La Seu d'Urgell s'adhereix al Pacte Nacional pel Referèndum

La Seu d'Urgell s'ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum. El darrer ple municipal ha aprovat la decisió amb 10 vots favorables, dels grups que havien presentat la moció (PDeCAT i ERC) i 7 abstencions, dels grups de Compromís i la CUP. La moció acorda "subscriure el contingut del manifest" i recull que l'Ajuntament urgellenc promourà que entitats, associacions i agents econòmics del municipi també s'hi sumin i en subscriguin el manifest.

En nom de l'equip de govern, l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, va valorar com "important que el món local, i en aquest cas l'Ajuntament de la Seu, se sumi a la tasca del Pacte Nacional pel Referèndum". Batalla va matisar que, tot i que aquest òrgan encara confia en la possibilitat d'un referèndum sobre el futur de Catalunya pactat amb l'Estat, reconeix que ara ja és "una possibilitat realment llunyana", tenint en compte l'ofensiva del mateix Estat espanyol contra aquesta solució democràtica. En aquest sentit, l'alcalde va aprofitar per "lamentar" la condemna del TSJC d'inhabilitació contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Batalla hi va afegir que "més enllà de les idees de cadascú, el primer que cal ser és demòcrates i deixar que la gent s'expressi, tal com precisament es va fer el 9-N", una consulta en la qual va recordar que hi van participar prop de 8.000 alturgellencs, més de la meitat de la població amb dret a vot.

Des d'ERC, Xavi Munt va augurar que, atesos dels darrers esdeveniments, "el referèndum ja no serà pactat" però que "hi ha de ser, segur", per la qual cosa creu que, tot i la poca confiança, es pot deixar fins a l'últim moment la porta oberta a que Madrid s'avingui a acceptar-lo. Munt va recordar que "segons les enquestes, segueix sent la voluntat de més del 70% de catalans i catalanes". Per això, incideix en el fet que al Pacte "hi ha de ser tothom: independentistes, no independentistes, federalistes, sobiranistes; no hi sobra ningú, els qui volen votar 'sí' i els qui volen votar 'no'". Finalment, el regidor republicà va interpel·lar els partits a preguntar-se "qui vol renunciar a votar?". I va concloure que Catalunya "no pot renunciar a votar, perquè llavors ja no quedaria cap altra veu per fer-se sentir".

Pel que fa a les abstencions, des de Compromís X La Seu, Conxita Rabasa la va justificar tot argumentant que "des del 2013, quan es va aprovar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el llenguatge continua sent confós" i "hi ha expressions que generen dubtes". En aquest sentit, Rabasa va apuntar que les multitudinàries mobilitzacions dels darrers anys, que s'esmenten en el manifest, "no han estat a favor del dret a decidir" sinó que han estat essencialment per demanar la independència. D'altra banda, Compromís pensa que sí que hi ha encara possibilitats de pactar un referèndum amb l'Estat espanyol, "depenent de com es faci". També considera que en el manifest també s'hauria d'esmentar la Llei de Transitorietat Jurídica, i que "si no es té tota la informació, la gent no es pot formar una opinió" sobre les opcions de vot d'un futur referèndum. Finalment, apunten que, si Catalunya ha d'avançar cap a la independència, "hi ha d'haver una ètica i una estètica".

De la seva part, la CUP es va abstenir, però per motius totalment diferents. Pau Lozano afirma que, a aquestes alçades, "el referèndum ha de ser unilateral, en primer lloc perquè el poble català té el dret a l'autodeterminació, que ni es concedeix ni es demana a ningú". Lozano hi va afegir que "és evident que l'Estat espanyol no té cap tipus de voluntat democràtica de deixar fer cap consulta" i que "després de cinc anys intentant-ho des de Catalunya, la única resposta ha estat la repressió i prohibir l'anterior intent de referèndum". Per això, la CUP conclou que "la única aposta ara és la desobediència al marc normatiu espanyol". El portaveu cupaire rebutja el punt de la moció en què es diu que hi ha possibilitats de referèndum acordat, en considerar prou demostrat que "la Constitució espanyola no permet un referèndum de secessió, que és el que s'està plantejant". Així, apunta que "potser fa cinc anys això hagués estat possible, però en el moment actual no es pot instar d'igual manera la Generalitat i l'Estat espanyol", tenint en compte la resposta que han donat els principals partits d'àmbit estatal, explícitament contraris a la celebració del referèndum.

Text íntegre del Manifest Pacte Nacional pel Referèndum:

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

Per tot això :

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.