La taxa d'escombraries al sud de l'Alt Urgell s'eleva fins als 316 euros per un nou augment del 25%

La Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional (MIGRAUM) ha establert un nou augment, de 60 euros, a la taxa d'escombraries que han de pagar la majoria dels usuaris. De mitjana, per als habitatges es passa dels 256,5 euros que hi havia fixats al 2025 als 316,5 € de la nova referència; és a dir, un increment del 25%.

La mesura ha reactivat les protestes per part de veïns del sud de l'Alt Urgell que ja havien denunciat anteriorment aquests imports, perquè els consideren abusius. Els afectats asseguren que amb les revisions dels darrers anys el rebut que paguen ja ha esdevingut el més car de tota la demarcació de Lleida. També creuen que hi ha un greuge comparatiu amb els municipis del nord de la comarca (gestionats per la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet), on el preu s'ha deixat congelat o bé s'hi ha impulsat sistemes de bonificació perquè qui recicla més i millor pagui menys. 

Els afectats també han afirmat que la MIGRAUM, "malgrat aquest augment, no s'han dignat a enviar ni una notificació informativa" per donar-los a conèixer l'increment i explicar-ne els motius. Per tot plegat, alguns veïns han penjat pancartes en diferents indrets dels municipis implicats, amb el lema "Taxa vergonya escombraries" i inscrivint-hi la xifra de 316 €, que és el nou import fixat. 

Gestió complexa i necessitat de fer-la viable

Sobre tot plegat, el president de la Mancomunitat de residus de l'Alt Urgell Meridional, Joan Puig, ha explicat que han aplicat aquest increment perquè el consideren necessari per garantir la viabilitat econòmica del servei; i, en definitiva, evitar d'arribar a l'extrem que aquests municipis es puguin quedar sense recollida d'escombraries. Puig remarca que la revisió s'ha fet després d'una anàlisi prèvia de la situació i d'un treball conjunt en què hi han pres part la totalitat dels vuit ajuntaments que en formen part, de manera que "ha estat una decisió presa entre tots". El també alcalde de Peramola assegura que s'han vist "obligats" a fer-ho perquès aquest any passat ha entrat en vigor una nova normativa de la Unió Europea que contempla que els usuaris paguin una proporció més alta del cost. 

Puig reconeix que la situació actual és complicada i que el preu és molt elevat, perquè de fet el rebut de la MIGRAUM ha esdevingut un dels més cars de tot l'Estat espanyol, i esmenta d'altres causes d'aquesta complexitat. Per exemple, que l'Alt Urgell és l'única comarca de Catalunya que té dos ens gestors dels residus (nord i sud) i que al sud de la comarca no tenen cap abocador propi, cosa que encareix encara més la gestió perquè han de pagar a un abocador extern, que és el de l'Urgellet. I sobre la possibilitat de dotar-se d'un abocador propi, ara per ara la veu complicada perquè precisament "ara la intenció de l'Agència Catalana de Residus no és obrir-ne de nous sinó, ben al contrari, tancar-ne de vells" i "anar cap a un model en què els residus s'aprofitin més, amb plantes molt grans, de triatge, de manera "que el que vagi l'abocador sigui menys d'un 15% i que hi hagi més reciclatge". 

A tot plegat s'hi afegeix que l'Alt Urgell sud és una zona amb molts pobles petits i disseminats, molts d'ells situats al límit amb comarques veïnes com la Noguera o el Pallars Jussà. Per esmentar alguns exemples, els camions han d'anar a recollir la brossa a nuclis com Taús, la Guàrdia d'Ares, Bóixols o Mirambell. Joan Puig recorda que la MIGRAUM "sempre ha estat difícil de gestionar i d'aconseguir que les coses surtin". Per això, conclou que ara per ara "no queda més remei que tenir una tarifa alta" per evitar endeutar-se en excés. 

Revisió dels padrons municipals

A banda d'això, una altra mesura que estudien per fer viable el servei és revisar els padrons municipals, per detectar-hi possibles casos de gent que viu en algun dels nuclis però no paguen el rebut o bé, a l'inrevés, gent a qui se'ls ha cobrat sense correspondre. El president de l'ens ha explicat a RàdioSeu que cal analitzar al detall el padró per tenir clarament definit quanta gent viu a cada nucli, com també "si realment fan ús de la mancomunitat". En aquest sentit, Puig confia que quan s'hagi aclarit aquesta situació "poguem passar més anys amb aquesta tarifa i que no ens calgui fer més pujades tan fortes com aquesta". 

Finalment, sobre la possible fusió de les dues mancomunitats de l'Alt Urgell, el màxim responsable de la MIGRAUM la veu complicada perquè, tot i que s'ha intentat en més d'una ocasió, "a nivell polític" hi segueix havent reticències. Especialment en municipis del nord de la comarca, que ja tenen un sistema de funcionament molt consolidat i amb una concentració més gran i més urbana de la població, enfront de la major dispersió als municipis del sud. També hi afegeix que no hi ajuda la "mala gestió" que considera que s'ha fet anys enrere a la MIGRAUM, tant a nivell econòmic com de control del padró, si bé valora que la situació va començar a millorar en l'etapa en què va assumir la presidència el llavors alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera. Joan Puig -que va rellevar Riera aquest any passat- sí que valora positivament el fet que ara hi ha una bona relació entre ambdues mancomunitats, que en altres temps havien actuat com si fossin "rivals", però sigui com sigui veu poc factible la fusió.