Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La tortuga marina més gran d'Europa, descoberta a Coll de Nargó, pertany a una nova espècie

La tortuga marina més gran d'Europa, descoberta a Coll de Nargó, pertany a una nova espècie

Tant els fòssils -de fa 83 milions d'anys- com una reconstrucció de l'animal es podran veure des d'aquesta primavera vinent a la Dinosfera
17/11/2022 17:35

Un estudi publicat aquest dijous a la revista 'Scientific Reports' conclou que les restes de la tortuga marina més gran d'Europa, descobertes al 2016 de forma fortuïta en un jaciment de Coll de Nargó, corresponen a una nova espècie. Així, els científics l'han donat a conèixer com a 'Leviathanochelys aenigmatica', en referència a una bèstia bíblica marina d'enormes dimensions i, també, al sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar. La idea és que els fòssils, que tenen una antiguitat de 83 milions d'anys, quedin exposats a l'Espai Dinosfera d'aquest municipi de l'Alt Urgell, a partir de la Setmana Santa vinent, juntament amb una reconstrucció a escala real de l'animal.

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà i de la Universitat de Masaryk (República Txeca) han estat els encarregats de descriure aquesta nova espècie de tortuga marina a la prestigiosa revista científica. L'exemplar se suma a una desena més que ja es coneixien. L'article de recerca el signa Òscar Castillo, investigador de l'ICP i l'MCD, que destaca l'evolució que presenten les característiques morfològiques d'aquesta tortuga marina respecte a d'altres exemplars estudiats fins ara.

Així, Castillo ha explicat que l'animal "hauria tingut alguna modificació en el sistema respiratori" i que, tot i no poder precisar-ne la causa de forma exacta, podria tenir relació amb l'objectiu de buscar "una millor capacitat pulmonar per aguantar la respiració més temps". Pel que fa a les dimensions, que la situen com la tortuga marina més gran d'Europa i la segona de tot el món, el paleontòleg ha detallat que s'estima que la seva longitud és de 3,7 metres i que la closca faria gairebé 2,4 metres i tindria una forma bastant rodona.

L'estudi del rèptil s'ha dut a terme a partir dels fòssils que s'han pogut localitzar de l'animal, corresponents a la pelvis i part de la closca. El primer tros el va descobrir, al juliol de 2016, un excursionista prop de Cal Torrades, a Coll de Nargó. Ell mateix es va encarregar de notificar aquesta troballa a Dinosfera i, aleshores, un equip d'investigadors i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat hi va intervenir per preservar les restes. Castillo assenyala que la mida de les peces ja indicava que aquestes pertanyien a "un exemplar de grans dimensions". I és que la pelvis fa uns 90 centímetres, més del doble que en altres animals marins.

L'informe també suggereix que 'Leviathanoschelys' és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. Les seves característiques anatòmiques fan pensar que tenia un estil de vida pelàgic i que era capaç d'arribar a grans profunditats. En aquest sentit, el cap del grup de recerca d'Ecosistemes dels Dinosaures de l'ICP i director del Museu de la Conca Dellà, Àngel Galobart, explica que el mar que banyava la zona ara fa més de 82 milions d'anys era profund. Cal recordar que en aquella època, indrets com l'actual municipi de Coll de Nargó -i bona part dels actuals contraforts del Prepirineu- estaven situats al nivell del mar i tenien un clima molt més càlid que l'actual.

A més a més, Galobart ha posat en valor "l'excepcionalitat" de la descoberta de les restes, les quals permeten ampliar el relat de la presència dels dinosaures al Pirineu fins ara fa uns 65 milions d'anys, quan es van extingir.

El director de Dinosfera ha indicat que l'exposició dels fòssils en aquest espai anirà acompanyada d'un material informatiu sobre la part de l'animal a la qual corresponen. Tot plegat estarà complementat amb una reconstrucció de la tortuga marina, amb l'objectiu que els visitants puguin comprovar, de forma visual, com era l'animal. Pel que fa a la investigació, a banda de Castillo i Galobart, l'equip també ha estat format pels paleontòlegs Àngel H. Luján i Albert Sellés.

  • L'equip d'investigació que ha analitzat la tortuga marina més gran d'Europa, al museu Dinosfera de Coll de Nargó (Foto: ACN)
  • Reproducció de la tortuga marina més gran d'Europa
  • Presentació a Dinosfera de les restes de la tortuga marina més gran d'Europa
  • Moment de l’excavació a Coll de Nargó on es van trobar les restes de la tortuga més gran d'Europa (Foto: ICP Miquel Crusafont)

Mostrar formulari de contacte