primer lloc el comparteixen Taradell i Santpedor (23.450 tots dos). I a la plana de Lleida, només Alpicat supera la mitjana catalana d'entre aquests municipis (24.850), mentre que la ciutat de Lleida es queda en 18.550, la mateixa dada que té Manresa.

A la cua de la llista, la població catalana de més de 5.000 habitants amb menys ingressos mitjans és Salt (Gironès), amb només 14.350 €, seguida de prop per Alcanar (Montsià), Ulldecona (també al Montsià) i Lloret de Mar (Selva).