Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La Torre de Capdella obre un procés participatiu sobre el futur de l'antic Hospital de Cartró

La Torre de Capdella obre un procés participatiu sobre el futur de l'antic Hospital de Cartró

L'edifici prefabricat pot ser segons els experts un cas únic al món perquè ha aguantat més de 100 anys a la intempèrie. Quan es va instal·lar havia de ser una construcció efímera per atendre els treballadors que construïen la primera central hidroelèctrica de Catalunya
Estat actual de l'Hospital de Cartró de Capdella (Foto: Museu de Capdella)
28/07/2020 10:40

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un procés de participació per presentar als veïns l'equipament de l'antic Hospital de Cartró de Catalunya, construït ara fa 107 anys a base de cartró i fusta. L'objectiu és que tothom en conegui l'arquitectura i les singularitats i que més endavant els veïns puguin decidir quin ús volen que tingui.

L'edifici, de caràcter efímer, va servir d'hospital de campanya per atendre els ferits de la que va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya, ubicada a la Vall Fosca. El fet d'haver suportat més d'un segle a la intempèrie l'ha convertit en una icona de l'arquitectura industrial prefabricada i, segons investigacions recents, podria tractar-se d'un cas únic al món.

L'hospital de cartró es va construir íntegrament a la fàbrica de l'empresa alemanya Christoph&Unmack, una de les empreses més importants de l'arquitectura prefabricada d'Europa al començament del segle XX. Des d'allà es va traslladar en paquets fins a la colònia industrial de la Torre de Capdella, on l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya hi construïa la central elèctrica. La directora del Museu Hidroelèctrica, Eva Perisé, ha avançat que "la idea és restaurar-lo amb cartró, i per això s'ha demanat assessorament i col·laboració al Museu Molí Paper de Capellades, però l'ús que se n'ha de fer a posteriori l'han de decidir els veïns, perquè és un patrimoni de la Vall".

Aquest dissabte passat va tenir lloc la primera sessió informativa del procés participatiu als veïns, a la Pobleta de Bellveí. La segona reunió tindrà lloc el 15 d'agost al Museu Hidroelèctric. L'objectiu de les dues sessions és posar en valor les particularitats constructives de l'hospital, com també documentar tot el procés participatiu. Les sessions, presentades per la direcció del Museu, van a càrrec de l'arquitecta i investigadora Sígrid Remacha i de Xavier Gras, alumne del màster de Gestió d'Àrees de Muntanya de la UdL, que són els encarregats d'organitzar el procés participatiu.

En l'acte de presentació es van explicar les fases del procés de participació ciutadana. Primer, s'han previst sessions informatives i, posteriorment, es realitzaran enquestes virtuals i presencials als veïns, als quals es preguntarà sobre possibles usos de l'equipament. Quan s'hagi fet el buidatge de les enquestes, la primavera de 2021, es donaran a conèixer els resultats.

Eva Perisé ha explicat que aquest equipament estava pensat per "cobrir una necessitat temporal", perquè s'hi atenien els accidents dels 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica, però ha aconseguit mantenir-se dret més d'un segle després, fet que el converteix en "l'únic edifici d'aquestes característiques que queda dempeus a Europa, i segons les darreres investigacions, molt probablement a tot al món".

Sígrid Remacha hi ha afegit que la recerca actualment s'està efectuant conjuntament amb d'altres universitats, del Canadà i l'Argentina, que estudien si encara resta dempeus algun edifici de característiques similars al continent americà. La primera recerca es va fer a Europa i hi van participar universitats i entitats culturals alemanyes i franceses, que van constatar que, almenys pel que fa al continent europeu, el de Capdella sí que és l'únic cas.

El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de la Torre de Capdella i la Universitat de Lleida, per acollir un alumne en pràctiques, ha permès destinar una persona amb coneixements sobre la matèria i amb metodologia acadèmica per fer el disseny del procés.

Mostrar formulari de contacte