La Seu i quasi tots els municipis de l'Alt Urgell han augmentat la població l'any 2021

La Seu d'Urgell ha començat el 2022 amb 12.252 habitants, segons l'actualització del padró municipal a 1 de gener. La xifra suposa un lleuger augment (+0,38%): 46 persones més que les 12.206 censades ara fa just un any. L'increment és de 163 respecte del gener de 2020, quan n'hi havia 12.089.

A nivell comarcal, d'acord amb el recull de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'Alt Urgell té actualment 20.453 habitants (+222 respecte al gener de 2021, quan en tenia 20.231, i +276 en comparació amb ara fa dos anys). Un augment percentual de l'1,10%. Tots els municipis de la comarca han guanyat població els darrers dotze mesos, amb les úniques excepcions d'Organyà, que al seu padró ha perdut 5 habitants, i Josa i Tuixent, que en perd 3. A l'altre extrem, a Montferrer i Castellbò és on ha augmentat més (+47) i un dels que creix més en percentatge (+4,55%), i ara tenen 1.081 habitants, confirmant-se com el tercer municipi de la comarca per darrera d'Oliana, que en té 1.857 (+14).

Pel que fa a la resta de la comarca, el quart terme municipal en nombre d'habitants és Ribera d'Urgellet (947), seguit de les Valls de Valira (800), Organyà (766), Coll de Nargó (548), Peramola (348), Alàs i Cerc (342), les Valls d'Aguilar (264), Fígols i Alinyà (260), Bassella (224), el Pont de Bar (174), la Vansa i Fórnols (156), Estamariu (129), i Josa i Tuixent (100). Finalment, ja per sota del centenar, els termes menys poblats són Cabó (94), Arsèguel (85) i Cava (46). 

Pel que fa a la variació del darrer any, per darrera de Montferrer i Castellbò i de la Seu, els altres ajuntaments que han augmentat més el padró són el Pont de Bar (+22), les Valls d'Aguilar (+19), les Valls de Valira (+16), Ribera d'Urgellet (+15) i Oliana (+14). A la resta de casos, la variació és de menys d'una desena de persones. Quant al percentatge, els creixements més grans han estat a les Valls d'Aguilar (+7,76%) i Fígols i Alinyà (+6,56%). 

La Cerdanya supera els 19.000 habitants

De la seva part, la Cerdanya ha estat la comarca catalana on més ha crescut la població en percentatge (+3,81%) i el seu padró comarcal ja s'apropa als vint mil. Concretament, ara té 19.230 residents fixos (+705 respecte al gener de 2021, quan éren 18.525, i +1.038 respecte d'ara fa dos anys, abans de l'inici de la pandèmia). La capital comarcal, Puigcerdà, té 9.518 habitants (+32).

Els creixements més destacats, però, són els de Bellver (+130 el darrer any), que ara ja té 2.135 habitants (després que l'any passat va assolir per primera vegada els dos mil), i Bolvir (+114), que ha augmentat el seu padró un 30,4% (l'increment més gran de tot Catalunya) i ara té 489 habitants. El tercer municipi més poblat de la Cerdanya és Alp, amb 1.645 (+52), seguit de prop per Llívia, amb 1.504 (+73). A més distància hi ha Montellà i Martinet, amb 596 (+18). D'altres augments significatius han estat el de Fontanals, amb els 506 habitants actuals (+69, un 15% més), i Ger, amb 502 (+53). I l'únic municipi cerdà que ha perdut població és Meranges, que és també el menys poblat amb 97 (-3).

El Pallars Jussà, l'única comarca pirinenca que baixa

Pel que fa a la resta de l'Alt Pirineu i Aran, el Pallars Jussà es manté com la tercera comarca més poblada amb 12.994 habitants, tot i que n'ha perdut respecte dels 13.051 que tenia el gener de 2021 (-57). La segueix l'Aran, que sí que segueix guanyant població i ara en té 10.265 (+227). El Pallars Sobirà supera finalment els set mil residents fixos i ara en computa 7.099 (+197). Finalment, l'Alta Ribagorça en té 3.972 (+116). 

Amb aquestes dades, l'Alt Pirineu i Aran suma 73.677 habitants. És a dir, 1.425 més que ara fa un any -quan eren 72.252- i 1.860 més que al gener de 2020, abans de l'inici de la pandèmia, quan eren 71.817. L'augment percentual al 2021 ha estat de +1,83%, el més gran de les vegueries catalanes.

Pel que fa a d'altres comarques veïnes, el Solsonès ha entrat al 2022 amb 13.600 residents, un lleuger augment (+87) respecte d'ara fa un any. Solsona (9.175) en concentra amb molta diferència el gruix principal, seguida a molta distància per Sant Llorenç de Morunys (985), que guanya 25 habitants i supera així Olius (962). De la seva part, el Berguedà ha assolit els quaranta mil habitants a què havia arribat ara fa una dècada (ara en té 40.004) i, com el Solsonès, ha viscut una pujada moderada (+24). Tot i això, hi ha alguns municipis que han baixat lleugerament i entre ells hi ha els tres principals: Berga, que ara en té 16.682 i lidera els descensos (-78); Gironella, amb 4.916 (-30), i Puig-reig, amb 4.289 (-6). Bagà en té 2.145, quasi els mateixos que l'any passat (+5).

Catalunya sobrepassa els 7,7 milions durant la pandèmia, amb un 16,20% d’origen estranger

A nivell més general, tot i el seu creixement sostingut, la regió de l'Alt Pirineu i Aran segueix representant menys de l'1% de la població catalana. Això es deu a que el cens del país ha seguit amb el seu augment sense fre, fins i tot durant la crisi sanitària. De fet, i malgrat les dures restriccions de mobilitat que afectaven Catalunya, al 2020 el cens total va tornar a augmentar en més de 100.000 persones i va assolir un nou rècord, amb 7.722.203.

Una pressió demogràfica creixent que s'ha mantingut enguany, amb un altre increment que, tot i ser més moderat, ha fet que s'arribés al final de 2021 amb els actuals 7.739.758 habitants. D'aquests, 1.260.000 (16,20%, 1 de cada 6 habitants) són d'origen estranger, uns 100.000 més que l'any 2019.

Per regions, es manté l'alta concentració de població a la Regió Metropolitana de Barcelona (4.925.474), seguida de lluny per les comarques de Girona (756.323), el Camp de Tarragona (535.449), el Penedès (491.800), la Catalunya Central (411.606), Ponent (364.039), les Terres de l'Ebre (181.390) i l'Alt Pirineu i Aran (73.677).