Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / La UB concedeix una menció especial a la urgellenca Georgina Boix Pié pel seu treball de recerca de Batxillerat

La UB concedeix una menció especial a la urgellenca Georgina Boix Pié pel seu treball de recerca de Batxillerat

Reconeixement al projecte de la jove estudiant de l'Institut Joan Brudieu sobre la vida del seu besavi. El guardó s'ha lliurat aquest dimarts a Barcelona
06/06/2018 11:55

Georgina Boix Pié, estudiant de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, ha rebut una Menció Honorífica de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca de 2n de Batxillerat, dedicat a la vida del seu besavi. El lliurament es va fer aquest dimarts a la capital catalana.

El treball es titula Història d’una vida estroncada per la guerra. Es va presentar amb el pseudònim de Francesc Ferrer i Guàrdia, el nom del pedagog impulsor de l'Escola Moderna i que va ser assassinat el 1909 de resultes d'un polèmic judici relacionat amb la Setmana Tràgica de Barcelona. Boix ha comptat amb l’acompanyament del tutor i mestre d’Història de l’Institut Joan Brudieu, Jordi Nistal. En aquest treball hi ha reflectit la vida del seu besavi, les seves vivències, la persecució que va patir per la seva condició de republicà i les seves desgràcies durant la Guerra Civil, la seva estada a Badalona i a la Seu d’Urgell i el temps que va estar retingut al camp de refugiats d’Argelers, al Rosselló.  

El jurat dels Premis ha justificat la seva elecció de menció especial a aquest treball per la implicació personal que hi ha dedicat l'alumna, per la descripció detallada de la realitat històrica que moltes persones van viure durant la Guerra Civil i la postguerra, per l’acurada descripció de la història del moment i l’exhaustiva investigació i documentació aportada.

Els XIII Premis de Recerca per la Pau, que atorga la UB conjuntament amb la Fundació Solidaritat UB i l'Institut de Ciències de l’Educació de l'IEC, estan adreçats a tots aquells treballs de recerca que realitzen tots els alumnes de Batxillerat de Catalunya, que tractin alguna qüestió relacionada amb la cultura de pau. És a dir, els coneixements, els valors i les habilitats que possibiliten la pau, entesa com a situació social que permet el desenvolupament humà ple de totes les persones i l’eradicació de qualsevol mena de violència, ja sigui guerra, injustícia, vulneració de drets humans o bé alienacions. Algunes de les temàtiques vinculades a aquest àmbit són la solidaritat internacional, el desenvolupament humà, la sostenibilitat, els moviments socials, els drets humans, els conflictes i la interculturalitat.

Extracte del treball

“Remenant calaixos un dia a casa l’avia, vaig trobar fotografies antigues de la família, entre elles un carta i documentació del meu besavi, del Yayo Paulino. El meu besavi va ser un Republicà que va voler marxar de la seva terra, Burgos, perquè la seva ideologia progressista no estava ben vista en aquella època, i va decidir anar a Catalunya on, pel que havia sentit, eren més oberts a la cultura i als nous corrents progressistes.

Amb aquest treball he volgut fer un homenatge al meu besavi, investigar i conèixer més profundament el que van haver de passar totes les persones de la seva generació; des de l’època de la República, passant per la Guerra Civil, la Dictadura i acabant amb l’actual Democràcia. També he volgut conèixer, ni que fos sobre paper, a la persona que no vaig poder conèixer en vida, a aquell personatge del que tothom en parlava amb tanta estima.”

Ara, a l’acabar aquesta recerca, puc dir que he pogut conèixer la fascinant història del meu besavi i que va omplir la vida de tothom de bondat i saviesa; silenciós però al costat sempre donant molt d’amor i comprensió. Va ser un home just i molt honest, m’ho ha dit tothom que el va conèixer.

Tot i que no he tingut massa informació per saber tots els detalls de la seva vida, penso que tot i així he pogut descobrir més del que em pensava. Com el seu canvi de pensament el fa marxar a una gran ciutat, Badalona, i com un cop allà decideix amb un amic crear una Escola Moderna. Al cap d’uns anys també coneix a la que serà la seva dona, fet molt important per a ell i que sens dubte ha marcat molt en la seva vida.

Però aleshores es quan apareix la davallada, el moment en que la seva vida es para, arriba la Guerra Civil i tot seguit l’exili, on degut això s’està tot un any al camp de Concentració d’Argelers. Aquest apartat va ser bastant dur de fer, sentimentalment, ja que penses en tot el que han patit aquelles persones que van lluitar per a la seva ideologia, i van acabar patint més del que es pensaven. Però finalment desprès de lluitar, aconsegueix retornar a la seva vida, allà on l’havia deixat i complir tots els somnis".

  • Lliurament de la Menció Especial de la UB a Georgina Boix Pié
  • 'Història d’una vida estroncada per la guerra'

Mostrar formulari de contacte