La Seu i l'Alt Urgell se sumen als actes amb motiu del 8-M

La Seu d'Urgell s'ha sumat aquest dimarts al Dia Internacional de les Dones amb la lectura d'un manifest, aquest dimarts al vespre a la plaça dels Oms. En el mateix acte, la façana de l'Ajuntament urgellenc s'ha il·luminat de lila amb motiu del 8-M, tot aprofitant el sistema lumínic estrenat recentment per a dates especials com aquesta.

La tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones, Marian Lamolla, i la consellera d'Igualtat del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Mireia Tarrats, han llegit la declaració institucional del Dia de les Dones, impulsada per la Generalitat de Catalunya. També hi han pres part la tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat, Mireia Font, la regidora d'Atenció Ciutadana, Carme Espuga, i la regidora urgellenca i portaveu de Compromís al Consell Comarcal, Carlota Valls. L'acte l'ha presentat la directora de RàdioSeu, Marta Pujantell.

Al text, entre d'altres aspectes, es fa referència a la lluita històrica per a l'obtenció de drets mitjançant l'organització col·lectiva, la pervivència del masclisme a la societat, les desigualtats i jerarquies existents actualment i la necessitat d'elaborar "polítiques feministes transversals, interseccionals i globals". El document també reivindica "una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions".

La commemoració s'ha completat amb la representació de l'espectacle 'La boca descosida', de la rapsoda i escriptora berguedana Alba Mascarella, a la Sala de Sant Domènec.

La jornada del 8-M també s'ha viscut a Oliana, on s'ha organitzat la xerrada i taula rodona 'Les dones al Pirineu avui: innovació i tradició', a càrrec de Marta Pallarès. Aquest acte també es durà a terme a Coll de Nargó aquest divendres, a les 7 del vespre a l'Ajuntament. Mentrestant, a la Vansa i Fórnols, l'Espai La Vansa ha acollit una lectura de textos escollits per dones de la vall, amb l’actuació musical de Bernardet Blues i un berenar.

D'altra banda, el Comitè 8-M Alt Urgell ha iniciat els seus actes previstos a la Seu amb un esmorzar popular a la Font del Passeig. A la tarda, han dut a terme un taller de pancartes i han completat la jornada amb una manifestació que ha sortit des de la plaça de les Monges.

Tant les institucions locals com el Comitè 8-M tenen previstos d'altres actes amb motiu del Dia de les Dones, que continuaran al llarg d'aquest mes. Els més immediats són el taller sobre autocura i gestalt, que començarà aquest dimecres, i un cinefòrum amb la pel·lícula Miss Marx, divendres a les 7 del vespre a Cinemes Guiu.

#EnImatges Lectura del manifest del #8M, #DiaInternacionaldelesDones, a la plaça dels Oms de #laSeu. A continuació, a la Sala Sant Domènec, s'ha representat l'espectacle 'La boca descosida', a càrrec d'Alba Mascarella. #8M2022 pic.twitter.com/WoOYURmsHH

— RàdioSeu (@RadioSeu) March 8, 2022

#EnImatges Esmorzar popular al passeig Joan Brudieu de #laSeu, en el marc dels actes del #DiaInternacionaldelesDones. La proposta l'ha organitzat el @Comite8m_AU. #AltUrgell pic.twitter.com/6KHeFo5cdR

— RàdioSeu (@RadioSeu) March 8, 2022

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL 8-M

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal·li en la falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».

El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element central de les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de les relacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos ―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats de tradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjans de comunicació.

També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el disseny dels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.

Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Per aquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes.

Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones i que, al mateix temps, els imposen a ells mateixos una determinada manera de ser i de fer com a homes. Així mateix, els homes han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom.

En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institucions. De les vocalies de dones en el moviment veïnal a les regidories de polítiques de dones, d’igualtat i, més recentment, de feminismes, i a les àrees i programes d’igualtat de les diputacions i els consells comarcals; de l’Institut Català de les Dones a una conselleria pròpia del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes.

Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificat les polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans i materials necessaris per dur-les a terme. Estructures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics.

Polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant la vida al centre, s’adreci a les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.

La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col·lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes a tothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels diferents àmbits territorials col·laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsar nous drets feministes.

La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. La plena garantia dels drets humans de les dones no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara.