El municipi de Durro ha donat el tret de sortida a la temporada de falles al Pirineu, que es perllongarà fins a finals de juliol quan hi haurà la baixada de Llesp, també a l'Alta Ribagorça.
Enguany se celebra el desè aniversari de la declaració de les festes del foc dels Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La UNESCO ho va anunciar el desembre de 2015, amb un projecte conjunt presentat per 63 poblacions de Catalunya, Aragó, Occitània i Andorra. Deu anys després, i gràcies a aquest reconeixement, d'altres poblacions s'han animat a recuperar la tradició i actualment ja són 94 pobles, quasi un 50% més que llavors. Entre els que s'hi han incorporat hi ha Alàs, que de fet actualment és la més antiga documentada: se'n té constància a l'any 1543.
A Durro, divendres passat uns 200 fallaires van pujar fins a l'ermita de Sant Quirc i en fer-se fosc van encendre la falla i van començar el descens des de l'ermita fins al poble. Van completar un recorregut d'un quilòmetre amb la falla encesa al coll. Tot i la pluja que va caure, els fallaires no es van plantejar en cap moment no fer l'encesa. El descens es va poder acabar amb normalitat perquè després el ruixat es va esvair. Les falles de cada poble són diferents. Les de Durro, per exemple, són una mena de torxa feta amb fusta de pi i teia a la part superior i subjectades amb un bastó de freixe o avellaner.
La festa del foc als Pirineus ha continuat dissabte, amb la baixada de Sort, i aquest dimarts es farà una de les que es van incorporar al calendari aquest segle passat: la de la Pobla de Segur. Moltes de les poblacions que ho celebren la faran per la nit de Sant Joan o bé en els dies següents, tot coincidint amb el solstici d'estiu. Hi ha, però dues excepcions: Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, són els únics municipis que fan la seva baixada -coneguda com a 'Fia-faia'- la nit de Nadal, pel solstici d'hivern.
Els organitzadors de les baixades fan un balanç molt positiu d'aquests deu anys de reconeixement mundial per part de la UNESCO. El que més en valoren és que els ha donat visibilitat internacional, ha generat activitat econòmica i ha reforçat el vincle identitari amb el territori, a més d'incentivar que més pobles s'hi afegeixin. L'únic element que veuen negatiu és que ha comportat una massificació de la festa en alguns pobles petits, que es troben amb dificultats per absorbir el nombre de visitants que reben a les seves respectives baixades.
